dimecres, 12 de juny de 2013

els fruits saborosos de l'alt camp

Les melmeladeres i els fruits saborosos del seu treball
Fa temps que tinc la sensació que al nostre país les úniques iniciatives de negoci que tiren endavant, almenys les més visibles, estan relacionades amb el món de l'alimentació i, per ser més exactes, de la gastronomia. La crisi, que obliga la gent a buscar noves vies d'ingressos, les ganes de recuperar una alimentació més pròxima, sana i natural, i l'auge de la cuina com a afició més que com a necessitat o obligació, segurament expliquen la proliferació de petites formatgeries, artesans forners, viticultors i pagesos ecològics... i melmeladers.
Melmelader és una paraula que no surt al diccionari oficial del català, però no trobo cap paraula millor per definir aquells qui fan melmelades, i necessito una paraula perquè diumenge passat vaig tenir ocasió de conèixer dues grans dones que, entre moltes altres coses, fan unes melmelades delicioses.
Els fruits saborosos és el nom il·lustrat de l'empresa que van fundar fa deu anys aquestes dones de Vila-Rodona (Alt Camp), la Mireia i la Bet i que ja té en catàleg cinquanta melmelades diferents, fruit de la seva curiositat i afany d'experimentació: maduixes, albercocs, aranges, melons, taronges... qualsevol fruita, o gairebé, és bona per fer-ne una conserva dolça. Però també qualsevol verdura, o quasi: albergínies, carbasses, carbassons, alls, cebes, pastanagues, pebrots verds, pebrots vermells, pebrots del Padrón... poques es resisteixen a les mans d'aquestes dones que treuen els ingredients de les seves melmelades dels seus propis horts o dels dels seus veïns, de manera que poden resumir que coneixen els productors de les fruites i verdures amb les quals elaboren 43 de les seves conserves. A més, tenen un blog en el qual podem aprendre aplicacions pràctiques de les seves melmelades a la cuina.
Diumenge, la Mireia i la Bet ens van convidar a un grup de bloguers gastronòmics a provar les seves melmelades: no sabeu el goig que feien, en una taula instal·lada dins el celler cooperatiu de Vila-Rodona, els cinquanta pots de melmelades diferents, arrenglerats i a punt de ser tastats.
La meva companya també és una gran melmeladera, i em va cridar l'atenció que, a més de les típiques de fruites, les provatures que han fet en la distància, sense conèixe's, sovint conflueixen en melmelades sorprenents com les de pebrots, de pastanaga, de carbassó...
Per no comparar, que no seria gaire objectiu, esmentaré entre les que em van agradar més algunes que vaig tastar per primera vegada: la de pebrots del Padron, de gust dolç i picant alhora, i la d'all, que em va semblar ideal per acompanyar molts plats, per exemple, un bacallà. I, de les dolces, la de peres i pomes al vi, la de plàtan amb xocolata i la de llimona, entre moltes altres, totes recomanables i amb una qualitat i un origen que donen molta tranquil·litat a l'hora de consumir-los.
També ens van explicar la seva búsqueda constant de la manera d'ajustar al màxim el sucre de les conserves, i els seus plans de nous productes: sals d'herbes, olis perfumats, que se sumaran a la salsa romesco que, com no podria ser d'una altra manera sent d'on són, comercialitzen des de fa temps.
Mares de família i responsables d'altres negocis i activitats (la Mireia regenta el restaurant 'Les Fonts' a Vila-rodona mateix, per exemple), les nostres amfitriones em van semblar unes dones generoses i cultes, curioses, arrelades a la terra i amb ganes de conèixer i experimentar i projectar els seus coneixements, a més d'unes emprenedores que mereixen l'èxit.
Igual que Carner, en els 18 poemes que formen 'Els fruits saborosos', relaciona cada fruit de la terra amb una edat de l'home, les melmelades d'Els fruits saborosos semblen fets per acompanyar-nos en els diferents estats d'ànims,en  els nostres desitjos, en els diferents plats que vulguem crear.

La visita que ens van oferir no era només per promoure els seus productes, sinó que ens van donar a conèixer altres productors i vam poder veure el contrast i les diferències entre petits i grans elaboradors de vins i caves, i conèixer un horticultor especialitzat en el cultiu de cireres, el marit de la Bet, que per culpa de la pluja no ens va poder ensenyar els seus camps com li hauria agradat. Però vam poder tastar les cireres i n'hi vam comprar una caixa de la varietat 4/84, realment bones.

Caves Vives-Ambròs
Enric Vives i els seus caves, les vinyes i l'ermita de Montserrat


La invitació de la Mireia i la Bet ens va permetre conèixer el funcionament del celler cooperatiu de Vila-rodona, que elabora gran quantitat de vins que comercialitza, juntament amb altres cellers catalans, sota la marca comuna "Castell d'or", en una experiència que em sembla pionera i que pot donar continuïtat a aquestes institucions tan arrelades al nostre país que són els cellers cooperatius.
En contrast amb la gran producció del celler de Vila-Rodona, que pot arribar als 10 miliones de litres anuals, a primera hora vam conèixer una experiència molt més petita, sorgida d'un grup d'amics a la propera població de Montferri, que ha quallat en un petit celler artesà que elabora caves de gran qualitat que han rebut nombrosos premis i distincions.
El celler Vives Ambròs té només cinc caves en el seu catàleg, que van des d'un brut deliciós que costa poc més de sis euros fins a un espectacular cava en homenatge a Jujol, l'arquitecte deixeble de Gaudí que va projectar a Montferri el santuari modernista de la mare de déu de Montserrat.
L'enòleg Enric Vives, l'ànima del celler, ens va fer una explicació apassionada del procés d'elaboració i criança del cava, que en el seu cas dura un mínim de dos anys i mig, i ens va deixar tastar tres de les 40.000 ampolles que produeixen cada any, que de seguida ens van convèncer i ens en vam emportar unes quantes ampolles a casa.
Després de dinar a casa la Mireia, ens en vam tornar cap a Montferri per visitar la singular ermita montserratina, situada dalt d'un turó rodejat de vinyes verdes. Un bon lloc per visitar, l'Alt Camp.

10 comentaris:

  1. Quina sort!! M'hagués encantat anar-hi.

    ResponElimina
  2. Una gastrotrobada ben aprofitada...llàstima de la pluja que no ens va deixar anar a collir arrecades;-)
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  3. Manel, com sempre, no et deixes res!!! La pluja es va presentar i no vem poder collir cireres!!! Però si tastar-les ;) aqstes 4/84...dolces i àcides al mateix temps! un diumenge diferent!

    ResponElimina
  4. Doncs si, va ser un dia molt maco, ple de dades i tastos especials. Molt bona crónica.
    Feliç semana!

    ResponElimina
  5. Aquí tenim una bona síntesi de la trobada. En aquesta ocasió, molt descriptiva, trobo. I clara, que no et deixes res, com diu la Marta.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt, llegint el teu reportatge, recordar com ens ho vam passar de bé en aquesta trobada. El millor de tot, per a mi, coneixer tants amics bloggaires.
    Fins aviat
    Conxita

    ResponElimina
  7. Ara ja entenc perquè vas prendre tantes notes!!! :P has fet una molt bona crónica!!! petonets

    ResponElimina
  8. Ja sabia jo que m'estava perdent una gran trobada.......La propera serà... Petons!!!

    ResponElimina
  9. Ja sabia jo que m'estava perdent una gran trobada.......La propera serà... Petons!!!

    ResponElimina
  10. Quina sort que t'invitin a passar un dia tan genial!! i m'imagino que el tast de melmelades devia ser espectacular!! Molt bones amfitriones la Bet i la Mireia ;)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...