arròs d'albergínia servit dins la seva pell

el principal aliment del món (59)

Dimecres era Santa Rita i, segons que explicava la Bet 'Tastarutes' a Facebook citant un llibre de cuina i tradicions catalanes, aquest dia toca menjar albergínies farcides. Quan me'n vaig assabentar, emvan venir moltes ganes de menjar albergínies, tot i quan la Marina va compartir aquesta informació al seu mur, la suposada tradició va ser posada en qüestió per altres blocaires, com el Xesco Bueno, que recordava que la menja típica d'aquell dia són la botifarra amb mongetes i el pa de figues, i un altre comentarista remarcava, amb encert, que difícilment a Catalunya pot ser tradicional un plat d'albergínies al maig quan encara falta temps perquè se'n puguin collir.
Aliè a la controvèrsia, vaig anar a comprar unes albergínies (vingudes de qui sap on) i em vaig fer aquest arrosset, que feia dies que em voltava pel cap, utilitzant l'hortalissa com a ingredient i, alhora, com a recipient en el qual servir el plat.
Mentre per internet discutien sobre si per Santa Rita són tradicionals o no les albergínies farcides, jo vaig partir les meves per la meitat, els vaig fer uns talls a la superfície plana i les vaig posar al forn durant uns vint minuts, amb un raget d'oli per sobre.
Quan la carn va ser una mica cuita, les vaig treure del forn i les vaig buidar amb una cullereta.
Mentrestant, en una cassola, vaig posar a sofregir uns alls tendres tallas a rodanxes petites i hi vaig afegir la polpa de les albergínies tallada a daus, reservant-ne una part per a una altra preparació, perquè tenen molta carn i si l'hi hagué posat tota, no s'hauria trobat l'arròs.
Quan les verdures van estar ben sofregides, hi vaig afegir una cullerada de tomàquet concentrat, vaig salar i hi vaig afegir l'arròs, que vaig deixar uns minuts al foc sense parar de remenar. Quan els grans van començar a transparentar, hi vaig tirar un brou fosc de pollastre i vaig deixar que es cogués l'arròs durant un quart, primer a foc fort i després abaixant la intensitat. També hi vaig empolsar una mica de romaní picat.
Un cop cuit l'arròs al dente, vaig ficar-lo dins la pell buida de les albergínies i el vaig cobrir amb formatge gruyère, un dels millors formatges del món, per mi, sobretot si és comprat en un lloc de confiança que el porten directament de Suïssa en el seu punt òptim de maduració.
Amb uns minuts sota el gratinador n'hi va haver prou per enllestir aquest platet que em va alegrar el dimecres i, alhora, em va permetre complir, o no, la tradició del dia de Santa Rita.