dilluns, 31 d’octubre del 2011

no convidis set persones a dinar si no tens temps per cuinar

Una màxima que no s'hauria d'oblidar: no convidis ningú a dinar si no tens prou temps per cuinar. I menys, si venen set.
Vull dir a dinar a casa, és clar, i amb la idea de cuinar. Això és el que vaig fer jo temps enrere en un sopar amb amics, i no hi vaig pensar més, fins que aquesta setmana m'ho van recordar i tenia un altre compromís, però no podia, ni volia, desdir-me de la invitació. Encara que tingués el matí molt ocupat, i molt vol dir sense ni un segon lliure.
El darrer diumenge d'octubre, la Federació Catalana de Ciclisme celebra la Diada Montserratina, que cada any porta milers de ciclistes de tot Catalunya a la muntanya. Els dos últims anys no hi vaig poder anar per diverses causes, i enguany no m'ho volia perdre, perquè ha estat un estiu estrany, irregular, i les últimes setmanes havia entrenat força per cobrir sense problemes els prop de 130 km que separen Castellterçol de Montserrat, anar i tornar. 


Per tant, quan vaig recordar el compromís anterior per tenir a dinar a casa set persones (vuit, amb mi), vaig estar a punt de desdir-me de la sortida ciclista. Però hi havia una altra solució: preparar el dinar el dia abans, tot, per no haver de cuinar diumenge. Com que és una sortida llarga, és difícil arribar gaire abans de les dues, encara que sortim a les vuit del matí, i així va ser: vaig arribar a casa a tres quarts de dues, amb el temps just per dutxar-me i parar la taula mentre emplatava els entrants i començava a escalfar els segons.
Per sort, aquest diumenge es feia a Castellterçol la Festa del Bolet i les Herbes Remeieres, que no us puc explicar com va anar perquè només vaig veure algunes parades per la finestra mentre enllestia el dinar, però va servir perquè els meus amics poguessin passar una estona badant per les parades mentre es feia l'hora convinguda per pujar a casa, a partir d'un quart de tres.
Al final, la cosa va acabar bé. Pel que fa a la bici, vaig quedar impressionat dels milers de ciclistes que aquest any vam pujar a Montserrat, i també de les cues de cotxes per accedir a la muntanya, que havien de parar molt abans de l'entrada a l'aparcament i ens obligaven a jugar-nos el físic avançant-los en plena pujada mentre et venien de cara cotxes i ciclistes que baixaven cap a Monistrol. A veure si l'any vinent a algú se li acut que, per unes hores, com es fa en altres ocasions, es pot tancar l'accés en cotxe mentre dura la concentració ciclista. Sigui com sigui, vam tornar bé i a l'hora, i amb prou forces per aguantar a la cuina i compartir un dinar que va anar d'allò més bé, com gairebé sempre que ens trobem amb aquesta colla, de la qual ja he parlat alguna vegada, i que anomeno 'dels psicòlegs' (n'hi havia cinc, i encara en faltava un!).
Amb bons vins, caves i panellets que van portar ells, es va arrodonir un dinar llarg que vam poder anar degustant sense problemes perquè la feina grossa l'havia fet el dia abans. Això sí, al matí vaig haver d'anar a comprar i a 'buscar bolets' (a la fàbrica del meu amic Manel Coll, que tenia per a la fira rovelló francès i rossinyol de Lituània, crec que era, perquè el nacional aquest any és gairebé inexistent). 
Amb les compres, durant una tarda-nit de cuina, interrompuda per una escapada al cine amb els nens, vaig preparat aquest menú, que volia que tingués una bona presència de bolets. Vaig fer uns entrants que es poden fer el dia abans (només cal escalfar la crema i muntar els plats en el darrer moment), un risotto que es pot deixar mig fet i acabar-lo en cinc minuts, i un plats principals que només s'han d'escalfar.

- Paté de sardinetes sobre clara d'ou i per untar, n'he fet moltes vegades i dóna un resultat excel·lent; és de la Su.
- Falsa 'morcilla', que vaig veure al bloc de la Isabel. Sorprenent, és feta amb albergínia, ceba i pinyons, i va agradar molt amb torradetes.
- Gots de crema de pastanaga amb bacallà cru, aprofitant que ja tenia la crema feta.
- Foie micuit amb melmelada de ceps. La melmelada  me la va regalar la Montse Jordà, la dona del Manel, i la comercialitza Conserves Coll; feia un contrast fantàstic amb la conserva, que vaig dur de la darrera visita a França. Tots em van encarregar un potet de la melmelada. 

- Risotto amb pesto vermell. M'agrada molt la pasta amb aquesta salsa que substitueix l'alfàbrega per tomàquets secs rehidratats i conservats en oli, i vaig voler provar-ho amb un risotto; el resultat també va agradar.

- Cap i tripa de vedella amb cigrons i rabassoles (múrgules) minis, un clàssic de casa amb un ingredient nou, els bolets. Molt bo.
- Botifarres (crua i negra) amb bolets (rovellons i rossinyols). Bones botifarres de Castellterçol i bolets d'importació regulars, el conjunt va quedar prou acceptable.
- Galtes de vedella al vi negre, un gran plat per tancar el menú, molt ben valorat malgrat que ja hi havia poca gana.

Ara m'hauria de posar a netejar la cuina i rentar els plats, però m'he assegut una estona a l'ordinador perquè li he promès al Francesc que ho faria, ja que no ha pogut venir, i què coi, perquè no em veia amb cor d'estar-me gaire estona dret a la cuina i em sembla que m'he guanyat una estona de repòs!

19 comentaris:

  1. noi, per no haver tingut temps!!!!!! quin senyor dinar.
    conec la sensació de estar petat i amb ganes de descansar,
    un dia complet!
    bon descans

    ResponElimina
  2. Sí señor, es vosté tot un campió. Quin festival de dinar!
    Tothom a Montserrat i la resta al terrat, no es just.
    Aixó si, la propera sense cotxes, oi?

    ResponElimina
  3. Ja ho crec, ja, que t'has guanyat un bon descans!!!!
    Sort que no tenies temps de cuinar, perquè sinó.... no m'imagino el que els hauries preparat!!!
    Petons

    ResponElimina
  4. Caram, quina organització i amb quin resultat. La neteja que s'esperi i agafat aquest merescut descans.

    ResponElimina
  5. Manel,
    Si no ets tu que ho expliques, no m'ho crec, penso que es d'un catering, dels bons, això si.

    ResponElimina
  6. Ha de ser divertit veure dos mil paios i paies a Montserrat caminant eixarrancats tot just havent baixat de les bicis... juas!

    Ara, em trec el barret devant l'esperit esportista i em descordo un forat del cinturó devant el peasso menú que et vas treballar amb tanta previsió i senderi, uau!

    ResponElimina
  7. D'entrada, felicitats per la Montserratina! A més de la duresa, segur que vau poder gaudir del fantàstic dia d'ahir.
    Segon, quina moral! Plats centrats amb els bolets... que no hi ha! Sort que sempre ens queden les confitures...
    Això del risotto amb pesto vermell m'ha fet recordar que ahir, a les Fires de Sant Narcís de Girona, vam provar un parell de formatges: un de pesto verd i l'altre vermell. Molt curiós, un formatge tan llampant! Amb l'arròs veig que el color queda més matisat...! Bé, i com que no vull enrotllar-me més, t'envio les meves sinceres felicitacions per la lloable proesa. Tots aquests plats són una meravella... malgrat no siguin els meus ingredients preferits (això és secundari). Ptó

    ResponElimina
  8. Asseure's sense rentar el plats és el premi, sens dubte! Ara el millor hagués estat que te´ls rentés un altra, je, je, je...

    ResponElimina
  9. Pensaba que ens recomanaries un restaurant o un catering, pero no, ha estat un menu molt apropiat per després d´un matí exercici. Tot del meu gust. Quina bona previsió.. Petons i bona castanyada.

    ResponElimina
  10. Carai quina feinada. Sort que vas ser previsor i vas preparar un dinar que jo en dic... "de gala"!
    Segur que el dia d'ahir vas disfrutar el doble, entre la sortida en cicloturista i el gran dinar amb bons amics
    ;) Petó!

    ResponElimina
  11. Noi, quin tiberi! Aquests amics t'han de fer un monument.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Quan tinc a molta colla a dinar sempre trio plats que es puguin preparar amb antelació, així no tinc males sorpreses d'última hora... A la cuina, ben planificat hi ha temps per tot ;)
    Per això la gent que diu que no té temps de cuinar ho trobo una excusa barata, fixa't si no amb tu, que vas tenir temps de fer 130km en bici! :)

    ResponElimina
  13. Es nota que tens l´assignatura de la cuina superada totalment, vas sortir-te´n molt bé!!

    ResponElimina
  14. Això si que és organització... :).

    El dinar té una pinta impresionant i comparteixo el que dius d'entrada... "no convidis a sopar si no tens temps".

    Jo en més d'una ocasió he acabat ben estressat per això... però veig que tu ho saps gestionar millor.

    Salut!

    ResponElimina
  15. anna, els que no tenim servei domèstic ni rentaplats com tu i jo encara que estem petats, al vepsre a la cuina!

    xesco, mestre, si em tentes canvio montserrat per un esmorzar de forquilla al terrat!

    margarida, de fet això és una mica el que volia explicar, quan no hi ha temps, s'ha de buscar, ni que sigui aprofitant el canvi d'hora que ens va regalar una horeta més de son!

    a peu coix, gràcies, la neteja va esperar, però no gaire, que la vida segueix i no es pot deixar tot empantanegat.

    josep, potser sí que hauria hagut de recórrer a un càtering per descansar el dissabte, però fent-la de gust, la feina no es nota tant.

    òscar, que consti que no caminem eixarrancats, eh? i per sort anàvem pujant i baixant i no érem tots a l'hora al mateix lloc, perquè el tema s'hauria desbordat.

    marina, gràcies, el tema dels bolets el vam poder resoldre amb rovellons i rossinyols d'importació, secs, confitures... per cert, n'has fet mai de bolets? la de ceps de la montse està súperbona.

    cristina, mira, en això tens tota la raó, però per desgràcia no va ser així :-(

    joaquina, el menú era apropiat... per recuperar el que havia cremat! hauria de vigilar més, oi?

    acabatdefer, va ser un dia molt complert, és veritat.

    gemma, ja saben que no necessito monuments, que veure algú disfrutant amb el que has fet és la millor recompensa. ja ho diu el nom del bloc, oi?

    gemma, tu també cuines per l'endemà abans d'anar a escalar? segur que sí, els de ciències teniu una mentalitat més racional i organitzada!

    maria josé, no sé si tinc l'assignatura superara, però, per si de cas, segueixo estudiant :-))

    ricard, la idea és aquesta, oi? qui no vulgui pols que no vagi a l'era... però a nosaltres ens agrada la pols :-))

    ResponElimina
  16. Noi si arribes a tenir temps, no crec que el dinar hagués pogut ser més bo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. uau!!!
    flipant!!
    i a sobre dius q va fallar un comensal!! doncs jo estava per allà rondant, ja podia haver vingut a fer bulto!! jajaj
    La fira molt rebé, a veure si penjo fotos , si t'agrada alguna la robes impunement! jeje igual surt algún dels teus veïns!. La Violeta molt rebé, merci pel sugeriment!

    Àfrikaa

    ResponElimina
  19. per cert, les teves receptes molt xules però els comentaris dels teus amics molt divertits!! jaja Starbase, ara quan torni a veure algún ciclista de pega (els q van per Bcn són de pega) em fixaré molt quan baixi de la bici!! jajaja

    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte