divendres, 28 d’octubre del 2011

mandonguilles de carn i trompetes amb cigrons, un plat molt especial


Ahir, per dinar, vaig fer un bacallà confitat sobre un puré de patata amb sobrassada i gratinat amb un allioli del seu pil-pil, i en vaig quedar molt content, sobretot de l'allioli, i al vespre tenia ganes d'escriure el post i penjar la recepta, encara que la presentació no em va quedar gaire bé i, amb el dia que feia, les fotos, tampoc.
M'hi vaig poder dedicar una mica més del que és habitual perquè havia agafat festa per portar la Lara al dentista, que ja estan a punt de treure-li els 'ferros' de la boca i en té moltes ganes, i el bacallà va ser el meu dinar i el de l'Aleix, que és a casa perquè està molt refredat.
Al vespre, en tornar del dentista, l'Aleix em va dir que l'havia vingut a veure la seva àvia i li havia portat cigrons cuits i unes mandonguilles que havia fet amb trompetes de la mort. Vaig pensar que era un plat ja cuinat, però eren cigrons cuit d'una banda, i, de l'altra, mandonguilles que tenien els bolets barrejats amb la carn i només estaven fregides, però sense salsa. 
Sense pensar-m'ho ni un moment, vaig posar una paella al foc i vaig picar ceba ben fina, la vaig posar a sofregir i, quan començava a enrossir, hi vaig afegir una cullerada de farina, la vaig deixar enrossir una mica perquè no donés gust de cru a la salsa, i hi vaig abocar amb generositat brou de gallina que havia fet dos dies abans. Un bull i ja hi vaig poder afegir les mandonguilles amb trompetes; uns minuts més fent xup-xup, i cap a dins els cigrons, que només necessitaven escalfar-se i integrar-se en el conjunt.
El resultat és el que veieu a la foto, un plat que estava ben bo, però que és molt més que un plat.

Ja en vaig parlar una vegada aquí fa gairebé dos anys, i potser algun lector se'n recorda, però la meva mare és especial. Com totes per als seus fills, suposo, però objectivament, diria que ho és molt. La mare disputa una guerra que té el final cantat i que no guanyarà mai de la vida, sinó que al final li farà perdre, però s'ha entestat a no posar-li fàcil al contrincant i de moment cada dia que passa guanya una batalla.
Fa anys que intento que accepti llogar algú per ajudar-la i no hi ha manera; amb l'ajuda del pare, que se'n fa un tip, porta la casa com ha fet sempre, i quan el metge li diu que no deixi de cordar-se els botons de la camisa ni de fer les petites rutines de cada dia, ella riu per sota el nas i li diu que no pateixi, que ja ho fa. Això i molt més, és clar, i surt cada dia a caminar, encara que li costi, i fa uns quilòmetres amb la bicicleta estàtica, perquè sap que si s'atura la guerra s'escurçarà. 
I encara cuina, com vaig explicar en l'article que us he enllaçat abans, i fa com sempre havia fet, i quan cou gra li agrada donar-ne als fills, i avui havia fet mandonguilles i hi ha barrejat trompetes de la mort, i com que n'ha fet més del compte, les ha portat al seu nét malalt (i al seu fill) i ells n'han gaudit més que del bacallà sobre un puré vermell amb l'allioli del seu pil-pil. Una recepta que haurà d'esperar un altre dia perquè uns humils cigrons li han passat al davant: segons criteri del director d'aquest mitjà, tenen molt més mèrit les mandonguilles i els cigrons de la mare que no pas el bacallà del seu fill aprenent de xef amb pretensions. 

15 comentaris:

  1. Manel un post muy emotivo magnificamente expresado que toca las fibras interiores,he leido el post anterior que en su dia se me paso y yo que tengo la mala suerte de no poder contar ya con mi madre me emociona mas este post.Sigue disfrutando de esta madre porque son siempre una joja y mi madre era tambien asi,siempre dispuesta a ayudar a los demas antes que asi misma.
    bona nit

    ResponElimina
  2. Una dona que no es dóna per vençuda, un exemple a seguir.
    Es posarà contenta quan sàpiga el que has escrit, però el més segur és que pensarà que no n'hi ha per tant.
    " els testos s'assemblen a les olles"
    Amb aquest plat segur que l'Aleix s'ha refet.
    salut

    ResponElimina
  3. Qué ilusión que puedas sentir el amor que te ofrece tu madre. Hay personas que no se dan cuenta del esfuerzo de estas madres que siguen al pie del cañón y se desviven para hacer algo por sus hijos. Yo creo que la vida pasa tan rápida, que estos intercambios de amor y cariño son un gran motor para todos. Un beso.
    Ah!por cierto, los garbanzos te han quedado de maravilla......menuda pinta!!!!.

    ResponElimina
  4. No m’estranya passessin els cigrons davant el bacallà, me’n allegro que encara pugui sortir a passejar sola i el seu empeny per poder fer-ho tot, val molt la pena, perquè és molt trist quan vas veient la baixada i no pots fer res sols acompanyar. Petons

    ResponElimina
  5. Diuen que els plats, si es fan amb amor, sempre surten bons. I aquest és, sense dubte, una mostra d'amor. Del fill i el nét, de la mare i l'àvia. Si, la mare s'ha fet gran. I no s'ha oblidat de tenir cura dels qui l'estimen. Aquests cigronets amb mandonguilles fan una pinta deliciosa... i segur que són la millor medecina per a curar el teu fill! I, de passada, a tota la família. Una bonica llicó de vida, Manel.

    ResponElimina
  6. Mare meva quin plat tan suculent i bo....Però qui els fa acaben de donar aquella espècie que el fa genial oi? ja ho diuen que els plats cuinats amb carinyo guanyen, i si són fets per una mare.... que s'apartin tots els altres.

    ResponElimina
  7. Suposo que no era la teva intenció inicial, però em sembla que ens deixes a tots amb la llagrimeta... Sense voler desprestigiar el teu bacallà, crec que tens raó i aquestes mandonguilles són molt més importants, les més importants del món!!!! Tandebó la teva mare continui lluitant així durant molt de temps, és una dona molt forta!!! (no la conec i ja l'admiro) Bé, i una àvia genial, perquè que et portin el menjar quan estàs malaltó.. no té preu! jaja

    Un petó molt gros :)

    ResponElimina
  8. Precisament per això aquest és un mitja de referència, com a mínim per a mi.

    Feliciti una mica al director i sobretot a la mare lluitadora.

    ResponElimina
  9. Quan es perden la tenacitat i les ganes de fer coses, es quan es perden aquestes guerres. Després de llegir-te. entenc perfectament que té d'especial aquest plat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Manel les mares ho som per tota la vida !!! i si sempre ha estat tant activa, deixa-la ella segur es feliç així ...
    Ara de totes maneres les mandonguilles amb trompetes mmm ha d'estar de mort !!!

    petonets i bon finde

    ResponElimina
  11. Avui el merit se l'emporta l'avia i mare, son les mandoguilles amb cigrons mes especials que podreu tastar mai...
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  12. Mares o pares "en guerra" molts dels de la nostra edat en tenim, els que encara tenim la sort de tenir-los hem de gaudir-ne, aprofitar-ne els bons moments, acompanyar-los en els moments no tan bons i gaudir de les mandonguilles i altres perles amb les que encara ens podem deleitar.

    PTNTS i una forta abraçada a la mare i a tots els que l'envolteu.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Que bons que son els plats de les mares, i quan estan fets amb tan d’esforç i estimació encara més, gaudeix-la molt, que quan ja no les tenim les trobem a faltar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. gràcies a tots pels vostres comentaris. efectivament, la mare és gran, i també està malalta, però no es rendeix fàcilment!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte