dimarts, 5 de febrer del 2013

truitapizza de verdures amb anxoves

M'agrada  jugar amb les paraules, i m'agrada jugar a la cuina (i en altres llocs!), i quan faig les dues coses surten conceptes i noms com les donuquetes o la butigurguer, o com aquesta truitapizza d'avui que no cal pas explicar gaire, oi?
La base d'aquesta recepta és una truita de verdures, feta amb el que tinguem a la nevera, i que aquesta vegada era ceba, pebrot verd i vermell, api, albergínia, carbassó i all, tot tallat a daus regulars i ben saltat en una paella, per aquest ordre, perquè els primers productes necessiten més cocció. I ous, és clar, per quallar la truita.
Un cop feta, però no massa feta, perquè a casa ens agrada crueta i, a més, després l'haurem de gratinare, la truita es posa en una safata que pugui anar al forn i es guarneix amb unes quantes anxoves, posades en forma d'estrella. S'empolsa amb una mica d'orenga, es cobreix amb formatge mozzarella ratllat i es porta una minuts al forn, amb el gratinador encès, fins que el formatge és fos.
Abans de servir-la, vaig posar sobre la truitapizza un manat de ruca amanida amb oli i unes gotes de vinagre suau. Això de guarnir les pizzes amb ruca o altres herbes fresques crec que va ser un invent del conegut 'pizzero' de Llívia Fabián Martín que a mi m'agrada molt.
La meva companya és fan de les truites de verdures que faig, i va dir que les prefereix abans que aquesta truitapizza, però a mi sí que em va agradar, perquè crec que l'anxova dóna al plat un gust més potent, el formatge li aporta cremositat i l'herba, frescor. Si no hi agrada, s'agafa un ganivet de fulla fina i s'aparta el formatge i l'anxova.

20 comentaris:

  1. Així que l'invent té autor? Vaja, vaja... he he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Marina que no si val! Ha ha, que coneixes de qui parla?
      Una abraçada a tots dos.
      Nani

      Elimina
    2. sí, l'invent té autor.. hehehe... el famós pizzero de llívia!

      Elimina
  2. Doncs té bona pinta, aquests invents són genials. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, cinta, sempre hem d'intentar donar mitja volta més al cargol per no repetir-nos, oi?

      Elimina
  3. Manel, que cosa más rica. Pronto para pedir un trozo pero me entra hambre solo de verla!
    Saludos.

    ResponElimina
  4. Em sembla una truita molt original. És cert que si no t'agraden les anxoves malament, però no és el meu cas i trobo que lliga molt bé i li dona el contrapunt a les verdures.
    Muacs

    ResponElimina
    Respostes
    1. les anxoves sempre donen un puntet gustós, oi? gràcies, maryar!

      Elimina
  5. mmm, bona. Normalment poso el formatge dins, però està bé fer-la així, la pots tenir preparada i la gratines quan és hora de menjar.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens tota la raó, es pot fer una estona abans i gratinar i escalfar. amb el formatge a dins també queden bones, oi?

      Elimina
  6. M'ha agradat molt això de la truitapizza! Haha!
    Et robo la idea, eh?

    Petonets!

    ResponElimina
  7. Gran invent! A l'estiu pastis de truita i a l'hivern truitapizza :)

    ResponElimina
  8. Felicitats pel blog, el vaig descobrir fa temps i no paro de mirar-lo, molt bé i molt casolà, molta verdura que a casa ens agrada molt. Aquesta truita, olé !M'ha recordat que fa anys fèiem servir una truita nomès d'ou, feta plana i a sobre hi posavem els ingrdients de la pizza, que llavors erem molt bàsics fent pizzes, tomata,mozzarella i algun complement , tmb quedava bona, però aquesta la vull fer, i amb les herbestes fresques per sobre....son les 12:30 i em ve gana. Una gironina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola gironina, i benvinguda! celebro molt que t'agradi el bloc, i espero seguir-te veient per aquí. m'apunto la teva proposta de truitapizza, que vindria a ser com la versió italiana, oi? amb la base més fineta. la meva seria més americana, amb la base gruixuda :-)
      una abraçada!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte