dimarts, 5 d’octubre del 2010

de la satisfacció i la riquesa de cuinar per als amics

Què és l'amistat? I la felicitat? Uiiiii... quines preguntes! En els darrers mesos he tingut molts moments de felicitat i de dissort, per sort o per desgràcia no m'han faltat emocions d'un temps ençà, però diumenge vaig constatar que, per sobre de vaivens emocionals, hi ha coses que romanen i no caduquen. Com l'amistat.
Diumenge van venir a casa els amics del que anomeno el grup dels psicòlegs, amics de fa anys que tenen en comú que almenys un, quan no tots dos membres de la parella, van estudiar aquesta especialitat. Ens trobem com fa tothom, de tant en tant, al voltant d'una taula, per compartir un àpat, unes experiències i unes rialles. Per constatar que els anys passen però seguim vius, per explicar-nos com creixen els nostres fills, per planificar noves trobades i constatar que junts ens hi trobem bé.
Feia temps que havien de venir, alguns van pujar el dia del meu aniversari, altres no van poder, i tenia ganes de reunir-los a tots a la meva nova llar, que ja no és tan nova, però que alguns encara no coneixien. Tenia ganes de cuinar per ells, i tenia ganes d'explicar aquí que havien vingut, i quan pensava com podria enfocar aquest apunt, què podria dir que no fos només què vaig cuinar, no se'm va ocórrer res més que això que heu llegit al títol: la riquesa i la satisfacció de cuinar per als amics.
Perquè això és el que sento quan reuneixo a casa una colla d'amics com aquests: la satisfacció de tenir-los a prop, de veure que no els fa mandra agafar el cotxe i fer quilòmetres per venir-me a veure, de compartir una hores tots junts, i d'oferir-los el millor que puc. 
No es mereix això perdre unes hores pensant el menú, anant a comprar, cuinant el dia abans, i al matí, per tenir-ho tot a punt i que gaudeixin de l'experiència? Per a mi, sí, rotundament sí.
Per això, més enllà del vi excepcional que em van portar, dels millors caves que em van regalar, més enllà d'aquesta 'guitarra' en forma de pernil ibèric amb la qual em van sorprendre (us vau passar! no sé si podré correspondre com cal a aquest regal...), més enllà de tot, repeteixo, els he de donar les gràcies per venir. Espero que estiguessin tan bé com vaig estar jo amb ells; en qualsevol cas, hi tornarem el dia 24!


Menú per a onze comensals

Entrants
 
- Crema d'escopinyes per untar 
(Un 'dip' divertit i sorprenent, amb bastons de pastanaga i patates xip)
- Amanida de xató sense romesco 
(La recepta, aviat)
- Cassoleta de ceba caramel·litzada amb reducció de PX
- Cassoletes de salsa tàrtara amb salmó fumat picat
(Una variant d'un dels meus preferits)
- Torradetes integrals amb maionesa, truita de patata i ruca
- Moixama amb tomàquet ratllat, oli i herbes
(Una manera ideal de presentar la moixama, que em porta bons records)

Primer plat

- Crema de carbassa amb gambes
(Un èxit assegurat, des que la vaig crear m'ha donat un munt de satisfaccions)

Segon plat
 
- Picantons rostits amb cebetes i rossinyols

Postres

- Pastís de mató sense farina
(Una recepta de la Dolça de Reus molt adequada per un grup en el qual hi ha una persona celíaca. Hi vaig afegir una mica de ratlladura de llimona)

Vins

- Castaño monastrell 2009 (DO Yecla), Mano a mano 2008 (VT Castilla), Abadal 3.9 2006 (DO Pla de Bages), Robert J. Mur brut nature (DO Cava).

16 comentaris:

  1. Jo i molts dels que et llegim t'entemem perfectament, per que també sóm malalts de demostrar estimació amb la dedicació a la cuina.

    El menú és fantàstic, perdó...ES FANTÀSTIC!!

    La crema d'escopinyes em sembla una idea molt i molt divertida que segur et copiarè :-P

    ResponElimina
  2. Així segur que no els perdràs mai, perquè els demostres quan t'importen amb un menú tan afalagador :) Per molts anys!

    ResponElimina
  3. Un placer como siempre, el menú fantástico, y aunque sea virtualmente me quedo mi ración.
    Un besote

    ResponElimina
  4. Un plaer pel qui s'ho van amenjar i per tu de preparar-ho! segur! a mi també em passa, fins i tots, com que sempre estic amb les dietes, faig per ells i jo no ho provo... ja és moral ...!
    Bona setmana

    ResponElimina
  5. Ja recordo aquest grup de psicòlegs amics d'altres cops :)
    Us passa com a nosaltres amb la colla de Sabadell, us coneixeu de fa anys i heu compartit una pila d'experiències.
    Sens dubte, cuinar pels amics és una de les coses més gratificants que es poden fer!

    ResponElimina
  6. Tu acabes de fer un Tractat de l'amistat gairebé tan bo com el "De amicitia" de Ciceró, un dels seus diàlegs més admirats on explica què és això de l'amistat i quins han de ser els principis que la regeixen.
    I tant que val la pena passar-se hores pensant en un menú com aquest per obsequiar uns amics!
    Una abrçada

    ResponElimina
  7. Ja ho dius bé que cuinar per als amics és un plaer, i ser un dels amics pels que cuines també ho ha de ser!

    M'encanten les postres, jejej!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. Cuinar per a la família o per els amics es lo millor que es pot fer, crec que la cuina es això, el fer-la com t’agrada i per amics com aquets dels bons, tot un plaer.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. òscar, ja sé que ets dels meus, se't nota quan expliques el que fas, com ho fas i per a qui ho fas.

    clídice, espero que tinguis raó i no els perdi, de fet, s'han mantingut fidels malgrat tot el que ha passat els darrers mesos.

    su, sería un placer poder ofrecerte un día una ración que no fuera sólo virtual.

    teresa, la dieta, en dies així, s'ha de deixar de banda, que ja hi serem a temps de reprendre-la, sempre hi ha un dilluns per tornar a començar.

    gemma, tu ho saps prou bé, com és això de cuinar per als amics, oi?
    veig que tens bona memòria, punyetera;)

    margarida, t'agraeixo la comparació, però la trobo exagerada, això meu no és un tractat, és una simple reflexió escrita abans de posar-me a rentar els plats, que és un capítol que normalment obviem en les cròniques dels àpats!

    dolça, saps una cosa? la recepta d'aquest pastís de mató va ser la primera que vaig comentar al teu bloc, i ja fa més de dos anys i mig! et vaig dir que la faria i l'he feta :)

    sion, sé que comparteixes aquesta filosofia, el teu bloc la transpira pels quatre costats.

    ResponElimina
  10. Caram Manel, quina casualitat que féssim quasi be el mateix plat. Jo la recepta la vaig treure del programa cuines http://www.clubdecuines.cat/recepta/gall-del-penedes-rostit-amb-vi-ranci-i-rossinyols/3893
    i la vaig fer exactament igual però canviant el gall per picantons i, evidentment, rebaixant el temps de cocció.
    Per cert, estic content de que tornis a ser actiu, se't trobava a faltar. Ara el que estic una mica passiu sóc jo que fa 5 mesosvaig canviar de feina i vaig de cul.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  11. pepin, m'alegro de tornar-te a veure per aquí!
    ja he vist que no tens gaire temps per dedicar al bloc, però sí per fer bons viatges... enveja sana!
    jo la recepta dels picantons amb rossinyols la vaig adaptar del pollastre rostit amb bolets que faig habitualment, però ja miraré aquesta que vas fer servir tu.

    ResponElimina
  12. Jo també m'ho passo d'allò més bé cuinant per a convidats... i quan vaig fora de casa, sempre m'asseguro d'haver de portar alguna cosa :-)

    Coincideixo amb l'starbase: la crema d'escopinyes ha de ser boníssima!

    ResponElimina
  13. surfzone, ets un autèntic cuiner generós jejeje
    la veritat és que és un plaer obsequiar els altres d'aquesta manera.

    ResponElimina
  14. Ho recordo Manel, em vas dir que la tenies al forn i que ja m'explicaries com t'havia quedat.! Com passa el temps, dos anys i mig!!!!
    PTNTS
    Glòria

    ResponElimina
  15. glòria, el temps passa molt ràpid, i en aquest temps han passat moltes coses, oi?
    t'he d'agrair que havent estat una de les meves primeres lectores, segueixis venint aquí, és un plaer rebre't com ha estat un plaer conèixe't, encara que per culpa meva no hem aprofitat tots els viatges que he fet a reus.
    però tinc clar que tenim pendent un esmorzar!
    una abraçada

    ResponElimina
  16. ja ho crec que el tenim pendent, i encara que no sigui a reus hi ha carreteres i cotxes per trobar-nos a mig camí, si convé!!!
    Una abraçada i fins aviat!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte