dijous, 5 de gener de 2012

llobarro amb rossinyols i salsa negra de trompetes

Reprenc la feina al bloc aquest 2012 i m'agrada poder fer-ho amb aquest plat que potser no és per cada dia, sinó que perfectament pot servir per ajuntar dos conceptes que em rondaven pel cap en preparar-lo, retorn i benvinguda. Trobo que és un plat que pot servir molt bé per donar la benvinguda a una persona que ha estat fora uns dies, potser en un país llunyà on es menja molt diferent, especialment si és amant del mar i del bosc i dels seus fruits més preuats, el peix i els bolets.


Dies enrere, quan vaig anar a 'buscar bolets' a can Coll per a fer un regal, el meu amic Manel em va fer endur un producte que tot just han començat a comercialitzar aquest any, trompetes de la mort congelades.
Normalment li compro ceps a trossos, i rossinyols, que són per al meu gust els que perden menys textura en descongelar-los i fan de més bon presentar; els ceps trossejats els faig servir més aviat en preparacions en què el bolet no s'ha de veure i  no importa la presència, com salses i cremes, o croquetes.
Les trompetes normalment les utilitzo assecades (fora de temporada, és clar), és un bolet que, igual com passa amb el cep, amb l'assecat perd carnositat i textura, però guanya molt en aroma. Enguany els Coll n'han començat a comercialitzar de congelades, i he de dir que passa com amb els ceps, el que perden d'aroma respecte als secs ho guanyen en textura, i en plats com aquest, trobo que el resultat és prou bo. És clar que també es pot fer aquest plat amb bolet sec, que és més fàcil de trobar.
La salsa negra no se m'ha acudit ara, se'm va passar pel cap per primera vegada per fer unes mandonguilles amb sípia que tenien com a tret més destacable que estaven guisades amb salsa negra, però no pas feta amb la tinta de la sípia, sinó amb trompetes de la mort.
Per fer aquest plat d'avui vaig seguir el mateix procediment, vaig posar a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot ben picat, i al cap d'uns minuts hi vaig afegir les trompetes descongelades i també picades; un cop ben sofregit tot plegat, hi vaig afegir un parell de cullerades de tomàquet concentrat, ho vaig salpebrar i remenar i vaig afegir-hi l'aigua calenta on havia posat a descongelar els bolets. Amb cinc o deu minuts més va estar el sofregit a punt per posar-lo al got de la batedora i triturar-ho tot per obtenir una salsa que ha de ser espessa; si hi queda massa, però, sempre es pot alleugerir una mica amb l'aigua dels bolets.
També havia descongelats rossinyols i els vaig saltar en una paella amb oli de julivert (oli d'oliva suau, força julivert i una mica d'all, tot ben triturat i colat), triguen a fer-se el mateix que es triga a marcar els filets de llobarro (salpebrats) en una paella amb ben poc oli i a foc fort, primer pel cantó de la pell (a mi m'agrada menjar-me-la, sinó es pot treure), després per la de la carn.
Per al muntatge del plat, vaig posar la salsa al fons del plat, estenent-la de manera que ocupés aproximadament el mateix espai que el filet de peix, aquest el vaig posar a sobre, i finalment els rossinyols. Unes gotes d'oli de julivert per adornar i ja és a punt aquest plat de benvinguda... o de comiat.

6 comentaris:

  1. Uau, la salsa negraca és ben voluptuosa!! Aquest plat t'ha quedat amb una presència de catàleg Manel :))

    ResponElimina
  2. que curiosa aquesta salsa Manel, tu ets dels meus eh, t'encanten els bolets

    ResponElimina
  3. Mira que no m'ha passat vegades, tornar de viatjar i sentir unes ganes boges de peix, bolets i coses de la terra!!!!!!!! jaja Llavors, t'hauria pagat tot el que portava a sobre per aquest plat jeje És que quina pinta, nen ;)

    Un petonàs!!

    ResponElimina
  4. Una bona recepta explicada amb la saviduria del seu autor.
    Per cert, això de Can Coll, està per Llissà de Vall?

    La mama, de http://www.gustperlacuina.com/

    ResponElimina
  5. Una salsa que, a més de ser molt vistosa, deu desprendre un aroma sensacional.M'ha agrat molt retrobar-te aquest any amb un plat com aquest! ;-)

    ResponElimina
  6. òscar, m'agrada fer plats voluptuosos, si trobes que m'hi ha quedat, estic molt content!

    lídia, efectivament, sóc dels teus!

    anna, això és exactament el que tenia el cap quan vaig fer aquest plat, algú com tu que que li agraden aquestes coses i que tornava d'un país molt diferent.

    mama, can coll és una empresa dedicada a les conserves de bolets i tòfones situada a castellterçol, és una bona excusa per visitar el poble :-)

    marina, em sembla que em va quedar un bon plat, a l'alçada de qui el va inspirar.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...