dimarts, 21 de maig de 2013

faves amb camisa ofegades amb pernil i botifarra terregada


"Hay que ver lo buenas que son las habas con calzón!", deia el comentari que em va deixar el Xesco Bueno el dia que vaig publicar les beines de faves i gambes amb allada. L'expressió em va agradar molt, i li vaig prometre utilitzar-la, amb el seu permís, és clar. Faves amb camisa m'ha semblat l'adaptació més escaient al català.
Les primeres faves de l'hort del pare, que aquest any han arribat amb retard, em van permetre divendres fer-me un sopar de traca i mocador, com dirien alguns: les collíem a migdia, i abans de vuit hores, ja eren al plat. Amb l'acompanyament de la magnífica botifarra terregada que vam comprar el diumenge anterior a la Fira Modernista de Terrassa, i que ja em va servir per fer la coca de full amb verdures i botifarra.
Com que les faves eren tan i tan tendres, no podia pas llençar-ne la beina, perquè he explicat altres vegades, per exemple aquí, que les trobo tant o més bones que les llavors que porten a dintre.
Per això, les vaig rentar, les vaig tallar a trossos d'uns tres centímetres de llarg i les faig posar en una paella de parets altes a coure amb un bon raig d'oli i el foc una mica fort. Tot seguit hi vaig afegir una mica de pernil salat tallat a daus petits, un parell d'alls ben picats, vaig donar un parell de voltes al conjunt i vaig tapar la cassola i abaixar el foc perquè s'anessin ofegant.
Amb menys de deu minuts n'hi va haver prou, i entremig hi vaig afegir un rajolí d'aigua perquè la verdura no en deixava anar. Quan estaven a mig fer, hi vaig afegir la botifarra, tallada a trossos grossos, perquè es cogués i s'anés desfent, i a l'últim moment hi vaig tirar un parell de fulles de menta picades.
Un plat ben senzill, però gustosíssim, gràcies a una botifarra original i unes faves magnífiques. I gràcies, sobretot, a la tenacitat del pare!

9 comentaris:

  1. No ho he provat mai de cuinar les faves "amb calzón"! Ho hauré de provar!
    A que és boníssima la Terregada? ;) És que a Terrassa ho fem tot tant bé!!! Jajajajaja!!! Petons!!

    ResponElimina
  2. Que ricas, mira que me gusta lo bien que se ve tu plato, y las habas de todas las maneras. Tomo nota.
    Petons.

    ResponElimina
  3. A mi el que m'ha agradat és l'expressió de "traca i mocador", que no sé si no havia sentit perquè no hi havia parat prou atenció o perquè és un dels tants i tants localismes que teniu la canaia de Castellterçol... ;-)

    ResponElimina
  4. M'assembl que ja t'ho vaig dir, no he menjat mai les beines. Ara ja les he acabat. Esperaré l'any vinent.
    Un bon plat Manel.
    Nani

    ResponElimina
  5. Mai les he menjat així, en prenc nota. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  6. Ja t'ho he dit altres vegades però a mi el que m'emociona és llegir com gaudeixes amb un privilegi com és l'hort del pare. En serio, si m'aturo a pensar-ho... emociona :)

    ResponElimina
  7. Tinc excedent de fabes i pernil, avui del teu bloc em porto unes quantes idees.

    Muas!

    ResponElimina
  8. Un plat deliciós. A mi també m'agraden tant les tavelles com els bessons, si són tendres, clar.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...