dilluns, 25 de gener del 2010

restaurants memorables (2)

manairó, amb poc més seria excel·lent

Hi ha uns quants restaurants de Barcelona que tinc ganes de conèixer fa temps i que reservo per a ocasions especials, perquè tampoc són llocs que puguis anar cada dia. No he estat mai al Coure, per exemple, tot i que ja fa temps que es va posar molt de moda i no és pas dels més cars, ni a l'Alkímia, del Jordi Vilà, on aniria només per tastar el seu arròs de nyores i safrà amb escamarlans. Tampoc no havia estat mai al Manairó, que comparteix amb els anteriors el fet de ser un restaurant d'autor amb sòlida formació, coneixement de la tradició i alhora amant de l'evolució i les noves tecnologies aplicades, però, sense desfigurar un aspecte primordial per gaudir d'un plat, que és que el nostre gust el reconegui, s'hi identifiqui i en gaudeixi.
Divendres, en un sopar molt especial, vam poder gaudir de la cuina de Jordi Herrera, el xef i propietari del Manairó, que ja m'havia captivat amb les seves propostes quan l'havia vist a televisió o n'havia llegit receptes. I el resultat del sopar, basat en el menú degustació de la casa, puc dir que va ser satisfactori, però amb massa peròs per a un restaurant que no és barat i que ha de mantenir el prestigi que li dóna ostentar, per exemple, una estrella Michelín.
Comencem pels peròs, i així quan en pugui elogiar el nivell de la cuina, em quedarà més bon gust de boca.
El servei: en un restaurant d'aquest nivell no és admissible que quan vols beure aigua, o vi, li hagis de reclamar a la cambrera perquè no s'ha adonat que tens el got o la copa buits, o que fins i tot t'hagis d'aixecar a buscar l'ampolla, situada en una taula a l'altra banda del passadís. Tant per tant, que te la deixin sobre la taula i ja ens servirem.
Tampoc és acceptable que s'oblidin de portar-te els 'petit four' amb els cafès, encara que només demanéssim un tallat perquè jo no prenc cafè. O que demanis al cambrer que especifiqui algun ingredient del plat i no et sàpiga respondre. Ni sàpiga si el menú degustació és el mateix que s'anuncia al web, i encara menys, t'avisi que dos dels plats anunciats es canvien. Probablement canvien per millor, però si el client demostra que sap què va a menjar, mereix una explicació si hi ha d'haver canvis.
Finalment, la mida de les racions, que lògicament en un menú degustació no poden ser racions complertes, però han de permetre una mica més que tastar aquell plat. Els aperitius és lògic que siguin a penes un tast, però els entrants i segons, per l'experiència que tinc en restaurants d'aquest nivell, solen ser mitges racions, i aquí en queden força lluny.
No són coses essencials però sí que marquen la diferència entre un restaurant bo i un d'excel·lent, i el Manairó, amb una mica d'esforç, podria ser-ho.
Perquè el que és clar és que Herrera fa una cuina molt atractiva, en la qual reconeixes els gustos, amb productes de la millor qualitat, que no vol dir que siguin els més cars ni de més anomenada, i alhora sap donar-hi un punt de modernitat i d'innovació encantador.
El menú degustació comença amb pa amb tomàquet i sardines a la brasa, que dit així pot sonar estrany, però que en la cuina d'Herrera no ho és gens i menys si llegim l'enunciat del plat: "xof de pa amb tomàquet i paté de sardina a la brasa", una petita 'quenelle' de sardina a la brasa en una cullera amb una torradeta, i, en una altra cullera, per menjar immediatament després, una espècie d'esferificació de tomàquet amb un sabor extraordinari, d'aquells que duren.
El territori ja estava marcat: gustos coneguts, tècnica depurada i presentació atractiva i moderna. Com el segon entrant, anomenat "l'autèntica croqueta", una delícia embolicada amb subtils fideus que donaven un toc cruixent a una croqueta melosa que es desfeia a la boca. O un dels plats que més ens va agradar, els "calamars a la romana d'ou ferrat amb calamarsets i patates engreixades amb botifarró de ceba". Una idea genial amb un resultat excel·lent.
Els entrants, l'"amanida de bonítol fumat amb perles de vermut Yzaguirre i oli d’alfàbrega" i un risotto amb mandonguilla de xai (en lloc del ravioli de xai que anuncia el web) estan en la mateixa línia de qualitat.El "pagre amb cigrons i butifarra negra" portava un puré deliciós i una reducció de carn sabrosa i molt encaixada en el plat, però li sobraven els cigrons, i el filet al fakir cook, un altre dels grans encerts del menú. S'ha de dir que Herrera és conegut també pels seus invents d'estris per a la cuina, i el fakir cook n'és un: una planxa plena de claus d'acer com un llit de fakir que es posen al foc i després s'hi enfila la carn o el peix, de manera que aquests es couen sense perdre líquids ni sabor; el resultat és extraordinari, però la ració, com les altres, apenes permetía dues queixalades.La caipirinya que van portar com a primer postre amb sucre moscovado i una bola de gelat no ens va agradar, però la "torrija amb gelat de formatge i crema de llimona" sí que estava al nivell de la casa (excel·lent la crema de llimona), però amb el mateix problema de quantitat.Els petits fours no els vam tastar, però el vi que ens van recomanar, un "Tayaimgut" del Penedès que no coneixíem, va ser un encert.Com també que puguéssim allargar la sobretaula fins a quarts de tres sense mostres d'impaciència del servei, que a banda les deficiències esmentades, és correcte i amable.
El Manairó és una bona elecció per a un bon sopar i una vetllada agradable que hagués estat perfecta si no fos pels detalls esmentats que, repeteixo, no són cars de corregir i posarien el restaurant al nivell que ha de tenir per la cuina que ofereix.

13 comentaris:

  1. M'agraden molt les teues cròniques gastronòmiques. Els restaurants moderns són quasi tots ben interessants. El que passa és que, ben sovint, trobe que les racions són una mica escasses, com aquell plat de la "torrija" i tot plegat. I ja sé que quan es va a un restaurant no sol ser per a fer-se un fart de menjar. Salutacions

    ResponElimina
  2. Hola Manel!! aquests peròs són imperdonables en un restaurant d'una estrella o en el bar del costat de casa on vas a menjar el menú. De què serveix tenir un menjar acurat, si el servei de sala no és de qualitat? Aquestes coses empipen moltíssim!!
    Tot i així, estem encantats que aquest sopar tan summament especial s'allargués fins a altes hores de la matinada. Un plaer llegir-te, un plaer saber de tu!!
    Us estimem.

    ResponElimina
  3. Aquest restaurant és un dels meus pendents. Prenc nota dels teus comentaris.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  4. Com molt be dius, no son descuits d`un restaurant amb una estrella,o amb un menú d`un nivell alt. Ara be si la companyia per lo que sembla per les hores que plegàveu va ser agradable,no deixa de ser un incident.
    Petons

    ResponElimina
  5. Manel,

    Celebrem que malgrat els petits inconvenients, el sopar fos tan especial i és que quan seiem a taula la bona companyia és el principal!

    ResponElimina
  6. Bé , Manel, ja hi aniré un dia ...
    però a mi tot això d'aquest plats tan minis em posen nerviosa..
    A mi els cambres si no hi son millor!!!ja em serveixo jo el cava o el vi.
    Lo important és que els preus que et cobra'n , et donin bon genero, i a vegades costa ...trobar-ho

    ResponElimina
  7. Si segueixen així perdran aquesta estrella..., ja ha passat en altres restaurants. Els plats, pel que expliques són prometedors.
    Un petó ben gros!

    ResponElimina
  8. El próximo sábado iremos a cenar allí, espero que valga la pena! gracias por la información.
    Saludos

    ResponElimina
  9. Ostres... tenia aquest restaurant a la llista de pendents pel meu blog .. però m'has desmotivat... Les racions petites em molesten... però el tema del vi "distant" em treu de mi...En un restaurant "de nom" vaig montar un "pollo" per aquesta mateixa errada, obligant a que posessin l' ampolla al meu costat...Que no m'anava el "quiero y no puedo"... :-).
    Jo soc més de restaurants com el darrer que recomano al blog (Passadis del Pep) que tb em buiden la cartera, però surto content...

    ResponElimina
  10. Uf, que puc dir... amb el toca-collons que sóc jo , i perdó per l´expressió en públic crec qeu no ho hagués passat per alt.
    Pel que veig tot te molt bon aspecte tot i que puc imaginar la resta i en un lloc amb un prestigi i més el que otorga una Michelín hi ha coses imperdonables i et diré que un servei deficient tira per terrra el treball de la cuina en un plis , un client insatisfet vol dir deu clients perduts, mal rotllo si és així smepre.
    petons

    ResponElimina
  11. Manel, me n'alegro que malgrat tots els peròs gaudissis de la bona companyia i esdevingués una vetllada tan especial! :)
    Petons!

    ResponElimina
  12. Hola Manel, un plaer llegir-te, hi han coses que no son perdonables darrera d´un lloc que te un nom i reconeixement.Com be dius, si el que expresa el web es a i trobes b, no es correcte,ja se que també soc crítica en aquest aspecte, però en primer lloc, no es pot donar al client una cosa per un altre, i com be has fet esmena, el que t´havia de donar explicacions no ho va fer( gran errada),a hosteleria no es poden fer tots aquest tipus d´errada,ja que comportan el boca-orella de tots nosaltres, i aixó amic ( fa pupa grossa).

    A part dels peròs,ja veig que veu gaudir d´una bona sobre taula encara que no hi havien els petit fours. :(, un petò i gracies per compartir també aquestes fotos,petons i fins aviat.Montse

    ResponElimina
  13. Malgrat tots aquests peròs, és un lloc on tinc ganes d'anar-hi .... algun dia, però gràcies pels advertiments...

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte