beines de fava i gambes amb allada

Com que n'és època, deixeu-me que insisteixi amb les faves, ara que estan tan bones i bé de preu. I deixeu-me insistir en l'aprofitament integral d'aquest llegum, no només de la seva llavor, com ja vaig fer dies enrere.
Vaig quedar tant satisfet menjant aquestes faves amb beina saltades amb dues botifarres que li vaig voler donar una volta més a la reivindicació de la beina o tavella de la fava, aquella part que la majoria llença un cop n'ha tret la llavor.
Dimecres ja havia vist faves ben maques i a bon preu tornant cap a casa, i se'm va ocórrer que igual que les havia fet amb dues botifarres, en podia fer una versió marinera amb gambes; com em passa a vegades, però, vaig arribar a la botiga que ja havien tancat, i ho vaig haver de deixar per un altre dia.
L'endemà, però, la Marina m'hi va fer tornar a pensar quan la vaig veure desgranant faves per preparar un curs que havia de fer amb nens. Li vaig demanar si faria servir les beines, i com que no les pensava utilitzar, li vaig demanar que me les guardés.
Per dinar, doncs, les vaig tallar a una mida no massa gran i les vaig saltar en una paella només amb oli i una mica de sal; després d'uns minuts, vaig abaixar el foc, hi vaig afegir una mica d'aigua i vaig tapar la paella, de manera que s'anessin ofegant. Com que n'hi havia algunes de grosses, van trigar una mica a estar toves, deu o quinze minuts, i quan van estar, les vaig apartar del foc.
En una altra paella amb oli hi vaig tirar un parell de grans d'all picats, els vaig deixar un minut i hi vaig afegir gambetes pelades (si hi poseu gambes fresques, molt millor, és clar), ho vaig saltar tot junt un minut més, hi vaig afegir sal i pebre i julivert picat i les beines estofades, ho vaig deixar tot plegat un parell de minuts al foc perquè s'amalgamessin els sabors i ja tenia un plat deliciós: faves amb gambes.
Sense faves, dirà algú, i és cert: la fava és el gra, el fruit, i en aquest plat no hi era, però us asseguro que la tavella sola té un sabor que no li ha d'envejar res. 
Cuina de reciclatge? No: simplement, saber aprofitar el que és bo.