el principal aliment del món (60)
El dia que vam anar a sopar a Reus a La Giberga, la Mai, la propietària i xef, ens va preparar, entre altres plats, un deliciós pop a la planxa amb puré de cigrons que tenia un gust de fumat molt bo que li donava, com ens va confirmar la mateixa cuinera, un pebre vermell de la Vera que tenia precisament aquesta característica, el fumat.
A part d'endur-nos-en moltes altres coses a la maleta dels records després d'una llarga conversa, ens en vam endur també un potet amb aquest pebre tan bo que, des d'aleshores, ja hem fet servir en unes quantes ocasions.
Una d'elles és aquest arròs vermell, precisament pel color que li dóna el pebre, que és en part un plat d'aprofitament perquè està fet amb pop i musclos que havien quedat del sopar del dia abans i amb el brou d'obrir els propis musclos.
Fa un parell d'anys ja vaig fer un arròs vermell de verduretes, botifarra i sobrassada, però en aquella ocasió el color del plat no venia tant del pebre vermell, que també en tenia, com de la sobrassada i la salsa de tomàquet, però recordo que també era molt bo,
Per fer aquest que explico avui, vaig posar a sofregir en una cassola amb oli ceba picada ben fina, i quan va començar a transparentar, hi vaig afegir l'arròs, el vaig remenar bé i quan també va començar a transparentar, hi vaig abocar un raig de vi blanc. Com si féssim un risotto, vaja, només que, quan el gra es va haver begut el vi, hi vaig abocar tot de cop el brou calent, que vaig fer simplement amb el líquid que van deixar els musclos en obrir-los el dia abans al vapor, rebaixat amb una mica més d'aigua, perquè el suc dels musclos és molt fort.
A mitja cocció, hi vaig afegir el pop i el pebre vermell de la Mai, remenant una mica perquè tenyís tot l'arròs, i cap al final, els musclos sense closca. Abans de servir-lo, encara vaig afegir a la cassola un bon raig d'oli que havia barrejat amb el pebre vermell, que també va servir per decorar una mica el plat.
Ja veieu que és un arròs senzill, però a mi em va agradar molt.
El pebre vermell de la Vera fumat és un clàssic, quan el descobreixes no pots parar de posar-lo a tot arreu (com a mínim a casa ens va passar!), i a l'arròs sempre hi dóna un toc genial!
ResponEliminaPetons
Sandra
Mmm quin arròs més bo!! la meva mare també fica pebre de la Vera a la paella i li dóna un toc genial, a més tenim la sort de poder gaudir cada any del pebre autèntic sense refinar, gràcies a uns amics d'allà! Bon cap de setmana!
ResponEliminaQuan he llegit el títol em pensava que era pel tipus d'arròs. L'altre dia en una botiga vaig quedar enlluernada per totes les varietats d'arròs que existeixen i que no he tastat!!
ResponEliminadeixant de banda curiositats, aquest arrós l'haurem de tastar i provar de fer, de pebre vermell de la Vera!!
Subscric el comentari de la Sandra, quan has tastat el pebre vermell de la vera ja no pots parar!
ResponEliminaja,ja todos cuando hemos probado el de la Vera ya no entra ninguno mas en casa.Tremendo este arroz Manel.
ResponEliminaGracias a seguirte por el face esta semana estuve unos dias de vacaciones por la zona del Priorat y estava en Poblet y vi tu post de vuestra visita al restaurante de la Mai y al dia siguiente me iba de camino y me dije para Reus vamos.
Nos encanto la cocina de Mai.
bona setmana
Una altre vegada el rei dels arrossos contraataca, de no res et surten un plats d'arrós.
ResponEliminaJo també ja tinc apuntat el restaurant, ara falta anar hi a Reus o a prop.
Muas!
Caram quin arròs d’aprofitament, qui ho diria, fa molt bona pinta i amb pebre de la Vera Ummm
ResponEliminaUna abraçada
I don’t know how should I give you thanks! I am totally stunned by your article. You saved my time. Thanks a million for sharing this article.
ResponElimina