dimarts, 8 de novembre del 2011

butiburguer



Cal que expliqui què és una butiburguer? Com em va passar amb les donuquetes que vaig fer temps enrere, de la butiburguer se'm va ocórrer primer el nom, com un joc, o sigui que no ho disfressaré amb un discurs sobre la fusió de la tradició catalana amb el menjar ràpid vingut de fora ni res d'això.
Algú es pot preguntar per què cal desfer una botifarra per amassar la carn, donar-li forma i coure-la com una hamburguesa, i pot pensar que el resultat seria igual i el procediment més senzill si compréssim carn picada de porc a la carnisseria. S'equivocarà, si ho pensa.
La botifarra crua, si és bona com les que jo tinc la sort de poder comprar a Castellterçol, només porta carn i greix de porc, sal i pebre, però el seu gust no és mai el mateix que si ens fem picar la carn i preparem l'hamburguesa a casa; sinó, proveu-ho.
La butiburguer té un sabor diferent a l'hamburguesa de carn de porc, tant si la comprem feta com si l'elaborem nosaltres amb carn picada, però tampoc no té ben bé el gust de la botifarra cuita sencera.
Com ens mengem normalment la botifarra? Amb mongetes, o amb samfaina, per citar dos acompanyaments, i així és com volia fer les butiburguers, amb un puré de mongetes i amb una crema de samfaina com aquesta, però al final per a les fotos en vaig fer dues preparacions diferents.
Com es veu al principi, en la primera preparació va primar la part burguer i vaig fer una versió de l'hamburguesa tradicional que servien als 'frankfurts', però feta amb la carn de la botifarra, sobre formatge fos en un panet de xapada lleugerament torrat i una cullerada de crema de ceba com la que vaig explicar aquí. Per acompanyar, unes xips, però en lloc de les habituals de patata, de moniato. 
La segona foto porta un acompanyament molt tradicional,
un trinxat de patata i col o baieton, que és com en diem al Moianès. Ja sabeu que es fa bullint col d'hivern i patata, s'escorre i s'aixafa tot junt amb una llossa, afegint-hi el greix i els llardons que han quedat de fregir cansalada salada tallada a tires i posada en una paella al foc perquè es vagi desfent. Se serveix calent, però si es menja l'endemà, es fregeix en una paella amb una mica més de cansalada o bé oli, donant-li forma de truita, ja sigui rodona o bé individual o cargolada, com va ser aquest cas.
Per cert, a veure si algú m'ho pot explicar: ja heu vist que sé que botifarra s'escriu amb una o ben rodona, però escric butiburguer amb una u en lloc de la o. Em va sortir així, i no me'n vaig adonar fins que ja havia acabat l'entrada, i quan ho vaig corregir, em va semblar que botiburguer no sonava bé, que la gent llegiria bo- i no bu- com s'ha de dir, i costaria més d'entendre l'origen de la paraula composta. Si m'equivoco, ja m'ho fareu saber.
Ja aviso que la botifarra desmuntada dóna molt de si, i abans d'aquesta reconversió en hamburguesa, n'havia fet una altra preparació que m'agrada molt. Aviat a les pantalles del vostre ordinador (o mòbil o tauleta).

15 comentaris:

  1. Qué buena idea y con esos acompañamientos tan ricos, para no dejar nada.!!. Besos

    ResponElimina
  2. No ho canviïs, Manel. Butiburguer sona molt millor. Veig que aquesta crema de ceba t'ha deixat ben enganxat! Quan la vas explicar per primer cop ja la volia fer i encara no m'hi he posat... serà el moment ara que m'han regalat un sac senser de cebes? ;-) Per cert, m'encanta que ens instrueixis i ens expliquis que del "trinxat de la Cerdanya" en dieu baieton (però baieton amb accent a la "e" o amb accent a la "o", com baietón...) M'agrada introduir paraules noves al vocabulari. Fantàstiques, les dues versions!

    ResponElimina
  3. A vegades aquesta opció de posar-hi buti en comptes d'hamburguesa també ho faig servir, però mai l'he transfrmada en una butiburguer! Sens dubte aquest platet amb les xips queda de conya!

    ResponElimina
  4. Estic completament d'acord amb el que expliques de la botifarra! Quan faig hamburgueses normalment són de vedella però si han de ser de carn de porc faig servir la botifarra que fa el meu pare (que deu ser semblant a la teva pel que has explicat! sense altres conservants més enllà de la sal i el pebre...) i realment queda molt bé! De fet a sota del pis de barcelona hi ha una botiga "delicatessen" que fan unes "hamburguesas de nuestra butifarra de payés" XD si és que els de ciutat en realitat també en saben!! ;) I l'altre dia vaig anar a una hamburgueseria on em vaig demanar una hamburguesa "catalana" portava trinxat... una combinació molt bona! Per cert, els xips de moniato t'han quedat molt bé, com els fas? una abraçada!

    ResponElimina
  5. Hola Manel, et dono la raó, res a veure la botifarra amb la carn picada. Et diré que per fer la pilota no compro mai carn picada.
    Una opció com sempre molt original. M'agrada

    ResponElimina
  6. molt bona la butiburguer i bon nom,les dues versions molt bones

    ResponElimina
  7. Simplement genial. No puc dir res més!

    ResponElimina
  8. Hola , ja fa un temps que et segueixo, malgrat no haver fet mai cap comentari. Pero avui m' has tocat un punt feble. A casa les botifarres sempre les couem obertes al llarg , tant sigui a la brasa, com a la paella, i per la pilota del caldo tampoc comprem carn picada sino que fem us de les buti. Encara recordo els entrepans de l'avia , pa ben sucat i una buti oberta i calentona. Uau!! per cert, a Berga, d' on soc , de les botifarres en diem testets, isi es fan assecar en diem testets secs. quina cosa mes bona!!

    ResponElimina
  9. M'agrada això del butiburger, jo desfaig les botifarres per fer els macarrons i no té res a veure!

    ResponElimina
  10. Jo també soc "usuari" de botifarres per la seva carn picada.

    La foto de l'entrepà del teu post, fa agafar molta gana... però molta eh?.

    Salut!

    ResponElimina
  11. M'encanta! A Barcelona em sembla que hi ha una empresa que comercialitza alguna cosa semblant! Realment te molt bona pinta. Jo de vegades utilitzo la carn de dins les botifarres per fer bolonyesa i queda espectacular! Realment el gust és diferent. Felicitats pel blog, m'agradat molt. Et segueixo :)

    ResponElimina
  12. Brutal!! M'encanta! Ho provaré segur...llàstima que no tingui butis del teu poble...sinó ja seria la repera! jejeje!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. A casa normalment les hamburgueses, quasi sempre les faig de una bona botifarra, o sigui que a partir d’ara menjarem butiburguers.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. anna, la carne debe ir acompañada pera estar mejor, no? un beso.

    marina, això del baieton ho explico sempre que puc perquè hi ha qui es pensa que només en fan a la cerdanya, de trinxat, i no és pas així. celebro que t'agradi.

    acabatdefer, això que fas no n'hi has dit fins ara butiburguer, però ho és, oi?

    damilena, celebro que te guste, pruébala y te gustará más :-)

    bet, quina sort que el teu pare faci botifarres, oi? mira, aquesta botiga que fan hamburgueses de botifarra se m'han avançat, per sort no se'ls va ocórrer també el nom.
    els xips de moniato són molt senzills, ho vaig explicar en un altre post i m'he oblidat d'enllaçar-lo, simplement es talla amb la mandolina el moniato ben fi i es fregeix uns segons amb oli calent, però no massa, amb no massa quantitat cada vegada. quan deixen de sortir bombolletes al voltant de les xips, ja es pot treure, es deixa escórrer l'oli en paper, i quan són fredes, se salen. queden molt cruixents i es guarden molta estona sense salar.

    a peu coix, a casa també feiem sempre la pilota amb botifarra, i els macarrons!

    miquel, són dues versions diferents, una 'fast food' i una més 'catalana' :-)

    elsfogons, moltes gràcies, celebro molt que us agradi.

    monterrat, moltes gràcies per seguir-me i per haver-te decidit a deixar un comentari.
    a mi mtambé m'agrada obrir la botifarra per coure-la, trobo que queda molt bé, i els entrepans de l'àvia segur que eren com unes 'butiburguers', no et sembla?
    aquí en diem tastets de la carn de la botifarra abans d'embotir, i si l'assequem tenim la somaia.
    fins aviat!

    cristina, abans ho dit a una altra comentarista, estic d'acord que els macarrons amb la botifarra desfeta són molt més bons!

    ricard, celebro la coincidència i que et faci entrar gana. salut!

    bakeordie, ostres, no havia pensat que es podia comercialitzar això, però és una idea :-)
    jo també faig servir la carn de la botifarra per fer macarrons i salsa bolonyesa per a la pasta i tens raó que queda molt millor.
    gràcies per seguir-me, t'espero aviat de nou aquí!

    eva, ben trobada, dona, tampoc no vius tan lluny, podria ser una escapada de cap de setmana. si vens, m'avises, eh?

    sión, m'encanta que haguem coincidit i celebro haver donat nom a això que tu ja feies. una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte