divendres, 3 de febrer de 2012

cordó de llom ibèric amb pinya, ràpid i agredolç



No sóc gaire de menjar fruita, generalment em fa mandra pelar-la, i sovint he dit, mig en broma, mig seriosament, que només és bona quan està cuinada i acompanya una carn. Espero que cap consumidora fervent de fruita em retiri la paraula, però realment penso que no hi pot haver millor destí per a una taronja que acompanyar un ànec dins d'una cassola, encara que en seguiré esprement gairebé cada matí. Però no em negareu pas que una poma menjada a mossegades ha tingut un trist final si es compara amb la seva germana curosament pelada, tallada a làmines fines i dipositada amb cura sobre una massa farinosa abans de ser introduïda al forn i sortir-ne donant nom a un pastís que devorarem amb una ànsia que no hauríem posat en la tasca de mossegar el mateix fruit del pomer sense cap manipulació.
Els plats de carn amb fruita són un clàssic a la cuina catalana: ànec a la taronja, ànec amb peres, pollastre amb prunes... el contrast del salat i el dolç agrada tothom. No som, però, els únics que fem aquestes barreges: els orientals, sense anar més lluny (és una manera de parlar) també ho fan, i a vegades, quan cuino, m'agrada recrear gustos com el de la salsa agredolça dels xinesos.
D'aquest record va sortir aquest plat ràpid, perquè es fa en menys de deu minuts, i deliciós, perquè es tracta d'una carn molt gustosa que amb la pinya i els vinagres agafa uns contrastos molt bons.
El cordó de llom ibèric el compro a l'Àrea de Guissona, va en tires llargues que em sembla que se separen del llom, i són extraordinàriament gustoses, ja sigui fent-les simplement a la planxa o en plats guisats, com diversos arrossos. En podeu trobar algunes aplicacions que li he donat aquí i aquí.
Per fer aquest plat d'avui, netegem els cordons de greix i els tallem d'una mida regular a la qual tallarem també pinya natural. En una paella amb oli i posada al foc una mica fort, saltem els daus de llom salpebrats, i quan estan enrossits, els enretirem. 
En el mateix oli hi fregim els trossos de pinya, només uns minuts, els justos perquè agafin una color i una mica del gust de la carn, aleshores hi afegim sucre morè i deixem que amb l'escalfor es desfaci una mica. Hi tirem un bon raig de vinagre d'arròs per desengreixar la paella i després hi afegim un raig de vinagre de Xerès, tornem la carn a la paella i esperem tres o quatre minuts fins que s'ha evaporat la fortor del vinagre i s'ha reduït el líquid. Si queda massa sec, hi afegim una mica d'aigua i quan carn i pinya estan caramel·litzats, ja podem servir amb una mica de julivert empolsinat pel damunt.

17 comentaris:

  1. T'ha quedat un plat boníssim!!! A mi també m'agrada la fruita amb la carn i el contrast agredolç. No he fet mai, però, eixes combinacions amb vinagres diversos. No cal dir que m'apunte la recepta i la tècnica. Salutacions i gràcies per compartir-la

    ResponElimina
  2. Una combinació interessant aquest porc amb pinya. Recorda molt a la cuina oriental. A mi m'encanta la fruita, cuita però encara més crua! De tota mena... petonet!

    ResponElimina
  3. Manel, jo també soc del club dels mandrosos hehe, per això m'agraden tant les cireres, les figues i els melons. Tenen una gran relació pelamenta-gaudiment hehe.

    Fantàstic l'ànec :)

    ResponElimina
  4. No et retirare la paraula i continuare passant-me per a la teva cuina.. però jo la fruita natural! Ara amb combinació i cuinada també! I més amb aquest plat tan saborós! Bon cap de setmana

    ResponElimina
  5. Una combinació boníssima. Jo sovint preparo el llom embolicat amb pinya i formatge i és cert que la pinya queda fracament bé.
    Tot s'ha de dir que les fruites queden millor quan acompanyen una bona carn ;)

    ResponElimina
  6. Ai Manel, com difereixo de tu avui... jaja M'encanta la fruita per acompanyar la carn, però la fruita fresca, sense preparació, és una de les coses més delicioses que hi ha al món per mi!! jaja El que tu deies, una simple poma a mossegades, si és ben dolça pot superar qualsevol altre postre... jaja

    Una recepta genial, tot i això! :D
    Un petonet!!

    ResponElimina
  7. A mi la fruita m'agrada de tota manera, però s'ha de dir que si que queda ensopida la poma a queixalades si la compares amb un plat com aquest!

    ResponElimina
  8. PUES YO SIN FRUTA NO PUEDO PASAR Y ME GUSTA DE CUALQUIER MMANERA INCLUSO CON LA CARNE COMO ESTA RECETA DE HOY,FACIL Y BUENA
    BON CAP DE SETMANA SIBERIANO

    ResponElimina
  9. Manel,

    no et retiro la paraula, però la fruita fresca sense acompanyaments,
    és la font de la vida .

    Una abraçada

    Francesc

    ResponElimina
  10. A mi la fruita de totes les maneres, però si me la presentes així està clar que llavors agafa una categoria especial!

    ResponElimina
  11. Avui m'has recordat a la meva mare! ella tampoc menjava fruita perquè li feia mandra!!!! en canvi a mi m'agrada de totes maneres, crua, cuinada, en receptes dolces o salades... aquest plat té molt bona pinta!!!! molts petonets

    ResponElimina
  12. EL Riqui és dels teus...per mandra no menja fruita! M'ha encantat aquest plat...me la'punto! I tb la recomanació de l'area de guissona...demà mateix me n'hi vaig! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. Una parella que si diuen molt, el porc amb la dolçor de la fruita, un plat rodo
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Hola!
    Jo sols menjo fruita quan està cuinada, quan acompanya una carn...
    o sigui que la faré perquè fa molt bona pinta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Jo sóc una gran consumidora de fruita, però no et penso retirar la paraula, je je je...
    Al contrari, penso que la fruita dón molt de joc a la cuina salada i cal aprofitar-ho!
    El llom amb pinya és un clàssic sensacional i amb aquesta versió d'avui ha de quedar deliciós!
    Això sí, de postres, una taronja! :)

    ResponElimina
  16. A mi em va a ratxes això de menjar fruita: hi ha temporades que en menjo 2-3 peces per dia, mentre que en d'altres passo amb 1 per setmana. Això sí, la fruita que m'agrada més és la pinya; vaig provar una recepta de pinya especiada fa uns dies que vaig trobar gloriosa, en penjaré la recepta a Catacuina, però hauré de repetir-la, ja que amb les presses no vaig fer-li cap foto :-(

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...