dissabte, 20 de febrer del 2010

història d'un esmorzar

A vegades hi ha decisions que et canvien la vida i quan t'atures a pensar-hi ni tan sols ets conscient de per què les vas prendre. Com la història d'aquest cuiner afeccionat, de malnom 'el generós' amb motiu del títol del seu bloc, que un dia va organitzar un senzill esmorzar a casa seva al qual va convidar cinc persones més...
El 9 de gener passat vam celebrar a Castellterçol una trobada d'escriptors de blocs de cuina que ja vaig tenir ocasió de ressenyar aquí, però que té una història paral·lela que es va gestar abans, que encara dura i que té com a punt central l'esmentat esmorzar.
La història d'aquest esmorzar arranca el desembre, quan vaig confirmar la data de la trobada i se'm va ocórrer que, com que la cita era a les 10 del matí, si trobava alguna 'víctima' podria organitzar un esmorzar a quarts de nou al meu nou pis, per aprofundir l'amistat amb què m'honoren alguns dels blocaires catalans.
Com que uns amics ja havien vingut, i una altra bona amiga va trobar que hauria de llevar-se massa d'hora per venir, només tenia clar que convidaria el Josep i la Glòria d'El cafè de nit, amb els quals havíem coincidit ja diverses vegades. L'esmorzar, la jornada que vam compartir i altres complicitats que hem anat establint em sembla que han fet créixer un apreci que crec que es mutu i que m'agradaria molt conservar i seguir incrementant.
A la meva taula només hi caben sis persones, de manera que quedaven tres places i rumiava a qui convidar quan una bona amiga virtual, amb qui encara no ens havíem vist mai, la Mai de Maiblog, em va enviar un correu per anunciar-me el seu entusiasme per la trobada i per dir-me que estava en contacte amb dues reusenques més per venir juntes: la Marta Padenous i la Glòria-Dolça de No tot són postres...
El destí m'ajudava sense saber-ho, i no m'ho vaig rumiar dues vegades: si no us fa mandra, m'agradaria que vinguéssiu a esmorzar a casa, els vaig dir. No els va fer mandra llevar-se de matinada, van venir a esmorzar i vam passar tots plegats una jornada molt i molt agradable. Sobretot per a mi, que vaig tenir ocasió de conèixer més la Marta i posar els fonaments d'una relació que justifica l'afirmació que he fet abans que un senzill esmorzar pot canviar la vida d'algú. La Marta és a qui vaig dedicar dies enrere un plat que porta el seu nom, i no crec que calgui dir res més per deixar clar que ella és, sens dubte, el fruit més preuat d'aquell dia tan important per a mi.
Gràcies a ella, he conegut Reus i he aprofundit l'amistat amb les altres dues reusenques, especialment amb la Mai, a qui procuro veure de tant en tant per fer-la petar una estona perquè és una gran amiga dels seus amics i sempre té un consell escaient quan li planteges algun dubte.
La Glòria és a qui he tractat menys, però és la que ha provocat aquest apunt. Aquesta matinada, quan he arribat a casa, he trobat un paquet que ha portat un missatger. L'he destapat amb nervis, perquè no en rebo pas habitualment, i a dins hi havia un regal molt especial: una panera amb ametlles, avellanes i pebrots de romesco de Reus, amb una detallada explicació de com preparar aquesta salsa tan típica del Camp de Tarragona i d'altres comarques veïnes.
L'enviava la Glòria amb una carinyosa explicació justificant que jo, "com a persona recentment, i esperem que llargament, agermanada amb el Baix Camp, has de ser coneixedor del romesco, del nostre romesco".
La Glòria sap que ja tinc l'oli de primera premsada que em va regalar la Marta, i sap també que la Mai, el dia de l'esmorzar, entre molts altres obsequis, em va portar aquest preciós morter de romesco que es veu a la foto.
No tinc excusa, doncs, per no preparar tan aviat com pugui (em sap greu, però no podrà ser fins la setmana vinent) una bona amanida d'escarola amb romesco, unes carxofes a la brasa, unes faves o altres plats que fins ara feia amb romesco de conserva, i que ara hauré de recrear. I prometo reproduir per a tothom la recepta de la Glòria.
Val valdre o no va valdre la pena llevar-se d'hora per rebre a casa aquesta colla d'amics?
Em sembla que poques vegades un gest de modesta generosistat com és convidar a esmorzar s'ha vist tan recompensat com en el meu cas. Gràcies a tots per venir i per quedar-vos d'alguna manera a la meva vida i sobretot, permeteu-me que faci una excepció, gràcies Marta!

18 comentaris:

  1. Això sí que són 3 bons regals... amb l'oli, el morter i la recepta, faràs un romesco que recordaràs tota la vida...
    Va ser una diada fantàstica, m'alegro molt que per tu signifiqués tantíssim! :)))

    ResponElimina
  2. tens els vermells, mocador en mà, emocionats per tu i la Marta!!! per fi, el Vallès Oriental i el Baix Camp tinguin una història enamorada!! Bravo, estimat nostre, bravo per tu i com no per ella.
    Bravo també per les altres dues reusenques que són la bomba de guapes, eixerides i simpàtiques!
    Crec que la propera trobada de blocaires haurà de ser a Reus! oi?

    ResponElimina
  3. Quan ens vas convidar a esmorzar, no ho vam dubtar ni un moment, nosaltres també ens trobem molt bé amb tu i ens feia il·lusió començar la trobada a casa teva.

    Ens agrada pensar que per "culpa" nostra, i perquè poguéssim seure junts a la taula, et vas enretirar i això va fer que poguessis estar colze a colze amb la Marta!.

    Una abraçada ben forta i esperem la recepta d'aquest romesco!.

    ResponElimina
  4. Manel, dels petits gestos (com ara un esmorzar) pot sorgir una llarga i bonica amistat ( la meva llarga amistat de mes de 30anys amb en Pau es va iniciar amb un mot encreuat).
    Sempre he sentit a dir , i és veritat, que la família te la imposen però que els amics els tries tu, i tu vas fer una bona elecció, “el cafè de nit” i el “trio de Reus”, encara que sols els vaig conèixer de passada, em semblen tots unes persones fabuloses i no tinc la sort que tens tu de poder gaudir mes de la seva companyia.
    Penso que el dia de Castellterçol tots vam guanyar, be , la Marta i tu més que els altres.

    Espero les teves receptes que segur estaran plenes de generositat, amor i gratitud.

    Com diu La cuina vermella: la pròxima a Reus!!

    Un petó

    ResponElimina
  5. Benvolgut Manel, això dels blogs té sorpreses inesperades. Tenir un modest blog de cuina com el meu m'ha permés conèixer una gran quantitat de persones, de bona gent. Quan vam anar ara farà un parell d'anys a una trobada blogaire a Barcelona vam poder conèixer, entre d'altres, la Glòria i el Josep de "El cafè de nit". Què et puc dir d'ells que no n'hages dit tu? Son un encant, amables, cultes, educats i una bona pila d'adjectius (tots bons) que m'estalvie de posar per no semblar poc sincer. Salutacions Manel i que sàpies que em fa molt de goig comprovar que la teua vida troba nous camins positius.

    ResponElimina
  6. Benvolgut Manel,
    Estic emocionada. Felicitats!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Bravoooooooooooo!!! jo com ls vermells estic emocionada!!! aisssssss...que contenta que estic! M'en alegro moltíssim per vosaltres dos que un nou camí hagi començat...Ara a caminar!
    Petuents,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Manel, sens dubte, si tenia que ser una persona l'afortunada de compartir-te una mica més, la Marta era la millor, dolça i bona com ningú. Felicitats per als dos !!

    ResponElimina
  9. Manel, felicitats als dos!! :)
    Crec que cap de nosaltres, si ens haguéssin dit el que hem descobert gràcies al blog no ens ho hauríem cregut! I heus aquí, a partir d'un blog, un esmorzar, i d'un esmorzar una colla de bons amics i sobretot, una de ben especial. ;)
    Ja tinc ganes de veure la recepta del romesco de la Glòria. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  10. Com ens saps emocionar amb les teves paraules. La pell de gallina tinc en aquests moments.
    Felicitats, espero ansiosa el teu Romesco, segur que sortirá per lleparse els dits.

    ResponElimina
  11. Tot va sortir d'un comentari teu, no sé si el vas dir e dia de Castellterçol, o l'he llegit per algun lloc, que "amb el romesco no m'atreveixo, sempre el faig servir de pot". Què vol dir això? un bon agermanament amb Reus passa per un bon romesco, la Mai va posar el m orte, la Marta l'oli i alguna coseta més, només falten les vellanes i ametlles i els pebrots, i qui els havia de posar, doncs la Dolça/Glòria...Ara només cal veure el resultat final! Ah! i que no me n'assabenti que poses els peus a casa meva i no em fas un truc, eh ( amb permís de la Marta)!!!
    Gràcies pel post.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Felicitats per tot plegat,... veig que va ser una jornada completíssima,... crec que hauries de penjar la recepta d'aquest esmorzar magic... igual serveix a més d'un!!! Enhorabona.

    ResponElimina
  13. Caram amb aquest ingredients humans tant bons no m'extranya que sortis aquest esmorçar .... felicitats per saber crear caliu en un món tan fred com el virtual.

    ptoonets

    ResponElimina
  14. Qui diu que una trobada “generosa” i ben organitzada no te premi.
    Felicitats¡¡¡¡¡¡ a tots dos
    Petons

    ResponElimina
  15. A mi també m'has emocionat....i me n'alegro moltíssim per tots dos!!!!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  16. Estimat Manel!!!,la teva emoció ha trespassat de la pantalla fins els meus ulls, ( cert),ens transmets sentiments genials, m´en alegro molt
    que a la teva vida resurgeixi el amor, t´ho mereixes amic, moltes felicitats per ambdós.

    Petonets, i espero aquest Romesco.Felicitats!!! per ser com tu dius Generós.

    ResponElimina
  17. I jo no habia dit res a tot això? ai que en sóc de " tardona"....
    Ja saps amic meu , que estic molt contenta , primer que res per l´amistat que em fet al llarg d´aquest curt camí que hem recorregut , segon per la que inicio amb la Marta i tota la resta de persones que gràcies a auqesta trobada inolvidable vaig conèixer i tercer i per posar-hi un lloc al ranking, que quasi posaría junt al primer lloc , pels moments de felicitat que tots dos esteu vivint i que mereixeu.

    Gaudiu del moment , de tots els moments amb tota la itensitat que es pugui i que aquest feliç agermanament sigui molt molt molt llarg , nosaltres ja posarem l´oli les "vellanes" i la nostra amistat .
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  18. No cal dir que crec que t'ho mereixes!! Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte