Temps enrere em vaig encapritxar d'una pasta anomenada paccheri, una mena de macarrons gegants, gairebé com canalons una mica més curts i amb un diàmetre menor, i feia temps que li donava voltes pensant com preparar-los. Fins que diumenge, que venien els meus pares a dinar, vaig trobar la solució: si són com macarrons, els prepararé com uns macarrons, però un xic diferents. En lloc de posar els macarrons dins la salsa, vaig posar la salsa dins dels paccheri, els vaig gratinar i els vaig servir sobre una base feta amb una salsa de ceps.
Els paccheri es veu que són originaris de Nàpols, és una pasta gruixuda que requereix bullir-los una bona estona, almenys vint minuts, perquè si es deixa crua costa de menjar. La veritat és que com a canelons han de funcionar la mar de bé, i potser ho provo aquestes festes, però igual que jo els vaig fregir amb una mena de salsa bolonyesa, se m'acut que quedarien igualment bons farcits de peix, d'espinacs, de qualsevol cosa que se'ns passi pel cap. Fins i tot, com que me'n van sobrar uns quants sense farcir, l'endemà dilluns vaig fer escudella i vaig utilitzar els paccheri com si fossin galets: va quedar un plat sensacional, amb l'escudella feta amb vuit verdures i quatre carns, i unes minimandonguilles barreja de carn de porc i de vedella. Us en deixo també la foto.
Anem, però, als paccheri farcits o macarrons gegants a l'inrevés. Deia que cal bullir-los una bona estona, almenys vint minuts, seguint les instruccions del fabricant i tastant-los perquè estiguin ben cuits. Mentrestant, en una paella posem a sofregir ceba, pebrot verd, pebrot vermell i all, tot ben picat, hi afegim carn picada de porc i de vedella, salpebrem i quan la carn ja ha canviat de color, hi afegim unes cullerades de salsa de tomàquet i deixem coure una estona, deu o quinze minuts. També hi vaig posar una mica de crema de llet que em va sobrar de fer la salsa de ceps.
Mentrestant, en un cassó, vaig posar a sofregir ceba picada i després hi vaig afegir els ceps tallats; en vaig fer servir de congelats, que per aquestes preparacions queden més bé que els deshidratats (si en trobeu de frescos, encara millor, no cal ni dir-ho). Quan els bolets són cuits, hi afegim nata líquida, deixem que arrenqui el bull perquè espesseixi la nata i ho posem al vas de la batedora, on triturarem la barreja fins aconseguir una salsa ben fina, que salpebrarem al gust i mantindrem calenta. Si queda massa espessa, s'hi pot afegir una mica de llet.
Els paccheri, un cop escorreguts i refredats, es farceixen amb una cullereta i es posen drets en una plata per anar al forn. Es cobreixen amb formatge ratllat i es posen a gratinar uns minuts. També es podrien posar tombats i coberts amb formatge o beixamel.
Un cop gratinats, es treuen i servim sobre una base de salsa de ceps.
Són enormes! M'imagino que també els pots fer com si fossin canelons, així t'estalvies la feina d'enrotllar ;)
ResponEliminaMolt bona idea servir els macarraons del revés, je je je... la salsa a dins i la pasta a fora, molt original! I com a galets a l'escudella de Nadal també han de quedar la mar de bé.
Com macarrons t'han quedat molt originals, m'imagino la cara dels teus pares!!! Segor que queden molt bé també com canelons amb qualsevol tipus de farcit.
ResponEliminaTambé m'agrada la idea que has tingut en fer-los com la pasta de l'escudella!
No he vist mai aquesta pasta, però la buscaré.
Petons
Bona pensada!!!!
ResponEliminaJo en tinc dos paquets al rebost i encara no he pensat com els faré.
Però mira, ara que hi penso, desprès de bullits i refrescats , no et queden enganxats? el tub queda be per a farcir-lo? És que penso que es te d’empegar, no ho se.
La idea de l’escudella m’encanta.
1 petó
Ostres tu, quina gran idea, em semblen genials, sóc com bigmacarrons!
ResponEliminaEns agrada molt la nova cuina generosa!! Un plaer ser-hi!
Muac.
Que bons!!! Genial
ResponEliminaQue tal Manel ?
ResponEliminaAixò son macarrons o canalons..?
Que grans , oi ?? A mi m´agrada molt la pasta grossa.!
Caram Manel, sempre tens colps amagats!!!!
ResponEliminaEn faig sovint d'aquests macarrons gegants... Ens agraraden molt fets de manera clàssica. Els vaig descobrir fa temps en un restaurant de racions petites i grans presentacions, on la carn de la salsa la feina anar parar a dins a l'estil de canelons, però només en posaven 5 per plat... :-(.
ResponEliminaI a casa quan en fem... en fem 14 per barba i ja passem de posar la carn de la salsa a dins. Però si es vol fer així es necessari couere'ls al dente x no perdre consistència.
tiet Manuel, si en aquests macarrons quasibé puc ficar-m'hi dins.
ResponEliminamartines.
Manel, trobo que són d' allò més genials, diferents, sorprenents, divertits, gustosos!!
ResponEliminaUn plaer farcits o amb escudella!!
Un petó! Beth
Espectacular! No havia vist mai aquesta pasta i la teva idea de capgirar la recepta de tota la vida és una idea perfecta.
ResponEliminaFelicitats!
Mònica
Una proposta ideal , a més de ser molt original i te una presentació molt maca , una bona idea unn farcirt de marisc amb una salsa lleugerami un dinar de festa!!!!
ResponEliminauna abraçada
...m'ha agradat....prenc nota!
ResponEliminaI aviat hauré de triar!
Ptnts
(aqquesta nova cuina...bé, no?)
Ptnts
M'han recordat molt als canelons que va fer la Su en forma d'espelma...ara als veure'ls a tu m'hauré d'animar a fer-los! queden moooolt bonics!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Molt bona idea.
ResponEliminaE S P E C T A C U L A R S !!!!!!!!
ResponEliminaCaram, desconeixia aquesta pasta. Però has fet una versió de macarrons deliciosa! I amb la salsa de ceps, per llepar-se'n els dits! ;)
ResponEliminaPetons!
moltes gràcies pels vostres comentaris. em sembla que no vaig pensar a posar-ho, però els 'paccheri' són de la marca "carrefour selección" i lògicament els venen en aquesta cadena d'hipermercats.
ResponEliminadolors, perquè no s'enganxéssin vaig posar un bon raig d'oli a l'aigua i després d'escórre'ls els vaig estendre sobre un drap, com la pasta dels canelons.
m'apunto aquest nom de bigmacarrons!
Manel, quina feinada a menjar-los amb la cullera!
ResponEliminaEl meu germà una vegada en va portar i els vam fer com a macarrons, no se'm va acudir fer-los al revés, com has fet tu. M'ha agradat força la idea i el plat et va quedar molt bonic!
PTNTS
Dolça
luculus, sóc capaç de fer-los l'1 de gener pel meu sant,que els meus fills segur que estan encantsts :)
ResponEliminadolors, perquè no s'enganxéssin vaig posar un bon raig d'oli a l'aigua i després d'escórre'ls els vaig estendre sobre un drap, com la pasta dels canelons.
ResponElimina