amanida acolorida de contrastos

En un taller de l'espai del consum dels supermercats Bonpreu, en Pep Nogué ens va ensenyar una amanida amb fruita seca i formatge amb codonyat que sempre que l'he preparat m'ha fet quedar d'allò més bé. La vaig fer també per als meus pares com un dels entrants abans dels macarrons gegants del darrer post. Com que em va quedar part de l'amaniment, el dilluns al vespre per sopar em vaig fer una amanida més complerta potenciant amb nous ingredients la recepta bàsica d'en Nogué.
El secret d'aquesta amanida és precisament l'amaniment, ja que es fa picant avellanes, ametlles, pinyons, panses, prunes, orellanes i qualsevol altre fruita seca que tingueu al rebost. Es cobreix amb oli, i una mica de vinagre balsàmic, en el meu cas, i es deixa macerar unes hores, o fins l'endemà.
Vaig muntar les fulles (una barreja d'escarola, ruca, herba dels canonges, enciam fulla de roure) i la vaig amanir amb l'oli amb fruita seca i sal gruixuda. També hi vaig posar tomàquet, però no tallat com sempre, sinó posant, per una banda, les llavors, i, per l'altra, la carn tallada a daus. Hi vaig posar també ceba cruixent de la que venen a l'Ikea, unes maduixes deshidratades picades petites i unes tires de pollastre rostit.
La veritat és que el contrast de les fulles amb el cruixent de la fruita seca i de la ceba, el punt àcid del vinagre com a contrapunt de la fruita dolça, tot plegat em va fer gaudir de valent d'un sopar del qual en principi no esperava gaire.