pèsols amb fruits del bosc (rossinyols, trompetes i tòfona negra)

Des que va nevar dimecres de la setmana passada, no havia tocat la bicicleta de muntanya; diumenge hi va tornar, i ja tenia ganes de pedalar sobre la neu, que és una cosa que, almenys un cop l'any, és molt recomanable de fer. Al final he pogut sortir avui, amb un fred que pelava, i he trobat encara els camins més bacs amb un bon gruix de neu; això sí, ben glaçada, de manera que les rodes anaven boges per mantenir una línia més o menys recta.
Potser ha estat el fet de tornar al bosc després d'uns quants dies que m'ha fet venir ganes de fer un dinar boscà, i per fer-ho, he recorregut a uns bolets congelats (de nevera, no de sota la neu dels boscos) i a la tòfona negra, la tuber melanosporum, que en aquesta època ens permet donar una aroma i una profunditat incomparable als nostres plats.
Com a convidats especials he triat uns pèsols, també congelats, de la millor procedència: l'hort del pare.
La preparació és ràpida: traiem del congelador els bolets triats (rossinyols i trompetes de la mort, en el meu cas) un parell d'hores abans i els deixem descongelar en un bol; guardem l'aigua que deixin anar. Els eixuguem bé i saltem els rossinyols en un cassó amb oli; salem i reservem.
En el mateix oli, posem a sofregir ceba tallada no gaire petita, deixem que s'estovi una mica i hi afegim les trompetes, les deixem fer durant un parell de minuts i ja hi podem abocar els pèsols congelats, remenem bé, salpebrem i hi aboquem l'aigua que han deixat anar els bolets en descongelar-se i una branqueta de farigola, per arrodonir el gust de bosc del plat.
Ja només queda tapar el cassó, abaixar el foc i deixar que els pèsols i els bolets es vagin estofant: amb deu minuts n'hi ha prou; de fet, jo els hi vaig deixar el temps de dutxar-me.
A l'hora d'emplatar, vaig ratllar a sobre dels pèsols i bolets tòfona negra que vaig comprar dilluns, com sempre, a l'obrador de Conserves Coll, d'on van sortir també els bolets. L'aroma del fong era tan intensa que amb penes i treballs vaig poder acabar de fer les fotos abans abocar-me amb la cullera a cruspir-me aquest plat de bosc.