dimarts, 9 d’abril del 2013

cruixent de cansalada???

La noia ha agafat unes llesques de cansalada tallada fina i les ha posat a la paella, fins que s'ha fos el greix i ha quedat una rosta ben rossa: un tros de cansalada cruixent, com cal. Però la noia no havia dit que estés enrossint cansalada ni fent cansalada cruixent, sinó que ha deixat anar, com la cosa més natural, que preparava un cruixent de cansalada.
El cruixent havia de servir per arrodonir un plat que no m'ha semblat gaire reeixit, una crema d'ametlla, moscatell i cansalada, i el presentava avui en el programa 'Cuines' de TV3 la cuinera d'un restaurant ubicat en un petit poble del sud, de nom curiós i premonitori: 'Nou Moderno'. La recepta que va presentar ahir anava coixa del mateix peu, també era una actualització d'una recepta tradicional amb algun toc de modernitat. Un toc que, en el cas de la crema amb cansalada, es quedava en el nom d'aquesta darrera vianda: cruixent.
Això m'ha fer recordar una reflexió que ja he fet altres vegades, potser fins i tot aquí mateix: la fina frontera que separa l'avantguarda de l'esperpent, la originalitat de la imitació; la creença, tan estesa, que amb el nom n'hi ha prou, com si el nom fes la cosa, i que refent una carta simplement posant-hi noms llargs, o exòtics, o amb termes que han fet fortuna entre els cuiners estrellats, n'hi ha prou per vendre com a nou i actual allò que no n'és pas.
Llegint les cartes dels restaurants, cosa a la qual sóc força aficionat i que faig sempre que en tinc ocasió, sovint em sento com si em venguessin una casa, tant li fa que sigui nova o rehabilitada. Amb moltes cases noves quedes enlluernat per la façana, per les línies rectes del conjunt, pels materials moderns emprats per fer les baranes o les finestres, però un cop a dins, si t'ho mires bé, t'adones que el parquet es comença a bufar, que les rajoles van de tort, que les juntes dels sanitaris no aguantaran gaire bé l'acció de l'aigua...
Amb les cases rehabilitades pot ser encara pitjor: sovint rere una façana enlluernadora s'hi amaga el mateix habitatge de fa 40 anys, i la rehabilitació s'ha limitat a pintar les parets i canviar algun sanitari, o la pica de la cuina.
Sembla clar que a l'hora de buscar un lloc on viure, si pots i t'agrada, és millor triar una casa moderna, dissenyada per un bon arquitecte, i construïda per una empresa solvent; i si prefereixes una casa antiga, o una masia, probablement és millor que la reforma s'hagi centrat a netejar i aprofundir en l'essència d'aquella casa per destacar la bellesa de la seva maduresa més que no pas a intentar fer-la passar per un habitatge nou, que mai no ho serà.
Em sento igual davant la carta de molts restaurants, i el llenguatge que fan servir sovint dóna pistes de què et pots trobar si hi entres. N'hi ha de nous que, un cop t'alliberes de la màgia de les paraules i intentes anar una mica més enllà, ja veus que no et donaran gaire més que simple imitació amb pretensions d'originalitat i de modernitat.
Ni ha d'altres amb solera que en lloc de seguir fent la cuina que han fet sempre, posant-la al dia, que si en saben té prou interès per atraure molta gent, perquè a tots ens agrada, amb més o menys assiduïtat, menjar 'com abans' o 'com a casa', s'entesten a copiar noms i tècniques que no s'escauen o que no dominen tan bé com allò que han fet sempre, i també fracassen.
Aquest és, avui, un dels problemes que costa més de superar quan decideixes sortir a menjar fora de casa, en un moment que segurament la majoria no ho podem fer amb l'alegria i la freqüència d'abans: encertar allà on trobaràs la cuina que coneixes, si és això el que busques, o et podran sorprendre amb treball i talent, si has optat per la novetat.
Per això, si trobo un restaurant que m'ofereix un plat de patata i col amb rosta, pot ser que hi entri, si aquell dia em ve de gust un bon trinxat; però si em promet un cruixent de cansalada, segurament optaré per buscar un altre lloc on gastar els diners.

11 comentaris:

  1. Desprès de veure el programa, la meva conclusió va ser que si vull un cruixent de cansalada mel faig amb un bon trinxat de patata i col, no pas d’ametlla, ja em gastaré els diners en un altre lloc.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb tu i subscric el que dius. Jo també vaig al·lucinar ahir al veure el programa al escoltar el terme "cruixent".

    Trobo que ja fa temps (potser un parell d'anys) que la qualitat del programa i les seves receptes ha baixat sensiblement en l'apartat de restaurants (en general) i del que fan els divendres m'estimo més no opinar... De fet, abans intentava veure'ls tots (i si no podia, els baixava de la web més tard) i ara, la veritat és que tant em fa.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, jordi. jo també estic d'acord que la qualitat del programa ha baixat, tot i que no pretenia ara encetar aquest debat, sinó el fet de com el llenguatge emmascara algunes actituds poc recomanables.
      gràcies pel comentari i fins aviat!

      Elimina
  3. Totalment d' acord amb tots tres. El dia que vaig veure una persona no profesional cuinant al programa i que jo la coneixia, i sabia de les seves "arts cul--inaries vaig pensar que alla no hi anava qui havia d' anar.hi. digueu-me malpensada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. malpensada! hahahaha... bé, suposo que hi ha de tot, però estic d'acord que a vegades no s'entén gaire com s'ha fet la selecció...
      moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  4. Totalment d'acord amb la teva opinió i dels comentaris sobre alguns restaurants; a la zona on visc hi havia restaurants d'aquests de poble, que hi podies anar a menjar uns bons peus,galtes, arroç a la cassola...i bacallà; quan hi entro i veig la carta renovada ja marxaria corrent i si demano alguna d'aquestes novetats,encare més. Mira que sóc partidaria de la innovació i m'encanta a anar a restaurants amb bona nova cuina, però xq s'entesten en fer coses que no saben fer i deixen perdre aquella bonica tradició dels pares,avis. Abans mirava sempre cuines, ara la veritat no tant, pensava que era un empatx que tenia jo de receptes, però suposo que el meu subconscient m'ha anat allunyant. Hauran de renovar-se, fem una crida perquè cridin als blogaires com vosaltres que feu una cuina innovadora però amb bona base. També hi ha bloggs molt dolents eh !!!! Montse

    ResponElimina
  5. A mi també em va sorprendre el terme cruixent, igual que el cruixent d'espinacs que va fer per un altre plat. Però tot i sorprendre'm, no ho vaig trobar un error tan gran. És a dir, no he tastat el plat i possiblement la combinació és bona. Estic d'acord en que la tendència de la importància dels noms dels plats fa més mal que bé, a mi també m'agraden les coses clares i prefereixo un trinxat! Per cert, molt bona la comparació amb els habitatges... hehe

    Voldria respondre també a la resta de comentaris, perquè sembla que s'hagi entrat en una roda de crítiques, simplement per criticar.
    D'acord que ha canviat el nivell de les receptes... però què voleu que us digui? jo (com molta altra gent) prefereixo que siguin receptes factibles de fer a casa, amb ingredients que es poden trobar fàcilment i elaboracions de nivell mig... Abans es criticava que fóssin difícils, ara al revés... Sabem el que volem? S'ha de tenir en compte que el cuines no només el mira gent que ja sap cuinar.
    Pel que fa als restaurants, no només existeixen els restaurants de 1a categoria en aquest país! I aquesta temporada n'hi ha hagut de bons... (més que n'hi haurà) No em direu que no!
    I ja per acabar, respecte el que dieu dels divendres, de blocaires ja n'hi van i segur que n'hi ha molts que no hem conegut perquè mai citen l'adreça del blog. Potser sí que algun dia els hi ha sortit millor que altres... Però no és tan fàcil posar-se davant de les càmares! I no només de les càmares, sinó dels guionistes, realitzadors que controlen cada segon que passa... I sinó, proveu-ho!
    Manel, sento el "rollo" de comentari que t'he fet! ;) Un altre dia serà més lleuger, t'ho preometo! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha, no pateixis pel rotllo, bet, que m'agrada molt que hagis dedicat un temps a exposar els teus arguments. la meva intenció en escriure l'article no era pas criticar el programa cuines, que si bé comparteixo algunes de les opinions expressades en el sentit que crec que ha baixat el nivell dels restaurants, també entenc la dificultat de fer un programa diari d'aquestes característiques, i comparteixo en bona part el teu argument que ara és més fàcil fer a casa la majoria de receptes que s'hi expliquen.
      gràcies per participar, i fins aviat!

      Elimina
  6. Gràcies Manel! ja sé que no era la intenció de l'article. De fet estic molt d'acord en bona part del que dius. Lo de les crítiques ho deia més aviat per respondre al que deien la resta de comentaris :) fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte