dimecres, 25 de febrer del 2009

una passejada romàntica i gastronòmica per lisboa


La Maria i jo acabem de tornar de Lisboa, on hem passat uns quants dies (pocs) en les primeres vacances que hem tingut des de fa prop de tres anys. Durant aquest temps no ens hem estat pas sempre a casa, no; jo he passat llargues estades en diversos 'hotels' de Vic i Barcelona, atès per amables senyoretes amb bata blanca, mentre la Maria anava i venia a casa perquè l'estada que teníem contractada era per a una sola persona. Per això, teníem ganes de marxar uns dies sols i vam triar Lisboa, una ciutat que la meva dona no coneixia i que jo estava segur que li agradaria tant com li ha agradat.
La capital de Portugal és una ciutat petita comparada amb altres capitals europees, amb una part antiga, que és la més atractiva, romàntica i molt acollidora i amb una mida ideal per conèixer-la encara que disposis de pocs dies. I si t'agrada passejar i menjar bé, que és del que hem de parlar en aquest bloc.
Com que feia molts anys de la meva darrera visita a la ciutat, segurament una quinzena, tenia el record gastronòmic una mica llunyà i associat, com tothom, al 'bacalhau' en les mil i una forma que tenen de preparar-lo. Però hem pogut redescobrir amb gran satisfacció per part nostra una cuina molt més àmplia i variada que té com a gran protagonista el peix i els dolços, amb fortes reminiscències de la cuina àrab per la seva llarga dominació del país, i amb una gran presència de les espècies que arribaven a Portugal abans que a la resta d'Europa gràcies al seu monopoli de la ruta marítima amb l'Asia.
En el dinar del primer dia ja vam aprendre moltes d'aquestes coses. D'entrada, vam demanar un 'caril de gambas' sense saber que es tractava d'un curri, que perfectament podríem haver trobat en un restaurant de l'Índia i fins i tot marroquí, boníssim, però lògicament molt condimentat i picant. I 'bacalhau', un a la brasa i un altre 'a minhoa', fregit i cobert amb una capa de ceba confitada i una altra d'ou dur ratllat, excel·lents tots dos. Suficient per al primer dinar, si no fos que a mi se m'havia ocorregut demanar de primer una 'feijoada a transmontano' sense tenir una idea clara de què és, sabent només que és un plat molt popular al Brasil que porta fesols negres i tocino. Però no m'imaginava que sobre una base de mongetes i col hi hauria aquell bé de deu de xoríç, botifarró, pollastre i peu i careta de porc, i un flamet d'arròs perquè el plat no es quedés curt!
No vam demanar postres perquè ja no ens cabia res més, però el cambrer, molt amable, com la majoria, ens va portar un parell de 'pastéis de nata', un dolç rodó, d'uns vuit centímetres de diámetre, amb una base de pasta de full farcida d'una crema amb gust de canyella. Ens va encantar i durant aquests dies n'hem vist a tothora i a tot arreu perquè si una cosa tenen els portuguesos, almenys els lisboetes, és afició a la pastisseria. N'hi ha per tot arreu, de 'pastelarias', però és que les cafeteries no es limiten a oferir uns quantas croissants i ensaimades, com les d'aquí, sinó una extensió de dolços i pastissets que fa dificilíssim triar què et ve més de gust per esmorzar o berenar. A més d'un ampli assortit de sucs naturals, i de plats de fruita. Això sí, amb molta presència de la pasta de full, suposo que també herència dels àrabs, i poca xocolata, a la qual, com va explicar-nos un cambrer un dia al vespre, els portuguesos no són gaire aficionats.
Amb aquesta golafreria dels portuguesos s'associa un dels espectacles gastronòmics més al·lucinants que recordo i que vam
viure diumenge. Resulta que els esmentats 'pastéis de nata' que es troben a totes les pastisseries i cafeteries de la ciutat són en realitat originaris d'una pastisseria que hi ha al barri de Belém, a costat del monestir dels Jernónimos, d'on es veu que van treure la recepta original el 1837. Doncs bé, al davant de la pastisseria hi ha sempre una cua llarguíssima de gent que hi va a comprar els pastissets, sols o en capses de sis unitats per emportar. Aquella cua, i la poca estona que t'havies d'esperar per la rapidesa amb què despatxaven, ja ens va sorprendre. Però en entrar a la cafeteria vam veure que hi havia diverses sales amb taules on la gent anava a berenar els famosos pastissets. Sales i més sales, i al voltant... dotzenes de persones fent cua per poder agafar taula. Dotzenes o centenars, no ho sé, però allò era una bogeria de gent. En sortir, vam entendre el perquè quan vam tastar un d'aquells pastissets, encara calent: mai havia menjat una crema tan fina ni una pasta de full tan lleugera i cruixent. Una autèntica delícia. L'olor de la canyella ens va acompanyar fins a l'hotel i l'endemà encara sortia dels pastissets que ens enduríem cap aquí. La llàstima és que en arribar no eren ni la meitat de bons, suposo que amb tanta demanda els encapsen encara calents i la pasta de full delicada i cruixent l'endemà s'havia tornat gomosa i difícil de menjar, però la crema seguia sent boníssima.
La resta dels àpats que vam fer a Lisboa van seguir la mateixa tònica del primer: peix per dinar i per sopar, ja sigui bacallà en diverses presentacions o magnífics exemplars marins simplement cuinats a la brasa (orades, llobarros, llenguados, besugs...) acompanyats arreu d'unes patates bullides delicioses, i no cal dir-ho, amb una ampolleta de 'vinho verde'. I la veritat és que tot i que sempre vam menjar en zones turístiques a prop de l'hotel, a la zona de la 'Baixa', està ple de restaurants d'estil casolà on es pot dinar o sopar perfectament per 15 euros per cap. I esmorzar amb suc de taronja natural, cafè amb llet i pastes per 3 o 4 euros per cap.
Lisboa és una ciutat deliciosa, ideal, com deia, per menjar bé i passejar del matí fins al vespre per la Baixa, el Chiado, el barri d'Alfama, en l'ambient un xic decadent de les seves cases, moltes d'elles necessitades d'un pla de rehabilitació, els tramvies encara de fusta circulant agònics per les inacabables pujades i baixades que són els carrers de la ciutat, l'amabilitat de la gent arreu on vas, un clima suau amb més bones temperatures que aquí... en fi, una ciutat propera a la qual val la pena escapar-se ni que sigui un cap de setmana, curt o llarg, en grup o, preferiblement, en parella.

27 comentaris:

  1. Felicitats, a tots dos, ja veig que heu gaudit d´una estada meravellosa, per molts anys i gracies, per tot el teu relat. Petons.

    ResponElimina
  2. Oh! quina "saudade" i quins records que m'heu tornat! No és possible entendre Pessoa si no es visita aquesta ciutat de contrastos on vénen el peix en carretons pel carrer a l'Alfama i les botigues de llaunes de conserva embolcalladas amb paper, o les de les llanes a pes, les ballaneries, amb un CI o Fnac.
    Les pastisseries són increibles, oi?
    Nosaltres estàvem allotjats en ple barri de Rossío, recordo molt bé el "caldo verde" i un arròs mig caldós amb tomàquet i aromatitzat amb cilantre, hum!
    Vam haver de contractar un taxi per fer excursions per la ciutat per una afecció als genolls que de vegades em deixa sense poder caminar i vaig patir allà estant una crisi, i impensable, a la porta de l'hotel ens esperava una limousine...
    Recomanable del tot!
    Ben tornats i gràcies

    ResponElimina
  3. ya iba tocando que os pudierais escapar ...me alegro que disfrutarais. Un beso Manel

    ResponElimina
  4. Ostres Manel,gràcies per compartir amb nosaltres aquesta passejada per Lisboa. Fa ben be un parell d'anys que l'opció de viatjar a aquesta ciutat sempre ens passa pel cap i no s'acaba de concretar. Ara, que la recomanació ve d'un bon amic i amb una percepció gormanda com la nostra, la nostra pressa de decisions serà més fàcil. Obrigado!

    ResponElimina
  5. Meravellosa estada a la capital lusa i meravelloses les teves explicacions.
    PTNTS
    DOlça

    ResponElimina
  6. Unes vacances, per curtes que siguin, sempre son vacances.
    Que be poder gaudir d’uns dies de descans però plens de moments gastronòmics.
    Ara a viure dels bons records!!!

    ResponElimina
  7. Ostres, Manel, de veritat que feia tres anys que no feieu vacances????? Això no pot ser, us les mereixieu completament! Entenc que triessis Lisboa enlloc del Fòrum ;)
    Tota la gent que conec que visita Lisboa en torna igual d'encantat que vosaltres... una bonica ciutat i d'una mida amigable.
    M'apunto la recomanació que fas dels pasteis de nata, ja saos que a mi el turisme gastronòmic d'aquest estil m'encanta ;)

    ResponElimina
  8. Jo tito com t'enrotlles, a més t'has passat un any de vacances!

    ResponElimina
  9. 3 anys sense vacances???? uffffff...encara que les estades a l'hospital cuidat per les enfermeres no es poden comptar!!! Jo mai he estat a Lisboa...a veure si tb fem una escapadeta! jejeje!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  10. Manel, a Lisboa no hi he estat! Però pel que expliques s'hi ha d'anar! Ben fet! Ja tocaven unes vacances després de 3 anys!! Gràcies per compartir-ho amb nosaltres! :) Petons!

    ResponElimina
  11. gràcies, sara maria, espero que ens veurem demà

    mome, gràcies a tu per venir i llegir-me. un petó!

    su, la verdad es que sí que tocaba alojarse en un buen hotel después de tantas estancias en 'hoteles' sin estrellas y con una cruz (roja).

    quinta, veig que tens ben presents els records de lisboa i que et va agradar tant com a nosaltres, a veure si hi pots tornar sense necessitar 'taxi'. una braçada!

    obrigado, parella, és una visita totalment recomanable, no us ho penseu pas si teniu interès a anar-hi.

    dolça, celebro que les explicacions no et semblin un rotllo!

    dolorss, llàstima que han estat pocs dies, però així ens entrenem per a l'estiu!

    ResponElimina
  12. Manel, bentrobat de nou... A casa nostra també vam poder conèixer una mica Lisboa i és entranyable, vella però amb història, i propera. És una mica una gran desconeguda i els pastissos de belem... deliciosos... i com tu dius, si no es mengen al moment, després no tenen ni punt de comparació, però són bons, bons, rebons.
    Fins la propera...

    ResponElimina
  13. Manel!! no pateixis nosaltres també ens vam passar molt de temps sense fer vacances però ara estem recuperant el temps!! la setmana cabe tornem a marxar!! jejejeje

    Lisboa l'apunt-ho que s'acosta setmana santa i no se sap mai!

    Recordssss

    ResponElimina
  14. a Lisboa recordo haver menjat molt bé..però el millor van ser els dolços...tan els pasteis de nata de Belém..com els traveseiros de la Piriquita (a Sintra..)
    bons records !!!!
    visiteu Lisboa!!!!

    ResponElimina
  15. gemma, no saps quants cops vaig pensar en el teu turisme dolç quan veia les pastisseries i les cafeteries tan ben proveïdes!

    martinez, l’any de vacances no va ser tan dolç com aquestes darreres, i si no, pregunta-li al teu pare, que també sap què és això del quiròfan.

    eva, a tu i a la gemma, que volteu tant, ja veig que se us fa estrany, això de les vacances, però és que vam passar un parell d’any que les advertitats s’encadenaven.
    si algun dia vas a lisboa, estic segur que t’agradarà.

    mercè, et recomano el viatge de totes totes. segur que amb tanta ‘dolçor’ t’ho passaries d’allò més bé!

    maria, m’alegra que coincidim que val la pena el viatge... i els pastissets :D

    anna, lisboa és una molt bona opció per una escapada de tres o quatre dies com la de setmana santa, per exemple.

    roser, gràcies per la visita, veig que també ets del gremi llaminer, i dels fans de lisboa :D

    ResponElimina
  16. Manel; -Cuinar és generós-. Un bon viatge si senyó¡.
    Jo he tingut l'ocasió de anar-hi, i com molt bé dius,passejar-s'hi per el casc antic és una "passada", doncs mirar la restauració que encara l'hi fa falta, tot menjant un passtís d'aquells tant i tant dolç, és un encant¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  17. Una crònica boníssima d´un viatge meravellós i merescut...petonets parella

    ResponElimina
  18. L'enhorabona, Manel! Llegint aquesta crònica m'ha semblat fruir del paisatge tan entranyablement decadent d'aquesta ciutat, acompanyat en tot moment per les delicioses flaires de peix i de bacallà guisats, i de pasta de full acabada de sortir del forn..., i si dius que, a més a més, la gent és tan amable, què més pots desitjar d'un viatge com aquest?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Qué maravilla de escapadita!!! Me alegro de que lo hayais pasado bien!! (no he ido a Lisboa pero últimamente todo el mundo me habla maravillas de ella...). Un besazo!!!!

    ResponElimina
  20. Manel,

    Lisboa és una ciutat que tenim pendent des de fa temps. Després d'aquesta crònica que ens has fet, em sembla que la tenim més a prop.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  21. Manel, quins records m'has despertat en les teves fotos i els teus comentaris, nosaltres farà aquest any 37 que hi varem estar en Joan ja varies vegades a dit de tornar, me’n alegro que sortís tant be doncs us mereixíeu les vacances. Petons

    ResponElimina
  22. Una escapada meravellosa!! I quina gastronomia!!!! Us ho teníeu ben guanyat després de tant temps!

    ResponElimina
  23. josepb., celebro que coincidim!

    maria jose, moltes gràcies, no sé si ens el mereixíem, però la veritat és que sí que el necessitàvem

    enric, és ben bé com dius, l'olor del peix cuinat i de la pasta de full és molt present, i la veritat és que no recordava tant de bon tracte i em va sorprendre positivament.

    salvia, ya sabes lo que te toca si todo el mundo coincide... además, tu estás más cerca ;D

    josep, si us abelleix com diria l'amic francesc, no dubtis que val la pena. i segur que hi trobaràs motius per disparar milers de fotos!

    àngels, si el joan et diu de tornar-hi, digues que sí, que us ho passareu igual de bé que nosaltres!

    myriam, moltes gràcies, espero que a tu els nens tan petits no et privin d'escapar-te algun dia ben aviat ;D

    ResponElimina
  24. no he estat mai a Lisboa, però me n'han parlat molt i molt bé...a més, diuen que amb uns pocs dies n'hi ha prou. ME n'alegro que per fi hagueu pogut fer unes minivacances!!

    ResponElimina
  25. Un viatge molt bonic. Els pastissos de Belém són molt bons. I el bacallà cuinat a Portugal, 1001 maneres. Salut!!!!

    ResponElimina
  26. anna, és veritat, t'hi pots estar molts dies, si vols, però també pots veure la ciutat en un parell de dies, i si vols veure els voltants, amb tres.

    olles, veig que també hi has estat, en el meu cas hi he tornat i m'ha agradat igual, o sigui que ja ho saps:D

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte