dijous, 9 de febrer del 2012

pèsols amb fruits del bosc (rossinyols, trompetes i tòfona negra)




Des que va nevar dimecres de la setmana passada, no havia tocat la bicicleta de muntanya; diumenge hi va tornar, i ja tenia ganes de pedalar sobre la neu, que és una cosa que, almenys un cop l'any, és molt recomanable de fer. Al final he pogut sortir avui, amb un fred que pelava, i he trobat encara els camins més bacs amb un bon gruix de neu; això sí, ben glaçada, de manera que les rodes anaven boges per mantenir una línia més o menys recta.
Potser ha estat el fet de tornar al bosc després d'uns quants dies que m'ha fet venir ganes de fer un dinar boscà, i per fer-ho, he recorregut a uns bolets congelats (de nevera, no de sota la neu dels boscos) i a la tòfona negra, la tuber melanosporum, que en aquesta època ens permet donar una aroma i una profunditat incomparable als nostres plats.
Com a convidats especials he triat uns pèsols, també congelats, de la millor procedència: l'hort del pare.
La preparació és ràpida: traiem del congelador els bolets triats (rossinyols i trompetes de la mort, en el meu cas) un parell d'hores abans i els deixem descongelar en un bol; guardem l'aigua que deixin anar. Els eixuguem bé i saltem els rossinyols en un cassó amb oli; salem i reservem.
En el mateix oli, posem a sofregir ceba tallada no gaire petita, deixem que s'estovi una mica i hi afegim les trompetes, les deixem fer durant un parell de minuts i ja hi podem abocar els pèsols congelats, remenem bé, salpebrem i hi aboquem l'aigua que han deixat anar els bolets en descongelar-se i una branqueta de farigola, per arrodonir el gust de bosc del plat.
Ja només queda tapar el cassó, abaixar el foc i deixar que els pèsols i els bolets es vagin estofant: amb deu minuts n'hi ha prou; de fet, jo els hi vaig deixar el temps de dutxar-me.
A l'hora d'emplatar, vaig ratllar a sobre dels pèsols i bolets tòfona negra que vaig comprar dilluns, com sempre, a l'obrador de Conserves Coll, d'on van sortir també els bolets. L'aroma del fong era tan intensa que amb penes i treballs vaig poder acabar de fer les fotos abans abocar-me amb la cullera a cruspir-me aquest plat de bosc.

13 comentaris:

  1. Qué mezcla tan rica!!. Una delicia total. Besos

    ResponElimina
  2. un paseo por el bosque asi con esta pequeña neveda,cuando llegas a casa y te haces una maravilla de plato como este seguro que te olvidas del frio que has pasado,la trufa me encanta tambien le da un punto divino

    ResponElimina
  3. Aquest gusiadet m'ha robat el cor... ha de ser sensacional, gustós i amb una aroma a bosc espectacular.
    Imagino que la pedalada sobre la neu no va ser gens fàcil, que valent!

    ResponElimina
  4. Es llegir la frase 'hort del pare' i ja ni tòfona, ni bici ni gaites. És que això té un valor tan gran... en fi, gaudeix molt d'aquest regal :)

    ResponElimina
  5. els pèsols m'agraden molt i així amb l'aroma de la tòfona . Mmmm...

    petonets

    ResponElimina
  6. Crec que aquest plat està fet especialment per mi, brutal!

    ResponElimina
  7. No m'estranya que no poguessis resistir gaire sense devorar el plat!!!
    I si aquí a la costa amb 0º avui a 2/4 de 8, notem el fred, ja m'imagino a la teva terra!!!! Però què bonic anar a passejar (o en bici) per un paisatge tan bonic!!!
    Petons

    ResponElimina
  8. Qualsevol plat al que se li ratlla tòfona per sobre guanya molts enters per senzill que sigui.Amb aquests pèsols de l'hort del pare segur que va ser un plat fantàstic.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  9. Tela.... valent ho ets una estona, ni amb neu perdones. Ara que si la reconpensa és menjar aquesta meravella a la tornada.

    Muas!

    ResponElimina
  10. Pèsols de l'hort del pare, bolets i tòfona negra... què més podem demanar!!

    ja pots anar a pedalar quan vulguis, però a la tornada volem "platets" com aquest!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Bones!
    un proposta molt interessant aquesta! Pinta moooolt bé!
    Hem estat xafardejant el bloc i realment ens sembla molt xulo! Hi ha idees molt originals! Et col·loquem al nostre blogroll!
    T'anirem seguint!

    ResponElimina
  12. Ai Manel, això sí que no em cap al cap.. pedalant per la neu?! Quin fred per favor!! jaja No, no, que ja sé que és una cosa saníssima :) Gairebé tant com aquest platet que t'has muntat, no te n'haurà sobrat una miqueta...?? És que fa una pinta per llepar-se'n els dits! :D

    Un petó!!

    ResponElimina
  13. Òstres, Manel, això d'anar en bici sobre neu sembla un esport de risc! Els pesolets amb fruits del bosc t'han quedat genials. Em sembla sentir des d'aquí la flaire de la tòfona...

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte