dijous, 30 de maig de 2013

estofat de costella i patata amb botifarra negra i quatre herbes de l'hortet



Una de les primeres coses que va fer la Marina quan ens vam traslladar a Castellar va ser portar les herbes aromàtiques que tenia al terrat i plantar-ne de noves, de manera que ara en tenim una bona colla: julivert, menta, alfàbrega, orenga, farigola, farigola llimonera, sàlvia i romaní, si no me'n descuido cap, que és possible. 
Aquestes quatre darreres combinen molt bé amb les carns, entre d'altres, i quan dia quest matí he mirat què hi havia al congelador i hi he trobat costella de porc, la meva primera idea ha estat fer-me fideus a la cassola per dinar, però en sortir a la terrassa i veure el bé de deu de plantes que hi ha, perquè a les aromàtiques amb el temps s'hi han afegit tomaqueres, enciams, maduixeres i unes quantes hortalisses més que constitueixen ja un notable hort urbà, he pensat que bé les havia d'utilitzar per enriquir el plat que volia fer. D'aquí ha nascut aquest estofat de costella i patates amb quatre herbes de l'hortet, al qual he acabat afegint botifarra negra de Castellterçol que també tenia al congelador.
L'estofat en si no té pas gaire secret, més que un bon sofregit i paciència. Aquest no és gaire ortodox, perquè primer de tot he fregit la costella en una cassola amb oli, hi he afegit les patates, ho he salpebrat tot i he deixat que s'enrossís una mica el conjunt abans de retirar-ho.
En el mateix oli he sofregit ceba, pebrot vermell, pebrot verd, una mica d'api i all, tot picat ben petit, i després un parell de cullerades de tomàquet natural, sucre, sal, tot a foc no massa alt perquè el sofregit s'anés concentrant; és important que el sofregit sigui abundant, perquè ens quedi al final una bona salsa.
Quan ha estat ben concentrat, hi he afegit la costella i les patates, he apujat el foc i, després de remenar bé perquè els ingredients principals s'amaressin del sofregit, hi he tirat l'aigua calenta, fins poc més de la meitat de les patates, he deixat que tornés a arrencar el bull, hi he posat les quatre herbes, he tapat i he abaixat el foc fins que les patates han estat fetes. No hi he posat gaire aigua perquè no volia un plat caldós, sinó que quedés una salseta bona per sucar-hi pa; si s'acaba el líquid abans que les patates estiguin, sempre se n'hi pot afegir, que no canvia per a res el resultat
He de reconèixer que, amb la impaciència de cuinar, m'hi he posat a mig matí, quan he decidit què faria, de manera que l'estofat ha reposat una hora o dues abans no me l'he menjat, i el que ha sobrat, ha anat a parar a una carmanyola per endur-me. Molt millor, perquè aquests plats amb el temps sempre guanyen.
D'esquerra a dreta, i de dalt a baix, farigola llimonera, sàlvia, romaní i farigola.

6 comentaris:

  1. fa molt bona pinta!! a casa també tenim herbes debilitat per les herbes, ens agrada el sabor i les aromes que donen als plats.

    ResponElimina
  2. Deu meu, feu un combo imbatible: hort urbà i botifarra de Castellterçol. Je!

    ResponElimina
  3. No només aquests plats, guanyen amb el temps. ;-)

    ResponElimina
  4. Un plat ben potent i per la foto imagino que deuriau sucar pa.

    Muas i bon cap de setmana

    ResponElimina
  5. Carai quin parell de cuiners!!! I a casa qui cuina? jejejeje. Petons a tots dos. Super fan vostre.

    ResponElimina
  6. Mare meva!! una bona cuina, uns bons cuiners i un hortet amb gairebé tot el necessari per aromatitzar i arrodonir un bon plat !!!
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...