dilluns, 30 de setembre de 2013

croquetes d'albergínia - polpette di melanzane

Deixem un moment l'arròs a banda, vull dir que deixem a banda l'arròs, no que deixem de menjar arròs a banda... ai, quin embolic! Tornem a començar.
Avui no porto un plat d'arròs, faig un petit descans, i vinc amb un producte que també m'agrada molt, l'albergínia, perquè dissabte vaig fer aquest plat italià de nom tan bonic, 'polpette di melanzane', que no vol dir res més que mandonguilles d'albergínia.
És un plat força popular a Itàlia, i tant es fan amb aquest nom mandonguilles, cuinades amb una salsa com si fossin de carn, com es fan croquetes, arrebossades i fregides... o bé arrebossades i cuites al forn, com vaig fer jo en aquesta ocasió, si bé he de dir que les croquetes sempre queden més bones fregides en oli, encara que no siguin tan saludables com aquestes d'avui.
Les 'polpette' són fàcils de fer, i després de fer aquestes primeres, ja en tinc al cap unes de més sofisticades, farcides amb un altre ingredient, i servides sobre una salsa escaient... però això serà un altre dia.
Per fer aquestes croquetes o mandonguilles, primer vaig coure al forn dues albergínies (a Itàlia hi ha qui les bull i després les escorre bé), obertes per la meitat, amb uns talls a la carn i un raig d'oli per sobre, fins que van ser cuites. Les vaig refredar i vaig treure'n la carn, la vaig picar bé amb el ganivet i la vaig posar en un bol gros, on hi vaig barrejar un ou sencer, un parell de cullerades de formatge ratllat (vaig fer servir parmesà i format de maó sec), una cullerada de julivert, sal pebre negre i una mica de farina de galeta, la necessària perquè la massa agafés consistència.
Un cop feta la barreja, la vaig deixar una estona a la nevera i vaig començar a fer les boles, de mida generosa, i les vaig arrebossar amb farina de galeta. També les podia haver passat per ou batut i fregir-les, però vaig optar per coure-les al forn per fer-les més lleugeres.
Les mateixes boletes, sense arrebossar, són unes mandonguilles vegetals que es poden servir simplement amb una salsa de tomàquet o amb el sofregit que feu habitualment per cuinar les mandonguilles.

dimarts, 24 de setembre de 2013

risotto de fetge gras i formatge de maó


el principal aliment del món (62)

Sóc de natural poc afeccionat als concursos i a les competicions (encara que no ho sembli, si llegiu el post anterior), però dissabte passat a Manlleu, parlant amb la Dolça-Glòria, recordava que temps enrere, mig en broma, mig seriosament, vam llançar-nos un repte: a veure qui publicava més receptes de la seva especialitat culinària. Ella és experta en cócs, que no coques, coi, que és de Reus, i a mi em consideren arrossaire, potser perquè n'he publicat una bona pila sota l'epígraf genèric 'el principal aliment del món'.
El cert és que sovint faig arròs, més per a mi sol que quan tinc companyia a la taula, i no ho explico pas sempre al blog, ni molt menys, però a vegades fotografio els plats i, si em ve de gust, n'escric un post. Com avui, que no sé si em ve de gust o és que la Glòria em va 'picar' i per això m'he posat a escriure, amb tota franquesa, ja ho veieu; tinc més arrossos, i la meva idea era publicar-ne un altre escrit arran de la polèmica que hi ha hagut aquest estiu sobre què es pot considerar paella i què no. Ja arribarà un altre dia.
Això d'avui no que ho és, una paella; és un arròs cuinat amb la tècnica del risotto italià, senzill i amb pocs ingredients, però gustós gustós.
Per fer-lo, posem com sempre a sofregir ceba picada en un cassó amb oli fins que estigui transparent, i abans que s'enrosseixi, hi afegim l'arròs, deixem els grans també es tornin una mica transparents, mentre anem remenant, i hi aboquem un raget de vi. Quan s'evapori el líquid, comencem a mullar l'arròs amb brou calent (jo en vaig fer servir un de pollastre), afegint-n'hi a mesura que el gra se'l vagi bevent, i fins que estigui cuit. Poc abans, hi afegim el fetge gras mi-cuit, que es fondrà de seguida i ens ajudarà a fer el 'mantecatto' imprescindible en un risotto, i quan apaguem el foc, hi ratllem el formatge; en aquest cas vaig fer servir un maó semi que em van portar directament de les Illes amb molta estima.
...
Amb aquest veig que ja n'he publicat 62, d'arrossos, encara lluny dels 67 cócs de la cuinera ganxeta, però ja l'atraparé, ja....

dissabte, 21 de setembre de 2013

cuinar és generós, premi a la millor recepta saludable

Els guanyadors, entre el director de Cuina, Josep Sucarrats (esq.), i el cuiner  Pep Nogué
Aquesta tarda s'han fet públics els premis del concurs de receptes que organitza la revista Cuina destinat a bloguers de cuina i gastronomia, en el qual vaig participar amb la darrera recepta que tinc publicada al blog, els daus de pernil dolç i carbassa sobre crema de llenties especiada. El jurat del premi l'ha considerat la millor recepta saludable. Moltes gràcies!!!
Permeteu-me felicitar des d'aquí l'Àngels Puntas, d'Àngelscuina, guanyadora del premi a la recepta tradicional, i la Sussie Abel, del blog Ara cuina, que s'ha endut el premi a la recepta creativa, i a tots els amics bloguers que he conegut o he retrobat durant la festa, celebrada a Manlleu. Però sobretot, a una bloguera molt especial que també era finalista, que es mereixia el premi tant com els guanyadors, i que va ser qui em va animar a presentar-me i em va recordar que no ho havia fet, quan només faltava una hora per tancar el termini de presentació. Gràcies, Marina, aquest premi només pot ser per tu!

Els bloguers finalistes del concurs de la revista Cuina, a Manlleu


divendres, 13 de setembre de 2013

daus de pernil i carbassa sobre crema de llenties especiada

Em sembla que aquesta recepta és la primera preparo per participar en un concurs, concretament el que ha convocat per segon any la revista Cuina de receptes amb pernil cuit, i destinat a autors de blogs de gastronomia. He tingut la sort que m'han escollit entre els finalistes a un dels tres premis que es lliuraran el dia 21 a Manlleu. A veure si tinc sort i guanyo, però el fet de passar un dia amb els altres companys finalistes fent una sèrie de visites gastronòmiques i un dinar plegats, ja compensa.
No és senzill cuinar un plat calent amb pernil cuit, però tenia clar que no volia fer el típic rotllet de pernil dolç, ni una recepta freda, perquè em va semblar que ja n'hi hauria d'altres que es presentarien. 
Per això vaig optar per fer-me tallar una rodanxa de pernil dolç ben gruixuda, de dos a tres centímetres, i tallar-la a daus regulars. També vaig tallar una carbassa a rodanxes de la mateixa mida i en vaig fer daus, i els vaig passar tots plegats per la planxa; la carbassa s'hi ha de posar abans, perquè és crua i triga més a coure's; quan va estar a punt, la vaig amanir amb sal i comí mòlt. També vaig fer a la planxa unes rodanxes de ceba, per obtenir unes anelles amb les quals completar el plat.
Mentrestant, vaig agafar llenties que havia bullit amb ceba, pastanaga, llorer i un os de pernil, i les vaig triturar amb part del suc de la seva pròpia cocció, fins que va quedar una crema amb una textura al meu gust; la vaig amanir també amb comí mòlt i pebre vermell dolç i picant.
Per emplatar, vaig posar la crema de llenties especiada al fons del plat, i a sobre, els daus de pernil i carbassa, les anelles de ceba, un raig d'oli i unes fulles d'herbes de la terrassa.
Espero que us agradi, i tenir sort en el concurs, és clar!

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...