faves amb camisa estofades amb morro

En l'entrevista que em van fer dies enrere en un programa de ràdio (Pagesos de ciutat), que com podeu imaginar dedica especial atenció al cultiu de verdures i hortalisses a casa, em van preguntar quines eren les meves preferides, i no vaig dubtar a respondre: faves i albergínies.
En escoltar ahir l'entrevista em van venir moltes ganes de menjar faves, i per sort el dia abans n'havíem vist de tendres i maques i n'havíem comprat una bossa: precisament perquè eren tendres, les podria preparar com a mi més m'agrada, amb camisa, o amb calzón, que diria el Xesco.
El dia abans també havia comprat, i cuit, després de molt de temps, morro de porc, de manera que l'alternativa era clara: faves estovades amb morro i un refrito que havia fet el dia abans per aromatitzar i donar color a un lluç a la planxa que vam menjar per sopar.
Trobo que en català falta un equivalent d'aquesta paraula, perquè refregit té una connotació negativa, de cosa reescalfada, que no m'agrada gens, mentre que en castellà també vol dir, amb l'article un al davant, oli fregit amb all i pebre vermell, entre d'altres ingredients. Això és el que havia fet, fregir unes làmines d'all amb oli i afegir-hi, fora del foc, una cullerada de pebre vermell fumat; va anar molt bé amb el lluç i també hi aniria amb aquest plat de faves.
El morro l'havia cuit el dia abans, escaldant-lo primer i bullint-lo després amb una ceba petita punxada amb dos claus, una pastanaga, una fulla de llorer, sal i un grapadet de grans de pebre negre. Fet així, es pot menjar just sortir de l'olla amb una mica de sal gruixuda per sobre, pebre mòlt i un raig d'oli d'oliva, o guardar-lo per a una altra preparació, per exemple, aquesta cassola amb samfaina que vaig explicar aquí fa poc.

Les faves les vaig rentar i no va caldre treure els fils laterals perquè no en tenien, de manera que vaig escapçar les puntes i les vaig tallar en trossos de dos o tres centímetres de llarg. Els vaig posar en una paella calenta amb un raig d'oli perquè s'enrossissin una mica, al cap d'un parell de minuts hi vaig afegir sal i pebre, all picat i el morro tallat a trossos, ho vaig saltar tot junt uns minuts i, abans no es cremés l'all, hi vaig tirar un raig de brou de la cocció del morro, vaig tapar la paella i abaixar el foc i vaig deixar que anés fent xup-xup uns minuts, amb deu em sembla que n'hi ha prou per tenir unes faves ben tendres.A l'hora de servir, una mica de refrito per sobre i una copeta de vi, un dinar fantàstic!