coca fullada de sardinetes i cireres amb sàlvia

Arengades amb raïm i pa torrat a la brasa, no hi res millor per esmorzar o per berenar, diuen, i el cert és que aquesta senzilla recepta forma part del corpus culinari català i és una menja tradicional de molts dels nostres pagesos des de qui sap quan.
Poc secret més té aquesta coca, inspirada en aquesta combinació, adaptada a l'estació i una de les fruites estrelles de l'estiu, les cireres. Una combinació dolç-salat sobre un fons cruixent ràpida i fàcil de fer per un entrant o primer plat, només cal que fem la coca més o menys grossa.
Les sardines, com les cireres, es troben ara en el millor moment, per això dies enrere, quan vaig veure a la peixateria unes sardinetes petites i fresques, no vaig dubtar a endur-me-les a casa: un cop tens el producte, la recepta segur que et ve sola.
Vaig tallar la pasta de full, comprada ja feta, en forma de rectangle per fer coques individuals, d'uns 15 centímetres de llarg per la meitat d'ample, la vaig punxar i vaig posar a la base unes rodanxes de tomàquet tallades ben fines. Les vaig salar i empolsar amb una mica de sàlvia ben picada, una herba que tenim al balcó i que associo més amb la carn, però que volia veure com funciona amb un peix gras i no em va pas desagradar.

La coca, abans d'entrar al forn.

 A sobre, hi vaig posar els filets de sardina, ben nets i salats, les cireres, partides per la meitat i sense pinyol, és clar, un raig d'oli, unes gotes de vinagre de mòdena reduït i unes fulles de sàlvia senceres.

Amb uns quinze minuts al forn, el temps necessari perquè es faci la pasta de full i s'enrosseixi, ja estaven a punt pel sopar.