pintxo de patata amb trio de pebrots al pesto vermell

De tant en tant no em puc resistir quan veig aquelles capcetes amb pebrots de tres colors i en compro, m'encanta aquell bé de déu cromàtic i el color que donen a qualsevol plat, com el llom de lluç amb saltat tricolor de pebrots que vaig fer fa un parell d'anys. A vegades, si veig pebrots grocs, que no se'n troben sempre, també en compro, perquè de verds i de vermells sempre procuro tenir-ne a la nevera, i aleshores imagino què puc fer-ne. La darrera vegada van sortir aquestes llesquetes de patates amb trio de pebrots al pesto vermell.
D'aquest pesto, fet amb pebrots secs rehidratats en lloc d'alfàbrega, tal i com ja vaig explicar aquí, quan en faig procuro que en quedi per més d'un dia, perquè la veritat és que va molt bé amb molts plats, com l'últim que vaig publicar, els cigrons amb bacallà i pesto vermell.
També m'agrada que en sobrin quan faig patates amb pell, és a dir, patates senceres bullides amb pell en aigua salada: també donen molt de joc.
Per a la recepta d'avui, fem servir una rodanxa de patata com a base del pintxo, 'montadito' o llesqueta, com em van suggerir de dir-ne quan vaig consultar els lectors del bloc per trobar un equivalent català d'aquesta paraula forana (ho podeu llegir aquí); és una cosa que faig sovint, com fa poc amb aquests calamarcets farcits guisats amb ceba confitada amb vermut de Reus.
Tallem, doncs, les patates a rodanxes i les passem per la planxa, posem al plat i salem amb sal gruixuda.
Mentrestant, saltem en una paella amb un foc alegre els tres pebrots tallats a tires i, quan estan fets, és a dir, quan han perdut la duresa i són agradables de menjar, però que encara es noti què són, sense que es desfacin, per entendre'ns, hi posem el pesto vermell al gust, preparat tal i com he explicat altres vegades, per exemple, aquí.
Un entrant gustòs i ràpid de preparar, si tenim ja les patates cuites i ens queda salsa d'altres preparacions, que sempre és millor que en quedi per un altre dia. O no?