dimarts, 11 de maig del 2010

cuina per a 'intolerants' (1)


'montaditos' de llom de salmó fumat sense pa

Tinc una amiga celíaca que és conscient de la seva malaltia des de fa molts anys, i sempre que ve a menjar a casa, m'adono com n'és de complciat elaborar un menú que no contingui gluten ni que sigui per contacte amb altres elaboracions. Darrerament, menjo sovint amb una altra amiga a qui han detectat fa poc una intolerància al blat i comprovo cada vegada com n'és de difícil fer un àpat fora de casa que no contingui el que probablement és el principal aliment del nostre món: entrepans, pasta, pizzes, 'montaditos', arrebossats, beixamels, pastes, pastissos i tantes altres preparacions que ingerim diàriament tenen, en poca o molta quantitat, el blat entre els seus ingredients. Fins i tot si vas a menjar sushi en un restaurant japonès has de vigilar, perquè la salsa de soja també porta blat; sort que n'hi ha un tipus, la tamari, que és soja fermentada sense cap additiu i, per tant, apta per a intolerants al blat.
Dissabte li vaig fer per sopar un menú sense blat, lògicament, i com que tenia salmó, vaig buscar la manera de fer els clàssics canapès que preparo habitualment, però sense base farinosa, i em va complaure que el resultat li agradés.
Cal dir que, en aquest cas, el salmó era especialment bo, no era el salmó fumat en llesques fines que faig servir habitualment, sinó un llom sencer, de la marca Skandia; amb aquesta presentació, el salmó queda molt més melós i amb un gust de fumat més suau, i per fer aquesta preparació queda fantàstic.
Per fer la base del canapès vaig fer servir patates, el que anomenem patates amb pell perquè es bullen amb la seva pell en aigua amb sal abundant fins que estan al punt, es deixen refredar, es pelen i i es talen a làmines prou gruixudes perquè no es trenquin, però no massa perquè no dominin.
A sobre les làmines de patata hi vaig posar una salsa tàrtara com la faig habitualment: ceba tendra, tàperes, cogombrets en vinagre i julivert, tot ben picat i barrejat amb una salsa maionesa suau. També s'hi pot posar mostassa i, si es vol, ou dur picat, però en aquest cas no n'hi vaig posar.
Un cop muntades les capes de patata, salsa i salmó, per trencar la uniformitat del color rosat del peix es pot guarnir amb una mica de caviar o succedani, una rodanxeta de cogombret o una mica de ceba tendra picada.
Amb una bona patata, aquesta salsa i un salmó de qualitat, surt un mos per quedar realment bé, fins i tot amb els més 'intolerants".

16 comentaris:

  1. La veritat és que no he tingut mai cap persona del meu rotle que fóre celíaca i, així com tu dius, m'adone que deu ser ben difícil menjar QUALSEVOL COSA sense haver-te de mirar i remirar qualsevol ingredient per si conté forment (blat)...

    Molt bona idea aquest salmó! ;)

    ResponElimina
  2. Això de les intoleràncies és una murga!!! Fa ràbia que hi haja persones que no puguen gaudir de determinats plats perquè el seu cos no els pot pair. Jo mateix, fa anys que he hagut de renunciar a la llet perquè sóc intolerant a la lactosa. Em senta com un tret a la panxa. Què hi farem! M'ha semblat molt bona idea això de substituir el pa per la creïlla bullida. Salutacions

    ResponElimina
  3. Els celíacs ho tenen mooooolt complicat... I això qua vui dia sembla que mica en mica tothom va prenent consciència d'aquest problema... Però tot i així, anar a un restaurant amb un celíac segueix sent una odissea.
    Molt bona idea substituir el pa per una làmina de patata, a més, trobo que lliga molt bé amb la salsa i el salmó.

    ResponElimina
  4. M'apunto la idea de canviar el pa per la patata, encara que no sigui celíaca. La combinació ha de ser boníssima!

    ResponElimina
  5. És una bona idea aquest montadito. És una mica una amanida en miniatura, oi?

    L'apunto perque trobo que serveix també per a els que no tenim el problema de la intolerancia.

    ResponElimina
  6. A veure si aquest montadito tindrà com a mínim tant èxit entre els que no tenim el problema de la intolerància, com entre els "intolerants". Segueix creant, si us plau!

    ResponElimina
  7. m'ha semblat molt interessant la teva idea , fins i tot pels "tolerants" . És cert que ha de ser molt dificil per les persones que tenen intolerància a segons quins aliments tant cuinar a ca seva com fora de casa.

    A mi em sembla que cada vegada n'hi ha més .

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Manel, tens raó. Però també cada vegada es troben més varietat de farines sense gluten. Aquest montadito amb el salmó fumat i la salseta ha de ser exquisit!
    PEtons!

    ResponElimina
  9. Manel, quanta raó tens i que complicat és, ja que a vegades no ens n'adonem i a tot arreu hi ha una mica de blat, ous o lactosa, i es fa dificil de prescindir-ne, Jo tinc la meva mare intolerant a aquestes tres coses i a més a la fruita seca!

    M'agrada que cuidis tant a la teva "amiga" amb intoleràncies!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  10. Hola,

    Es una bona idea pels que tenen problemes d'intolerància, jo no tinc ningú de l'entorn que sigui celiac, però ha de ser molt complicat anar mirant sempre els ingredients de tot.

    Anna

    ResponElimina
  11. Ostres deu ni dor .. .quina sort té la teva amiga celíaca de tenir un amic com tú que li fa aquestes delicatessens !

    ptonets
    mar

    ResponElimina
  12. Me ha parecido interesante el poner la patata, y la verdad debe ser todo un problema el comer cuando tienes intoleráncia al blat

    ResponElimina
  13. Noia m'has sduit amb aquesta proposta gastronomica!!

    ResponElimina
  14. Una magnifica proposta apte per gaudir-la tothom.. bona pensada!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. AQUEST MONTADITO M'HA SEDUÏT...me l'apunto!.M'ha agradat conèixer la cara de "cuinar és generós", si no et fa res t'afegeixo a la meva llista,ok?, a reveure Manel!

    ResponElimina
  16. És un rotllo patatero sortir fora de casa i trobar un lloc on poder menjar amb tranquil·litat. Però cada cop per sort hi ha més gent mentalitzada amb esta problemática. Jo, menys a casa ma mare que ja la tinc molt ensenyada, no puc anar a sopar a casa de ningú sense portar-me el meu menjar. Així que va ser tot un detall :)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte