dimarts, 2 d’octubre del 2012

sant tornem-hi!

S'han acabat les vacances. Les del bloc, vull dir. Després de més de dos mesos sense publicar, avui torno a saludar-vos. No sabria dir-vos el perquè: ni per què he trigat tant, ni per què torno. Sí que puc explicar per què torno ara: simplement, m'han donat l'empenta que em faltava.
A vegades costa explicar per què fas les coses, i per què deixes de fer-les. Suposo que si aquest any he publicat poc i m'he agafat unes vacances llargues és perquè devia necessitar-ho, o, com a mínim, no necessitava una comunicació freqüent amb els lectors d'aquest bloc. Ja m'ha passat altres vegades, i estic segur que tots ho enteneu, perquè l'avantatge i l'inconvenient alhora d'un bloc de cuina és que no és professional, no hi ha cap contracte de l'autor amb els seus lectors, cap obligació... excepte el lligam afectiu i l'obligació moral que ambdós estableixin.
Per això, si no en tens ganes, val més aturar-se. I si en tens ganes, el millor és recomençar. Ja en tenia fa dies, de ganes, però a vegades costa arrencar de nou quan el motor s'ha refredat i el cotxe ja no va sol, i aleshores et cal una empenta. La Marina me la va donar ahir, i aquest matí, només arribar a casa, m'he fet un entrepà, li he fet una foto i m'he posat a escriure.
Per què un entrepà? Senzillament, perquè és el primer que he preparat després de rebre l'empenta definitiva, i perquè un entrepà és un bon símbol, normalment s'associa amb el treball. L'entrepà és una menja habitual a les obres, l'excusa per fer una pausa i la manera d'agafar forces per tornar a la feina amb energia. Que és el que intentaré fer a partir d'ara, amb el vostre permís.


L'entrepà? Ah, sí, l'entrepà; no és massa important, però us l'explico: una barra de quart llarga, una fina capa de salsa romesco a banda i banda, uns bons talls de ventresca i unes rodanxes d'albergínia (ecològica), tot fet a la planxa.

35 comentaris:

  1. No li treguis importància a l'entrepà, home...i menys a aquest que promet!!!
    Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies jordi, m'agrada que hagis estat el primer a comentar!

      Elimina
  2. Benvingut de nou! jo també estic una mica "en relentí" i t'entenc perfectament! Molt bo el entrepà segur que amb unes olivetes, no?
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. amb unes olivetes, perfecte. i anar fent, segons les ganes. un petó!

      Elimina
  3. Benvingut! t'entenem de sobres... els motius cadascú els va comprenent al llarg del temps. I quina fila aquest entrepà.... ;)

    ResponElimina
  4. Dos mesos que han semblat dos anys, neng. Ja era hora :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. tremola, nen, que publicaré més que tu! hahahaha
      gràcies pel comentari :-)

      Elimina
  5. Ens encanta que hagis tornat, i no calen explicacions!!
    L'entrepà ha d'estar boníssim!

    ResponElimina
  6. Tots tenim els nostres ritmes, aquí una servidora va "tancar" durant un mes i mig llarg... i ara encara vaig al ralenti.
    Estic contenta de tornar-te a llegir! Tenim un "duel" en marxa, ho recordes jejej??

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja saps que a vegades hi ha causes externes que em frenen hehehehe
      ho recordo, sí, però t'he deixat agafar una mica d'avantatge: tremola que encara queden molts arrossos per fer! ;-P

      Elimina
  7. benvingut Manel, l'any passat em va passar a mi, em vaig saturar i vaig tancar el blog 4 mesos, desde llavorens, m'he pres la cosa d'un altre manera.
    I aquest any l'he tancat tot l'estiu, després l'agafes amb moltes més ganes

    ens veiem per aqui

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó, a tots ens passa, per sort no tenim cap obligació, només plaer!

      Elimina
  8. De fet portar un bloc requereix un esforç que no sempre podem fer, però diuen que tota gran caminata comença amb un petit pas, així que benvingut l'entrepà!
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'agrada, això que dius del petit pas, tens tota la raó. poc a poc també es pot arribar ben lluny. gràcies, nani!

      Elimina
  9. Doncs té una pinta impressionant! Bona represa! :)

    ResponElimina
  10. Hola Manel! bentornat!! a mi també m'ha costat tornar a engegar el bloc després de les vacances, però estic totalment d'acord amb el que diu la Nani una mica més amunt!:) L'entrepà deuria estar boníssim!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja veig que tots estem una mica igual, però en el teu cas, t'ha costat però has començat amb força, que ja et vaig seguint, eh? :-)

      Elimina
  11. jajaja!!! A mi m'ha passat igual!!! casi 3 mesos sense publicar res...i com he dit al blog com més temps passa més costa, oi??? Lo important és que tard o d'hora hi tornem!!!
    Benvingut altre cop Manel! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. eva, tu tens unes raons ben diferents, diria, oi? però m'alegra veure que malgrat la feina vas publicant
      un petonàs!

      Elimina
  12. bienvenido de nuevo Manel y este bocata esta sensacional, ya no como bocatas,pero de cuando en cuando me hago un autohomenaje,y que buenos que son
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. quan et lleves d'hora i arribes a casa amb gana, no hi ha res com un autohomenatge, com en dius tu. una abraçada, miquel!

      Elimina
  13. Un entrepà completissim! Una reentrada ideal ara que hem començat, la feina, l'escola...
    També m'he plantejat aquestes preguntes però he vist que val la pena. Hi ha bona companyia per aquí

    ResponElimina
    Respostes
    1. efectivament, hi ha molt bona companyia, i és un plaer conèixer blocaires com vosaltres. una abraçada!

      Elimina
  14. Ben tornat Manel!! Crec que la sort del bloc es que podem anar al nostre ritme sense haver de donar explicacions.
    Aquest entrepà deu d’estar boníssim
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Un entrepà molt saludable per començar amb energies renovades.

    ResponElimina
  16. un entrepà fa com de posar-se a la feina, oi? gràcies, anna!

    ResponElimina
  17. Hola tito Manolito, jo ja els sé fer de nocilla! que maravilla!
    Martines

    ResponElimina
  18. Em sembla que mai m'he menjat un entrepà amb albergínia. Quan en tingui per casa (i ja saps que és força sovint), ho provaré :-)
    Benvingut de nou, i val més fer-ho quan ve de gust i bé que no pas fer-ho malament i per obligació!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte