divendres, 19 d’abril de 2013

faves amb beina saltades amb dues botifarres



Em fa l'efecte que ja he explicat aquí que com més m'agraden les faves, si són tendres, és fetes amb pell, però no la pell del gra, com se sol menjar, sinó la pell exterior, és a dir, la beina o tavella. Si la fava és tendra, repeteixo, gairebé trobo més bona la part de fora que la mateixa llavor: no fa gens de fil, com altres llegums, i té un tacte vellutat molt agradable a la boca. No obstant això, no recordo haver vist gaires receptes, per no dir cap, en què es cuini tota la fava sencera, de manera que dedueixo que la major part de la gent llença aquesta part tan bona, i que segurament suposa més de la meitat del pes total del producte.
Aquí ja vaig explicar com faig habitualment les faves tendres amb pell, només bullides i passades per la paella amb cansalada i all; també les he fet senceres a la planxa amb romesco, que estan molt bones. Avui les he preparat d'una altra manera, sense bullir, directament a la paella, i amb un acompanyament simbòlic. M'explico.
Les faves les he vist en una fruiteria de Castellar i de seguida me n'he enamorat: eren del poble, es veien tendres i n'he comprat unes quantes. Com que ahir vaig pujar a Castellterçol, tenia botifarres d'allà, una de negra i una de crua, de manera que he pensat que era una bona manera d'agermanar els dos pobles on he viscut, a través dels seus productes. Fins ara, les faves me les donava el pare del seu hort, però aquest any està enrabiat perquè gairebé no n'hi han sortit, i potser tampoc no me n'hauria donat perquè ara ja no passa per davant de casa quan ve de l'hort; més ben dit, jo ja no hi visc.
Anem a la recepta, que és fàcil i molt, molt gustosa. En una paella amb un rajolí d'oli hi he posat cansalada tallada a tires fines, perquè s'anés fonent. Hi he afegit les faves, rentades i tallades en trossos de tres o quatre centímetres, a foc fort, perquè s'enrossissin una mica. Hi he afegit una mica d'oli d'all i julivert per aromatitzar el conjunt i he seguit saltant les faves incorporant-hi la botifarra crua tallada a trossos de dos o tres centímetres; després he abaixat el foc i he tapat la paella uns minuts perquè s'ofeguessin; quan m'ha semblat que la verdura ja estava feta (la tavella, perquè la fava de dins es cou de seguida) hi he afegit unes rodanxes de botifarra negra i unes fulles de menta, ho he saltat un parell de minuts a foc fort i ja he tingut el dinar a punt.
Les faves porten gairebé un 30% de proteïna, de manera que si es volgués no caldria cuinar-les amb carn, però amb una mica de botifarra formen un conjunt imbatible. 


5 comentaris:

  1. uix!!! quina recepta Manel!!!
    Les faves amb tavella només les fem quan fem faves de gitano... és a dir a la brassa amb romesco.
    M'apunto a fer-les com ens expliques.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Unas ricas habas, Manel que buen plato!!!
    Petons i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. No he menjat mai les faves amb tavella encara que ja m'havian dit que són moolt bones. Vigilaré als pagesos de l'entorn del mercat a veure si les veig ben tendres per poder-les comprar. Amb les butifarres un plat ben complet!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Boníssimes Manel! Nosaltres a casa si que les mengem amb la tavella, això si, han de ser menudes i tendretes...m'encanten i la gent no les aprecien, supose que és perquè no sempre estan acabades de collir... Marta

    ResponElimina
  5. Doncs jo sóc de les que mai les he fet amb la tavella i ara en tinc unes quantes de la meva cistella, m'agrada com les has fet, provo i et dic.

    Muas!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...