dilluns, 22 de febrer del 2016

trinxat amb botifarra negra, una altra versió



Hivern, temps de cols, es troben maques i a bon preu a totes les parades, i s'ha d'aprofitar. Especialment la col arrissada, la col d'hivern per excel·lència, de la qual ara sembla que tothom n'ha descobert grans propietats per a la salut.
La nostra cuina té un plat amb col que és una meravella, el trinxat, erròniament anomenat 'de la Cerdanya', i dic erròniament perquè es fa a molts altres llocs: per exemple, al Moianès, que en diuem baietón. Però s'ha popularitzat amb aquest nom, suposo que és pel fet que els barcelonins que fan vacances a la Cerdanya el van 'descobrir' allà, i costa canviar les coses quan s'han generalitzat d'una manera determinada.
De trinxats n'he fet uns quants de diferents, els podeu veure recollits aquí: amb verdures de l'escudella, de patata i col amanida amb vinagreta de verdures a la llimona, en truita... També en vaig parlar força en un article que vaig escriure per a Gastronosfera sobre les cols.
El plat d'avui no és més que una variant, amb els ingredients més clàssics, però cuits d'una altra manera: la patata bullida per separat amb pell, la col saltada sense escaldar... a veure si us agrada.

la recepta

La recepta no és complicada, doncs: primer de tot bullim les patates amb pell en aigua abundant, les deixem refredar, les pelem i les tallem a daus petits. Piquem també una mica de ceba tendra a dauets.
Partim la col en quatre trossos, en traiem els tronxos més gruixuts, i l'anem tallant a la juliana
Tallem un bon tall de cansalada blanca salada, la que només és greix curat amb sal, en fem tires primes i les posem a la paella amb una mica d'oli a fou mitjà, perquè es vagi fonent. Si no en tenim o no ens agrada, ho fem directament només amb oli, però quedarà menys gustós.
Quan les tires de cansalada estiguin ben rosses i hagin deixat anar el seu greix, apugem el foc i tirem a la paella les patates i la ceba; anem saltant les patates, o remenant-les si no tenim bon cop de canell. Com que ja estan cuites, es tracta només d'enrossir-les durant dos o tres minuts, abans d'afegir-hi la col tallada ben fina, que també saltarem durant tres o quatre minuts, afegint-hi una mica d'oli si cal. Salpebrem al gust i hi afegim la botifarra negra tallada a rodanxes, saltem un minut més i ja ho tindrem a punt per menjar.
 

5 comentaris:

  1. M'agrada. Sembla una forma més àgil de fer-ho, en format remenat/saltejat. La butifarra es podria marcar amb la cansalada per perfumar l'oli en el que es saltejaran patates i ceba.

    Cuina que fa gana, com sempre. Bona feina Manel! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies! la botifarra li afegeixo al final perquè volia que quedés una mica sencera, i si la fregeixes al principi s'esmicola de seguida. però desfeta amb la resta d'ingredients també seria una molt bona opció!

      Elimina
  2. Des de petit a Manresa i a Gosol, he menjat bledes, cols i espinacs saltats amb trumfos, all i cansalada si hi ha sort. Fins els nassos del "de la cerdanya" i del mot "trixat". Els pixapins han inventat la sopa d'all.

    ResponElimina
  3. Doncs una versió que li dóna un aire molt modern! M'agrada!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, margarita, la veritat és que el resultat és força diferent del trinxat tradicional, més modern, com tu dius. de fet, avui me n'he tornat a fer per al tàper de la feina :-)

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte