dissabte, 18 de maig del 2013
carxofes i pèsols tendres amb pernil i cloïsses
Dimecres vam anar a buscar la cistella de verdures ecològiques que havia encarregat la Marina i que, entre d'altres coses, portava pèsols i les que potser seran ja les darreres carxofes de la temporada, i vaig pensar que per sopar estaria bé combinar les dues verdures en un mateix plat. Com que són dos productes que combinen molt bé amb el marisc, vaig anar a comprar cloïsses i, a darrera hora, se'm va ocórrer el toc dels dauets de pernil, per remarcar el caràcter de mar i muntanya del plat.
El resultat em va semblar molt bo, i la preparació no és pas complicada: cal netejar bé les carxofes, que és el que dóna més feina, i deixar les cloïsses en aigua freda amb sal perquè deixin anar la sorra que puguin portar.
Un cop netes les carxofes, les tallem com més ens agradin i les posem en una cassola amb una mica d'oli, que es daurin una mica per totes bandes, hi afegim el pernil salat tallat a dauets i l'all picat, remenem una mica i hi afegim els pèsols desgranats; un parell de voltes més i hi tirem un raig de vi blanc, no massa. Salem una mica, però no massa, perquè el pernil i el marisc ja són salats.
Ara ja podem abaixar el foc, tapar la cassola i deixar ofegar les verdures fins que estiguin gairebé cuites; aleshores, hi afegirem les cloïsses, tornarem a tapar i apujarem el foc perquè s'obri el marisc i deixi anar el seu suc. En pocs minuts estaran totes les cloïsses obertes i només faltarà empolsar julivert picat per sobre i servir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi em dónes aquest platillo i em fas la més feliç del món, apa!
ResponEliminaPetons
Sandra
Es veritat que les carxofes van de baixa, però ens queden encara per a fer un plat com aquest. Som ben sibarites eh...
ResponEliminaBon cap de setmana,
Nani
un platillo para disfrutar,lleno de sabores diferentes y en perfecta armonía
ResponEliminauna abraçada
gràcies, miquel. la cassola és la plaça on els ingredients s'harmonitzen!
EliminaFestival al plat Manel, de bandera!
ResponEliminamoltes gràcies, òscar!!
EliminaAquestes carxofes són la meva debilitat... mai les he barrejat amb pèsols, però l'idea ja me la has donat!
ResponEliminaApa que no us cuideu ni res, eh!!! ;-)
PTNTS
Dolça
dona, fem el que podem ;-)
EliminaMare meva... que bó! te tot el que m'agrada! I es veu que no estan maasa cuit sino al punt. Enhorabona!
ResponEliminaAnna
gràcies, anna. estaven al punt, sí, el temps just per coure les carxofes i un moment al final per obrir les cloïsses.
ResponElimina