diumenge, 16 d’octubre del 2011

arròs 'vermell' de verduretes, botifarra i sobrassada


el principal aliment del món (51)

Ahir va ser un dissabte estrany. Havien predit baixada de les temperatures, i van baixar, però també estava previst que fes sol i gairebé en tot el matí no el vam veure. Potser per això la sortida en bici se'm va fer llarga, i no només pels cent i pico quilòmetres, sinó perquè tenia un dia d'aquells que no saps per què però no vas, ni cara amunt ni tan sols cara avall. Un dia d'aquells que arribar a casa és l'únic objectiu, i no mires ni la velocitat ni el temps ni les coses que normalment mires en arribar. Només somies amb el sofà...
Però ja he dit que era un dia estrany i no tocava sofà, només una estona a la dutxa per entrar en calor i recuperar la musculatura de les cames amb massatge altern d'aigua calenta i aigua freda, i corrent a fer el dinar per a l'aleix i per a mi, que a les quatre m'esperaven. I què és el millor que hom es pot regalar perquè el dia no sigui tot tan malaguanyat? Premi per haver-ho endevinat.
L'Aleix es va sorprendre que en sortir de la dutxa li comuniqués de què faria l'arròs, i es va riure del fet que sota l'aigua pensés en el plat que havia de preparar. Bé, ja he dit moltes vegades que el procés de creació d'un plat és sovint inversemblant, i aquest es va perfilar a la dutxa, què vols fer-hi!

És un arròs senzill i gustós, ja haureu deduït que es fa amb poc temps perquè he dit que no en tenia gaire. Poca estona,  és clar, si tens un brou casolà esperant-te a la nevera, o, si no és el cas, un bric de brou industrial. La resta no és complicat de fer.

Mentre s'escalfava la cassola amb una base d'oli d'oliva, vaig pelar una pastanaga i la vaig tallar a daus regulars, de la mida d'una faveta. També vaig tallar de la mateixa mida un quart de ceba, mig pebrot verd i un quart de pebrot vermell, i ho vaig posar tot a sofregir amb un foc alegre.
Passats uns minuts, i quan les verdures s'havien enrossit una mica, vaig afegir-hi una botifarra crua (una porció de pam) sense pell i esmicolada, li vaig donar un parell de voltes i hi vaig posar un gra d'all ben picat. Un minut perquè s'enrossís, i ja hi vaig poder abocar tres o quatre cullerades de tomàquet ratllat, sal i una mica de sucre. Vaig abaixar el foc i vaig deixar que s'anés fent el sofregit durant uns minuts.
El pas següent va ser posar-hi la sobrassada: no massa, perquè no quedés un plat massa greixós, suficient perquè es notés sense apagar la resta de sabors. La veritat és que, teoria a banda, hi vaig posar tota la que tenia, que era la justa per complir aquests requisits, tres dits d'una sobrassada no massa ampla.
A foc mig, vaig deixar que s'anés desfent la sobrassada i anés donant color a la verdura i la botifarra, i ja va ser hora d'apujar d'afegir-hi pèsols i favetes congelats, apujar el foc i tirar-hi l'arròs, remenant sense parar fins que va agafar el color de nacre que indica que ja s'hi pot afegir el brou ben calent, remenar-ho bé, i deixar que cogui el gra.
Tenia brou de carn fet, però també hi hauria anat bé un brou de verdura. Quan l'arròs va estar al punt, i després de reposar uns minuts, el vaig emplatar, empolsinat per sobre amb pebre vermell dolç per acabar de donar el color que volia posar en el nom del plat.
Amb una bona amanida, aquest arrosset em va fer oblidar una mica el mal dia per les carreteres del Bages i el Vallès Occidental. Només una mica, que la resta del dia les cames bé prou que m'ho van recordar...

12 comentaris:

  1. k rico manel!tens rao. los dos hemos hecho arroz y los dos con sobrasada. yo he querido ver si me salia el de ada o algo parecido.y la verdad estaba riquisimo pero para comer poca cantidad.te veo el lunes no?

    ResponElimina
  2. Un arroset així cura qualsevol disgust.
    Iimagino que la sobrasada li donarà el seu toc de pebre vermell característic. Ben pensat!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Que original! A mi ja saps que la sobrassa a "palo seco" no m'agrada, però com a condiment la trobo perfecta. Així que m'apunto a una bona ració d'arròs, que jo també vaig patir el mal dia: vam estar escalant a La Mola patint constantment per si es posava pa ploure...

    ResponElimina
  4. anna, estrany? jo diria diferent, estrany no li trobo pas gens...

    astrid, nos vemos mañana!

    anna, tens raó, la sobrassada, amb moderació, té aquest sabor, i la veritat é sque queda molt bé.

    gemma, saps que vaig pensar en tu? també és casualitat, però nosaltres vam fer el coll de les estenalles pujant des de navarcles, i veient les parets de la zona, vaig pensar que segur que hi anaveu a escalar sovint, però no m'imaginava que efectivament hi fossiu ahir mateix!

    ResponElimina
  5. Caram, Manel! Quin arròs! He de dir que em fa venir salivera... m'encanta la sobrassada. Jo la faig amb macarrons de tant en tant. En podríem dir... macarrons vermells? he he... Com devies gaudir-ne! Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Hola Manel, nosaltres també varem tenir un dia una mica espès “ni cara amunt ni cara avall” com tu dius, ni tan sols varem fer bicicleta però el teu arròs ens hagués anat de perles. M’ha agradat el toc de la sobrassada.
    Que tinguis un bon diumenge perquè això ajuda a passar la setmana

    ResponElimina
  7. Ep, ep, ep!!!! alguna cosa passa aquí, a casa meva després del 49 va el 50...

    Ahir dia rúfol a tot arreu, pel que veig, a la Mussara també, però d'aigua gens ni mivca!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. Un arrós digne de tastar. La sobrasada m'ha sorprés.

    Petons!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  9. Que bó que es l'afrròs!!!!
    Es pot fer de tantes maneres.
    Però sempre es bó.
    Aquest amb el toc de la sobrassada.
    Hum...

    ResponElimina
  10. caray este me ha sorprendido por la sobrasada ,no se me habia ocurrido, va bien tener un dia estrany eso era por el tiempo sin sol cuesta funcionar
    bona setmana

    ResponElimina
  11. una de les coses bones de l'arròs es que va be amb gairebé tot !!! m'agrada l'idea de la sobrassada

    petonets i bona setmana

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte