divendres, 29 d’octubre del 2010

canelons d'albergínia (II) amb peix i marisc


El juny passat, vaig publicar aquí uns canelons originals que havia pensat gairebé dos anys enrere i encara no m'havia vagat de fer. A l'Aleix li van agradar moltíssim, i dies enrere n'hi vaig tornar a fer, un diumenge, i em va dir tot convençut que viure a casa és un luxe. Ja podeu comptar que em va fer més que content, tot i que ... no sé pas com sóc... no li vaig dir, sinó que li vaig discutir el concepte de luxe, perquè entenc que un luxe, per definició, és una cosa a la qual costa molt d'accedir i que no gaudeixes sovint, i ell té accés cada dia a la meva cuina,i només faig coses que tothom pot fer a casa seva. Però que consti almenys aquí que em va agradar molt el seu comentari i li agraeixo.
L'elogi em va animar a preparar una variant dels canelons d'albergínia originals, i fer-los amb un farcit de peix i marisc. Com en els de carn, aquests canelons només es diferencien dels habituals per la substitució de la pasta per làmines ben fines d'albergínia, tallades amb la mandolina i posades a escórrer amb una mica de sal. Després s'eixuguen bé i es passen per una paella antiadherent amb un xic d'oli, per coure-les una mica, que s'estovin i es puguin enrotllar en forma de canelons.
Mentrestant, es prepara el farciment, per al qual vaig fer servir lluç (hi podeu posar qualsevol altre peix blanc), musclos i gambes. Els musclos els obrim al vapor i reservem la carn, picada amb el ganivet. Les gambes, les pelem i piquem també les cues, mentre que els caps i pells els posarem a sofregir en una cassola amb ceba, pastanaga, porro i una fulla de llorer, ho cobrim just  d'aigua per fer un brou curt i deixem bullir mitja hora. Colem i reservem.
En una paella, posem a fer un sofregit amb ceba, pebrot verd, pebrot vermell i all, tot molt ben picat, hi afegim tomàquet ratllat i deixem coure una bona estona. Quan el sofregit estigui a punt, hi afegim el lluç esmicolat i les gambes i els musclos picats, i deixem que cogui junt una estona, afegint-hi, si cal, una mica de brou.
A banda, prepararem la beixamel amb mantega i farina, però en lloc d'afegir-hi només llet, hi posarem part de llet i part del brou de gambes, fins que espesseixi bé. Posem una cullerada o dues de la beixamel per a la massa del farcit i la resta la reservem per cobrir els canelons.
Finalment, enrotllem cada tall d'albergínia amb una cullerada de farcit a dintre, posem en una safata per anar al forn i cobrim amb la beixamel, formatge ratllat i petits trossets de mantega per sobre perquè gratini millor.
La idea original que tenia apuntada en l'esborrany d'aquest post era fer els canelons només de gambes, posant dins de cada albergínia una mica de sofregit i una cua de gamba sencera. Queda per al pròxim dia.
Bon profit!

12 comentaris:

  1. Aquests canelons han de ser una delícia!!! entren pels ulls!!
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. Si els originals amb carn ja em van agardar, aquests amb peix i marisc encara m'agraden més. I el truc de fer la beixamel substituint part de la llet pel brou de les gambes ha de quedar molt millor, amb molt més gust de peix.
    No tinc més remei que donar la raó al teu fill: menjar a casa teva és tot un luxe! ;)

    ResponElimina
  3. uns canelons espectaculars, la cmobinació de sabors i textures ha de ser exquisita.
    pt i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Doncs si que ho és un luxe aquest plat,les combinacions que hi fas deuen quedar uns canelons de festa major.

    Muas!

    ResponElimina
  5. Me'ls apunto ara mateix!! Tinc dos albergínies a la nevera que no saben que fer per mi, i em penso que sorprendre amb aquesta recepta, jeje
    Fins aviat! ;)

    ResponElimina
  6. Quina bona pensada fer la "pasta" amb alberginia! Me'ls apunto a la meva llibreta de pendents!m

    ResponElimina
  7. Molt bona idea! I més enguany que hi ha hagut excedent d'albergínia i la gent no sap de què fer-ne!

    ResponElimina
  8. Manel, t'hem de renyar, mira que discutir-li a l'Aleix el tema del luxe i no acceptar el piropo que et va deixar anar... menys mal que t'ho reconeixes!
    De tota manera, amb la nova recepta de canelons d'albergínia i peix i marisc et fas perdonar del tot!!
    :-)

    Un petó ben fort estimat amic, ens veiem el dia 5! ^^

    ResponElimina
  9. Fantàstica recepta que dona encara més lluentor a l'anècdota que com a pare tots somiem. Bé, jo no sóc pare però quan ho sigui doncs ja també la somiarè.

    Tú de moment ja la tens en el 'haber' :)

    ResponElimina
  10. Els canelons es veuen molt bons, però jo no en sóc massa de marisc, ara la tatin de llanegues...a aquesta li feia una feinada ara mateix , amb la gana que tinc i el que m´agrada la botifarra i els bolets no en deixaba ni les engrunes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Em vaig imprimir els primers que tinc a pendents, aquests s'assemblen als que jo faig de peix, però amb placa de pasta. Em sembla una molt bona opció!, tant amb carn com amb peix, el caneló fet d'albergínia és una finesa!A reveure.

    ResponElimina
  12. Una bona proposta, trobo que l'albergínia i el peix lliguen molt bé. Jo faig unes albergínies farcides de peix que m'has fet recordar.

    Estic d'acord amb l'Aleix: menjar a casa teva és un luxe!.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte