dissabte, 28 de gener del 2012

llom arrebossat en escabetx suau




Un altre bon plat que, com passa molt sovint, és fruit de la casualitat, de l'atzar.
Dies enrere vaig repetir la costella de porc en escabetx suau, un dels millors plats, crec, que vaig fer l'any passat... i que, com la majoria, no havia tornat a cuinar. Vaig poder confirmar que és molt bona acabada de fer, i encara més al cap d'uns quants dies.
Els últims trossos me'ls vaig menjar dimecres, perquè em va picar el desig en veure'ls a la nevera, tot i que ja havia fet llom arrebossat per dinar. Lògicament, va sobrar llom, era un llom gruixut i molt tendre, i en veure els talls sobre la taula i al costat l'escabetx orfe, sense la costella que l'havia habitat durant uns dies, vaig tenir clar que s'havien d'unir.
De manera que el llom, gruixudet, no massa fet, encara calent, es va veure submergit en un bany d'oli, vinagre, aigua, ceba, pastanaga, pebre negre en gra, llorer, farigola i romaní. La veritat és que me l'hauria menjat en aquell mateix moment, però vaig tenir paciència, que un bon escabetx sempre és més bo reposat, i l'espera va valdre molt i molt la pena.
Un altre plat d'aprofitament d'unes restes que sempre queden, el líquid i les verdures de l'escabetx, reaprofitades per marinar un altre producte similar al primer, el llom i la costella, igual que en un escabetx de sardines s'hi podria posar a marinar un verat, per exemple.

Me l'he menjat avui dissabte per dinar, tebi, acompanyat d'una amanida; encara que no tenia massa gana, necessitava recomfortar el cos castigat després d'un matí de bici amb molt mal temps.
Els meus companys i jo no som d'aquells ciclistes que cada setmana amb l'excusa de la bicicleta surten a fer un bon esmorzar; a l'hivern sortim amb la bicicleta de muntanya, i no parem mai a esmorzar, i a partir del març, i fins a final d'any, sortim sempre amb bici de carretera. Aleshores sí que parem, perquè són moltes hores de ruta, però normalment només prenem una coca-cola (o dues) i una pasta ben carregada de crema o de xocolata, res de carn a la brasa, vi i cigaló.
Això ho deixem per dos dies l'any, un a l'hivern i l'altre a l'estiu; avui tocava l'esmorzar d'hivern, érem vuit i hem anat a Muntanyola (Osona), al Mas Postius, una casa espectacular del 1500 molt ben restaurada per convertir-la en casa de turisme rural, que ens ha impressionat encara que costava de veure els edificis perquè tot el matí ha estat cobert per una boira espessa i humida, sovint barrejada amb pluja, que ens ha deixat molls i ben necessitats d'un esmorzar alegre i reparador (galtes amb trompetes i cigrons per a mi)... i d'una bona dutxa en arribar a casa després de recórrer 60 quilòmetres i aguantar quatre hores sobre la bicicleta, en condicions ben adverses i coberts de fang fins al capdamunt.
Com diu el Dome, enfangats com senglars!

12 comentaris:

  1. Hummmm, no se si m'admira més l'escabetx o la voluntat tossuda de mantenir-se en forma i gaudir patint sobre la bici.

    En tot cas, admiració sincera i doble.

    ResponElimina
  2. Cal compensar... i la bicicleta ajuda!

    Un plat de 10 i una foto magnífica

    Petons

    ResponElimina
  3. Home, després de l'esforç ja ho crec que va bé fer un bon dinar! Encara que el Pere tampoc acostuma a parar per dinar. S'estima més anar tirant de barretes i a vegades sense baixar de la bici!
    Aquest llom té una pinta impressionant!!!!
    Petons

    ResponElimina
  4. caray despues de estos esfuerzos que os dais,bien merece una recompensa gastronomica.
    buen lomo y su escabeche suave le va muy bien
    bona setmana

    ResponElimina
  5. Me l'apunto aquest llom!! i si ha d'agradar tant com la costella, segur que triomfaré. Que passis molt bona setmana!

    ResponElimina
  6. Un bon plat per a compensar l'esforç!

    ResponElimina
  7. Manel, jo crec que els plats d'aprofitament són doblement bons!! I després d'un esforç així, encara més. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  8. Hola artista!
    Compartim dues aficions, cuina i pedalades.
    No se que es millor?

    ResponElimina
  9. Un plat exquisit, ara mateix me’n menjaria un plat
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. M'encanta la combinació de l'escabetx amb el llom i la fotografia em sembla esplèndida. Es nota que aquest blog es va perfeccionat dia rere dia, en forma i contingut!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  11. l'escabetx es pot fer amb tot ... peró l'idea del llom arrebossat no te desperdici

    petonets

    ResponElimina
  12. hola manel!! veig que ja comences a sortir amb BTT?quins esmorzars que us menjeu,cigronets cigronets,i els quilòmetres no està gens malament per gener,una abraçada...

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte