dilluns, 2 de juny de 2014

braó en el seu brou amb verdures i maionesa especiada


Hi ha una cosa que sempre m'ha agradat molt, moltíssim, i que només es pot menjar a casa, perquè no hi ha restaurants, almenys no en conec, que li donin protagonisme a les seves cartes: la carn d'olla. Em sembla que no sóc pas l'únic a qui li agrada la textura melosa de la vedella bullida amb altres carns i verdures, o un bon tros de morro o orella, o el pit de xai, o bé escurar uns peus i els ossos d'espinada, per no parlar de la pilota...
Les carns bullides amb verdures durant una bona estona queden toves i meloses, i passen gairebé sense haver de mastegar. Per això m'estranya, com deia al principi, que no se n'ofereixin més: vull dir a part de la carn d'olla que acompanya inevitablement l'escudella, vull dir una carn cuita amb verdures per fer-la protagonista en lloc de secundària.
Això és el que vaig fer jo dijous; havia comprat tres braons de porc, i dos els vaig rostir a la cassola, però el tercer no m'hi va cabre, perquè eren molt grossos, més de dos quilos entre els tres. Per tant, el vaig reservar per fer-lo bullit.
Primer de tot li vaig treure la mica de greix que té i les pells i tels que l'envolten, deixant només el muscle pelat, ben magre. El vaig posar a coure en una olla ampla, cobert amb aigua freda i acompanyat amb un parell de branques d'api, una bona ceba i dues pastanagues maques, més una patata grossa que hi vaig afegir a mitja cocció, una mica de farigola, sal i uns grans de pebre negre. Va trigar a coure unes dues hores i mitja, a foc mitjà, i quan va ser prou tou, i un cop comprovat el punt de sal, el vaig deixar reposar dins del brou fins a l'hora de dinar. 
El brou resultant, un cop clarificat, va resultar excel·lent per prendre'n una tassa per sopar, i encara en va quedar a la nevera per fer una sopeta, o per mullar un arròs.
La carn la vaig servir tal qual, amb un raig d'oli per sobre, i acompanyada d'unes rodanxes de la patata bullida, una pastanaga tallada en tres trossos i una mica d'escarola. Així sol, el plat ja era boníssim, amb la carn tan melosa que s'empassa xuclant, però tenia al cap una altra idea, veure com hi quedava la maionesa amb espècies orientals que vaig explicar dijous passat en la recepta de les croquetes de pastanaga. El resultat va ser tan bo com m'imaginava.
Aquesta maionesa suau enriquida amb cúrcuma, comí i curri donarà molt de joc a la nostra cuina, ho va dir la Marina de seguida que la va tastar i ho corroboro després d'haver-la utilitzat també amb l'orada a la planxa que vam fer el mateix dia de les croquetes, i l'endemà, quan va acompanyar el braó, un plat totalment diferent.
Ja us tindré al corrent de les proves que aniré fent, però si us agraden les espècies orientals, ja trigueu a tastar-la!

2 comentaris:

  1. El braó no l'he tastat mai bullit, així sense Maillard ni ressssss. Bé, tot s'ha de tastar en aquesta vida...no, de fet tot no, però el braó bullit està clar que sí val la pena :)

    ResponElimina
  2. Bullit ha de ser boníssim, sí. A veure si la propera vegada n'enxampo un tall. Un acompanyament molt vistós!. Diuen que com més colors té un plat més equilibrat és, el teu ho deu ser força, doncs! he he he.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...