divendres, 24 d’abril del 2009

amb nom propi (1)

fesols de santa pau

El coll de Bracons és un dels ports més durs de Catalunya per pujar amb bicicleta, tant des de la Vall d'en Bas com des de Sant Pere de Torelló, que és per on el fem nosaltres, amb gairebé 14 quilòmetres d'ascens i els últims cinc amb molts trams per sobre del 10% de desnivell. Els primers quilòmetres, a més, la carretera és estreta i perillosa quan passen cotxes i camions, de manera que l'obertura de la nova ruta a través del túnel de Bracons, que s'endurà tot el trànsit, és una bona notícia per als ciclistes.
Per això, quan el van obrir abans de Setmana Santa, amb la Maria i la Lara vam aprofitar la primera oportunitat per anar a passar un dia a la Garrotxa i estrenar la nova via (amb cotxe, és clar), que ens va deixar a la Fageda d'en Jordà menys d'una hora després d'haver sortit de casa.
Més val no parlar gaire de la via perquè comparteixo el criteri dels defensors de les valls que la carretera i els seus túnels, perquè són molts, tenen un gran impacte ambiental, però també penso que un cop es decideix fer una obra, el que no es pot fer és fer-la a mitges, canviar el projecte com s'ha fet i voler fer veure que fent la carretera més estreta, millora l'impacte ambiental, quan l'únic que s'aconsegueix és gastar una fortuna en una via que en poc temps serà insuficient.
Consideracions polítiques al marge, aquesta via ràpida permet gaudir d'una comarca que sempre val la pena visitar, i que gastronòmicament ofereix un munt de possibilitats i productes molt coneguts, com el que obrirà aquesta secció "amb nom propi": els fesolets de Santa Pau.
Aquestes mongetes de forma arrodonida, pell finíssima, ben poc farinoses i de gust dolcenc és un dels productes més presents a la zona, l'únic lloc on es poden collir degut a les característiques del sòl volcànic. Tots els restaurants les tenen en un lloc destacat i les ofereixen tant com a protagonistes dels seus plats com acompanyant tota mena de carns. I cal dir que és un producte realment notable.Vam anar a dinar al restaurant Santa Margarida, molt a prop del volcà Croscat, a costat de la carretera que uneix Olot i Santa Pau, perquè la carta ens va semblar atractiva i perquè, en aquest darrer poble, vam consultar els veïns i ens el van recomanar.
És un establiment senzill que tenen com a especialitat l'oca amb escarlots, uns bolets que nosaltres anomenem carlets, i un bon assortit de notables plats de cassola com l'espatlla de xai rostida que va demanar la Maria, i que va definir com la millor que havia provat, o l'ànec a la taronja que vaig menjar jo. Però l'estrella és el fesol, i, és clar, també en vam menjar de primer, fregits amb botifarra del perol esparracada i una picada d'all i julivert que li donava una potència extraordinària, potser excessiva amb el pas de les hores, però deliciosa a l'hora de degustar el plat.
Feia temps que no en menjava i em vaig reconciliar amb aquest llegum tan delicat i versàtil, que convertia en un simple plat de mongetes amb botifarra en l'atracció de tot el menjador.
Lògicament, vam comprar fesols per coure a casa. Se'n troben arreu presentats en saquets amb el seu nom propi imprès, però encara em va agradar més trobar, a la mateixa plaça major de Santa Pau, "L'arcada de l'Aram", una botiga on venen tota mena de productes de la zona conservats de forma artesanal i, és clar, els famosos fesols ja cuits i envasats en pots de mig quilo per una empresa local, totalment recomanables.
El mes de gener, a Santa Pau fan la fira del fesol i tots els restaurants participen en la fesolada, un esdeveniment que l'any vinent no em vull perdre.
D'altra banda, ens va sobtar agradablement la contenció dels preus dels restaurants, malgrat ser una zona d'alta atracció turística. Al Santa Margarida, vam menjar tots tres, i no pas poc, per cinquanta euros (sense postres, que ja no podíem pas), però tampoc eren cars altres establiments que vam mirar, ni tan sols un que està situat en un lloc privilegiat, dins el nucli antic de Santa Pau, i que s'anomena Portal del mar, perquè al costat hi ha un mirador des d'on en dies clars diuen que es veu el mar. També es coneix com Can Daina, per la casa on és situa, i tot i que els veïns que vam consultar ens havien dit que el trobaven car, nosaltres no li vam pas trobar, acostumats als preus que paguem per aquí.

10 comentaris:

  1. Quin àpat més bo! Només un "però", a mi els fesols m'agraden moltíssim, però em produeixen molèsties intestinals molt desagradables i no en puc menjar. :C

    ResponElimina
  2. Manel, els plats que has comentat excel.lents i els fasolets son cosa
    fina, fina de veritat, es que com el post hagúés fet més esmena a les coses bones d´allà ja s´em feia la boca aigua per anar-hi, gracies i petons.

    ResponElimina
  3. A mi em passa com al Francesc, però de tant en tant... no m'hi puc resistir. Ara que comença "l'operació" biquini aquesta mena de plats són un pecat mortal. Quina enveja!

    ResponElimina
  4. No he tastat mai els escardots. Ara tinc curiositat. Salut!!!!

    ResponElimina
  5. Ai sí, a mi també em dones moooolta enveja, tant del bon menjar com del bon lloc d'on parles, que és força maco.

    ResponElimina
  6. Manel, els fesols queda'n bé amb tot, i si son de santa pau deuen ser més bons encara.
    No se si t'hi has fitxat que jo hi fet varies receptes de peix i anaven amb fesols.
    Arreveure

    ResponElimina
  7. Ara m'has fet agafar ganes de menjar fesols!

    ResponElimina
  8. Hola Manel, aquí els tribuletes. Doncs el fesols de la Garrotxa juntament amb les mongetes del Ganxet, són el caviar català, no trobes?

    ResponElimina
  9. la Garrotxa és una comarca que ens agrada visitar i queden anotades les recomanacions que feu d'aquest restaurant i, com no havia de ser d'una altra manera, dels fesols de Santa Pau, deliciosos!!!.

    ResponElimina
  10. francesc, els fesols és que que tenen, però jo crec que menjant-los per dinar i sortint després a passejar per païr...

    mome, felicitats, espero que hagis passat un bon dia del teu sant.
    la veritat és que a la garrotxa en tenen moltes de coses bones, val la pena anar-hi de tant en tant.

    anna, jo crec que de cara a l'estiu, reconvertir els vesols en una amanida amb ou dur, anxoves, tomàquet, es poden menjar.

    olles, dels escargots nosaltres en diem carlets, és un bolet blanc cobert d'un tel rosat, que es treu perquè amargueja, i va molt bé per guisar, perquè absorveix molt els gustos. la veritat és que a mi tots els bolets m'agraden!

    maria, la garrotxa és una comarca propera que en un dia es pot visitar en bona part i val la pena l'escapada.

    dolors, téns tota la raó, els fesols combinen bé amb tot, també amb el peix i, sobretot, amb el marisc.

    mar, quin elogi, perquè en el fons això de fer venir ganes de provar allò que preparem o que ens agrada a nosaltres és una mica el que perseguim tots.

    parella vermella, efectivament, les mongetes del ganxet que no faltin, però com que ja n'heu parlat vosaltres, jo he marxat una mica més lluny :)

    glòria, ja m'ho pensava que vosaltres coneixeu bé la comarca, de fet us ve de pas camí de l'empordà ;)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte