dimecres, 13 de febrer del 2013

musclos al curri amb patates al vapor


La gènesi d'una recepta, la causa que a algú se li acudeixi barrejar determinats ingredients i no d'altres, i cuinar-los d'una de les moltes maneres possibles, descartant la resta, és una cosa que em fascina força. I és que l'origen de les receptes és d'allò més variat, em sembla que ja n'he parlat aquí alguna vegada, i no saps mai d'on pot sortir la inspiració.
El més habitual, em sembla, és que sorgeixi quan vas al mercat o al súper i veus alguna cosa que et crida l'atenció i comences a rumiar com ho pots preparar que no sigui de la manera habitual i ja gastada. O quan obres la nevera i veus de quins ingredients disposes i imagines com pots combinar-los d'una manera diferent i divertida.
Hi ha, però, gent que estem una mica malalts de cuina, i durant el dia hi pensem més vegades que la gent 'normal', vull dir que no hi pensem només quan arriba l'hora de dinar o de sopar, sinó que hi pensem molt més sovint, mirem blocs, en parlem amb altres persones, llegim revistes, i per tant és més fàcil que en qualsevol moment trobem algun motiu d'inspiració.
A mi m'agrada molt decidir quan vaig a comprar, deixar-me seduir per algun producte, recordar si també li agrada a la meva companya, pensar com ho puc preparar perquè ens agradi a tots dos. Però el que em passa molt sovint és que durant la tarda, a la feina, em ve alguna idea, i quan plego, mentre condueixo cap a casa, la vaig madurant, trec o afegeixo mentalment ingredients, i l'acabo d'arrodonir davant les lleixes del supermercat o quan obro la porta de la nevera.
Aquests musclos van sorgir així, una tarda, i inicialment s'havien d'acompanyar d'un arròs blanc, que sempre m'agrada en plats salsats com aquest. Però un cop al súper, amb els musclos al cabàs, vaig veure unes patates que no havia tastat mai, envasades crues, rentades i amb pell, en una bossa hermètica que es posa directament al microones uns minuts i les patates es couen al vapor dins la mateixa bossa. Si no hagués trobat aquestes patates, n'hagués triat unes de petites per coure directament al vapor o amb pell (bullides amb pell en aigua salada)
Els musclos no tenen massa secret: es netegen les barbes i la closca i es posen en una cassola tancada, amb un raget de vi blanc, perquè s'obrin al vapor. Es treuen tot just s'obren, se separa la carn i es reserva el suc que han deixat anar.
En una cassola se sofregeix ceba tallada a la juliana i una mica d'all, si agrada, mentre es couen les patates al vapor. Quan la ceba es tova, i abans no enrosseixi, s'afegeix a la cassola la carn dels musclos i les patates partides per al meitat (són petites), es remena el conjunt i s'hi afegeix una bona cullerada de curri, o dues, al vostre gust, i el suc de la cocció dels musclos. Deixem que s'acabi de coure tot plegat i es barregin els gustos durant uns minuts i servim en una safata empolsant el conjunt amb porradell (o julivert, o l'herba que us agradi, per donar-li color i una mica de frescor).

20 comentaris:

  1. No he comprat mai patates precuinades... són bones? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres! em sembla que no m'he explicat prou bé, sort que me n'has fet adonar, ja ho canvio. no són patates precuinades, són patates crues amb pell, simplement rentades i envasades en una bossa que es posa directament al microones perquè es coguin amb el seu propi vapor.
      moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. Les he vistes aquestes patates i no les he comprades mai, pel que sembla queden bé... les provarem, tot sigui per simplificar la feina de la cuina del dia a dia!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sembla que ara està més ben explicat, les patates simplement estan rentades, però van dins aquesta bossa que només la fiques al microones i en pocs minuts estan cuites, i surten bones. i ajuden a treure una mica de feina, que sempre va bé!

      Elimina
  3. Una original receta, Manel esto de mezclar ingredientes así, suele ser delicioso.
    La verdad que como tu dices, es muy habitual en la cocina, por que todo depende de lo que dispongas.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. para los que nos gusta cocinar seguro que no hay nada como mezclar, combinar, i experimentar el resultado.
      gracias por la visita!

      Elimina
  4. Doncs a mi m ha seduit aquesta salseta. I les patates s'hauràn de provar.

    Muas!

    ResponElimina
  5. Aquestes patatetes amb el sabor dels musclos han d’estar delicioses
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. A mi també m'encanta madurar els plats durant el dia, crec que es gaudeix el doble. Ara, compartir-los aquí als bloc ho fa fantàstic.
    La proposta d'avui em sembla exquisida i la provaré.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. també et veig una mica malalta de cuina hehehe.
      una abraçada!

      Elimina
  7. Em sembla que ha de ser un plat molt i molt bo!!! Fa una pinta deliciosa.
    Salutacions

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt lo que dius de que ets "un malalt de cuina"!!! Jo, em penso que cada vegada ho sóc més!!! Sort que en tinc de la cuina i del meu blog, m'ajuden a "evadir-me" de les meves preocupacions i malsdecaps de la feina!!!! I a la vegada, m'ajuda a fer feliços als meus!!!
    Salut i petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe... cada vegada en som més, em sembla. i tens tota la raó, la cuina, i el bloc, ajuden molt a evadir-se, i, sobretot, a fer feliços els altres. cuinar és generós, tu n'ets la mostra! :-)

      Elimina
  9. Un plat així com aquest... Mel podria cruspir per sopar..jeje
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe... per nosaltres també va ser el sopar!! gràcies per la visita

      Elimina
  10. aahh !! doncs és això el que em passa! que també estic cuina-malaltona!! mentre vaig en moto, al ascensor, al dentista, mentre espero al caixer, al video club, cualsevol lloc és bo per remenar les neurones i que facin xupxup fins que quedin ben tendres i estovadetes!.
    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte