dijous, 15 de setembre del 2011

torrada amb samfaina i ou escalfat, digueu-li 'bruschetta' si voleu


a sobre del pa (21)

Digueu-li 'bruschetta' si voleu que soni més exòtic, com alguns en diuen 'muffins' de les magdalenes. Jo, dels espagueti, en dic espagueti perquè no hi ha una paraula al nostre diccionari que vulgui dir el mateix i s'ha adoptat aquest grafisme, i dir-ne fideus de pam i mig potser seria excessiu. O no? Mira, m'apunto l'acudit per a un nou post, que un titular del tipus "Fideus de pam i mig amb una salsa d'oli, all, pinyons, formatge i alfàbrega" bé que cridaria l'atenció, més que "Espagueti al pesto", que està molt vist.
Recapitulem, que m'he perdut: el que volia dir és que podia haver posat al titular (vull dir al títol, disculpeu la deformació professional) "Bruschetta amb ratatouille i ou poché", i semblaria que he inventat la fusió de les cuines italiana i francesa (un altre dia, potser m'ho penso i us enganyo una estona).
Però no, la 'bruschetta' és un dels 'antipasti' més populars a Itàlia, però, tal i com la defineix l'enciclopèdia, no és més que una llesca de pa torrat amb coses a sobre. Bé, una mica més complicat: és millor si el pa es torra al forn o a les brases, s'ha de refregar abans amb all... en fi, que fer-la ben feta té el seu què, però al final és una torrada amb alguna cosa a sobre. Una de les més populars a Itàlia és tan senzilla com la llesca amb tomàquet tallat a daus amb oli, sal i alfàbrega a sobre. Així de simple.
Per tant, digueu-ne 'bruschetta' si us ve de gust, però jo us presento un entrant consistent en una torrada sobre la qual he posat una mena de samfaina i un ou escalfat. Que a les espanyes en dirien 'pisto' i 'huevo escalfado'. I que no em vaig menjar com un entrant, sinó per sopar. I no una, sinó quatre, tot i que no tenia mas molta gana.
En aquest cas, en lloc d'una llesca de barra vaig fer servir panets de xapata partits per la meitat, refregats amb all i passats per la torradora de pa.
Per fer la samfaina, vaig fer servir ceba, pebrot verd, pebrot vermell, carbassó i tomàquet sense pell ni llavors, passat tot per la paella amb oli i a foc fort, de manera que les verdures quedessin cuites, però una mica al dente, i sense que deixessin anar suc.
Els ous, de guatlla, s'escalfen abocant-los en un cassó amb aigua salada bullint, a la que haurem tirat un raig de vinagre perquè ajudi a 'arrodonir' l'ou. Només és tirar i treure, amb mig minut n'hi ha prou per coure la clara i deixar el rovell cruet i sucós.
Untem el pa amb un raig d'oli, posem la samfaina a sobre i, finalment, l'ou amb unes escates de sal. Simple i ben bo, de casa o "bruschetta amb ratatouille i ou poché". Com vulgueu.

13 comentaris:

  1. Digueu-li com li digueu, és un bon entrant.
    Sort que els ous són de guatlla, sinó .....quin SU-BI-DÓN de colesterol si repetim varies vegades.
    Saps que m'hi falta?.... pa de "molla" per sucar -hi.
    Salut

    ResponElimina
  2. Manel, he entrat cercant les fotos de la Scarlett Johanson en pochê pero no les trobo... on està aquest periodista de raça que sap el que el seu public necessita? X-P

    Bé, unes torrades molt guapes amb el detallet de l'ou escalfat :)

    ResponElimina
  3. a mi m'agrada el pa de xapata i per torrades perfecta.

    Per cert, ja he tornat al meu blog per tant ja em tornaràs a tenir per aqui

    petons

    ResponElimina
  4. manolitooo!! quina bona pinta aquesta torradeta!!
    per cert, acabo descoltar lentrevista q et van fer!! q bé, no?? molt interessant; ara, cridaves una mica, oi?? jajajjaja
    ;p apa, petonillus!!!
    la gorda...

    ResponElimina
  5. Mmm combinació perfecta! sísí, jo també he tornat a respirar quan has comentat que els ous eren de guatlla, perquè quatre ous escalfats en una sola nit... déu n'hi do! jaja

    un sopar deliciós, n'estic segura :)

    ResponElimina
  6. Res millor per sopar que una bona torrada amb el seu all, i la sanfaina... Pk francés o italià aixó es català !!

    ResponElimina
  7. Hòstia, casualment m'estreno a fer-te comentaris el dia que també faig una petita evocació a la samfaina.
    L'ou escalfat i ferrat té un dò natural que li permetpujar el nivell a molts plats. Sense cap mena de dubte, aquest en deu ser un . Ho provaré....
    http://www.penyacalipo.com/opinen3i4/blog1.php/2011/09/15/proveu-l-oli-de-cacahuet
    Eugeni.

    ResponElimina
  8. Com que sóc una enamorada d'Itàlia, ja m'agrada que li diguis bruschetta, però també m'agrada el nom és nostrat de torrada amb... el que vulguis afegir.

    I per ser que no tenies massa gana, no està malament quatre peces, eh?.

    ResponElimina
  9. No m’estranya gens que ten mengessis quatre han d’estar molt bones
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Un plat ben bo i abellidor. M'agrada la senzillesa del nom "torrada", tan nostrat. Això de buscar noms "exòtics" per a plats senzills, de vegades, fa riure. Això de l'ou escalfat, tal i com l'expliques, sembla molt fàcil. Per a mi, però, que sóc molt pocatraça, no m'ix mai bé. Sempre em queda "destruït" (ara en podria dir "deconstruït", per allò de la finor). Salutacions

    ResponElimina
  12. anna, vols dir que cal sucar-hi pa? es menja a mossegades...

    òscar, les fotos les volia publicar però, tenint en compte que és un bloc d cuina, he pensat que potser algú es pensaria que m'he passat al canibalisme...

    lídia, m'alegro molt de tornar-e a tenir aquí, passo a veure amb què has tornat :-)

    gordi, tu sempre la primera (l'entrevista deu ser de fa dos mesos) I JO NO CRIDO!!!

    anna, hahaha, quatre ous per sopar et deuen deixar tota la nit sense dormir!

    isabel, ja veus que pels països dels nostres voltants no mengen pas tan diferent de nosaltres, i cadascú n'hi diu de la seva manera, no cal que ens compliquem gaire la vida, oi?

    eugeni, passo a llegir la teva evocació de la samfaina, que realment és un plat fantàstic, oi?

    glòria, ja saps que sóc una mica tiquismiquis amb això de la llengua i m'agrada jugar-hi, però no ens barallarem pas per qüestió de noms.

    sión, hi ha gent que sí que s'ha estranyat que me'n mengés quatre ;-))

    francesc, si tens problemes amb els ous escalfats, fes-los d'una altra manera: folres un gotet amb paper film. l'untes una mica amb oli, aboques l'ou a dintre, el sales o hi poses el que vulguis, tanques el paper film fent un farcellet, el lligues i ho cous amb aigua bullent el temps just perquè es faci la clara i el rovell quedi cru, o a la mida que vulguis, és la manera que no es trenquin mai. espero que et serveixi.

    ResponElimina
  13. Ho havia fet semblant però amb ou a la planxa, molt bona idea l'ou així!
    Núria

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte