dimarts, 25 de febrer de 2014

bacallà amb carxofes cruixents sobre salsa de pebrots verds


 

La majoria dels que tenim una determinada edat, ens agrada trastejar per la cuina i tenim curiositat per fer barreges i tastar sabors, devem alguna cosa al cuiner més mediàtic, el primer que ens va enganxar davant la pantalla per veure com cuinava cada dia noves receptes entre acudits, cançons i algunes sortides de to (també cal dir-ho).
Sigui com sigui, segur que se'ns van quedar coses després de veure tantes vegades Karlos Arguiñano cuinant a la tele. Me'n vaig adonar l'altre dia quan feia aquest plat. Volia preparar bacallà i tenia carxofes, dues coses que li agraden molt a la Marina, i volia preparar alguna cosa diferent, quan se'm va ocórrer fer el bacallà simplement arrebossat i fregit i les carxofes ben cruixents, sobre una salsa o crema a base de ceba i pebrots verds. No vaig buscar receptes i vaig deixar-me endur per la intuïció, però en acabar em vaig adonar que la intuïció no és mai fruit de l'atzar, que sempre està condicionada per coses que has vist o t'han dit. Em vaig adonar que aquesta salsa s'assembla molt a les que feia (i encara deu fer, perquè segueix) Arguiñano a la tele. I no vaig recordar si li havia fet cas abans, però ho vaig lamentar, perquè el resultat, com gairebé tot el que preparava el cuiner basc, és molt bo.
Vaig preparar, doncs, aquesta salsa posant a sofregir en una cassola amb oli una ceba tallada a la juliana, i al cap d'uns minuts hi vaig afegir un parell de pebrots verds també tallats a la juliana i vaig salar el conjunt. Primer a foc fort, després més fluix, i afegint-hi una mica de brou de verdures perquè no s'assequés, la vaig cuinar almenys mitja hora, abans de triturar el conjunt per fer la salsa ben fina i rectificar de sal i pebre. Segons que la vulguem més clara o més espessa hi haurem afegit més o menys brou (o aigua, si no tenim brou).
El bacallà, dessalat al punt, el vaig arrebossar amb una farina especial per a fer fritures que ens agrada molt, ja que té una textura una mica granulada i no xupa gaire oli, més aviat sembla que l'expulsi, de manera que les fritades queden molt poc olioses.
I la carxofa, pelada i tallada a làmines, la vaig fregir en oli molt calent, perquè quedés ben cruixent, i la vaig salar en treure-la i mentre reposava un moment sobre un paper de cuina absorbent. 
El muntatge del plat no té secrets, i el conjunt em sembla que va agradar força a qui anava destinat.

7 comentaris:

  1. Si desrpés d'un dia atrafegat, cansada de treballar, i ja tard... de nit, arribés a casa amb una mica de ganona, aquest és el plat que m'agradaria trobar. No només és bonic, sinó que, a més, no demana esforços ni per a mastegar. Gràcies!

    ResponElimina
  2. No m'extranya que li agradés a la Marina! aquesta combinació és boníssima, i m'anoto la salsa de pebrots verds que no l'he feta mai!

    ResponElimina
  3. Ummm amb el que m'agrada el bacallà i les carxofes no cal ni dir-ho, quina meravella de plat!!!

    ResponElimina
  4. La determinada edat que mica en mica ja va passant a indeterminada, no preguntes coño. XD
    Molt bona salsa per al bacallà! :)

    ResponElimina
  5. tothom té la edat de jalar com un rahà a casa, ostias! jajajaja
    quina recepta més estupendament verda!
    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...