divendres, 25 de març del 2011

pa amb tomàquet i formatge



Tercera part, que no m'havia pas descomptat, malgrat el retard. Dies enrere explicava les casualitats que porten a vegades a fer una recepta, o dues, o tres, amb el comú denominador d'un producte. Vaig publicar la primera i la segona, però faltava la tercera, que és aquest pa amb tomàquet amb formatge. No és un pa amb tomàquet convencional, sinó un divertiment per servir en un aperitiu en la línia de separar els ingredients d'un plat, canviar-los la forma i la textura i presentar-los d'una manera diferent, però que mantingui el gust que permet identificar què estem menjant.
El pa, en aquest cas, són bastonets de pa integral ('colines'), trencats, el tomàquet són tomàquets secs rehidratats i conservat en oli amb herbes, i el formatge és el formatge fresc desnatat batut dels altres dos plats esmentats.
Posem uns quants tomàquets en un got amb un raig de l'oli on s'ha rehidratat i unes quantes cullerades de formatge, i ho triturem amb el minipimer.
En un gotet, posem mitja culleradeta del pa al fons, un dit de la crema de formatge amb tomàquet, una altra culleradeta de pa a sobre perquè el formatge quedi entre el pa, i un raig d'oli per acabar-ho. Els 'colines' són una de les meves debilitats i li donen un toc cruixent al gotet molt interessant.

15 comentaris:

  1. Apa, quin aspecte més "resultón"! Els francesos porten uns pocs anys bojos per les "verrines" d'aperitiu, i no m'estranya, perquè queden superboniques. I la teva, a més, té pinta de ser molt bona.

    ResponElimina
  2. Són genials aquests gotets! Jo en vaig fer un de molt semblant amb gelatina de tomàquet, la veritat és que triomfa!
    PEtons
    Sandra

    ResponElimina
  3. Li he donat un parell d'oportunitats al formatge batut del super del costat i finalment ha quedat descartat. El trobo sense personalitat, no li noto el gust i tot el que he tastat amb ell m'ha recordat més a una salsa de iogurt que a salsa de formatge.

    Total, i abandonant el 'meu llibre', que la idea m'agrada molt i com diu la Mar queden fantàstics de presència. Una linia molt interessant a seguir aquesta dels gotets deconstruits (perque és això no? hehehehe, no surt la paraulota pero vaja és,oi? :-P)

    A la meva mare també li agraden molt els colines, quan vinguin per setmana santa els hi farem la teva proposta!!
    Fantàstics :)

    ResponElimina
  4. Molt original a taula i deu de ser molt bo amb boca
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Originals i diem-ho tot, el pa amb tomàquet sempre és bo!
    M'agraden

    ResponElimina
  6. M'encanten aquests divertiments que juguen amb els ingredients d'un plat clàssic i els preseten d'ua forma tan original i tan vistosa.
    Senzill i boníssim, per soprendre als convidats!

    ResponElimina
  7. Te molt bona pinta aquest gotet. Segur que està bonissim.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  8. Segur que una grata sorpresa quant diguis aquí teniu pa amb tomàquet i formatge. M'agrada!!

    Muas!

    ResponElimina
  9. Manel, has fet una deconstrucció excel·lent. Però tinc una pregunta: realment menjar aquests gotets equival a menjar un pa amb tomata?
    Petons!

    ResponElimina
  10. Un divertimento que ha d'agradar a grans i petits i que ,com diu la Mar, és ben "resultón"!!

    ResponElimina
  11. Una presentació exquisida i ben original per a un plat tan comú. Molt bona idea! També m'anoto el salmó amb cítrics de més avall. Una pinta genial!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  12. Una deconstrucció del pa amb tomàquet per presentar en gotet, aquests entrants capriciosos que estan a l'ordre del dia.

    Ves que no te'l copiï algun xef important!

    ResponElimina
  13. mar, no coneixia aquesta afició dels francesos, i no m'estranya, perquè uns entrants a base de gotets i culleretes és ideal.

    sandra, em sembla molt bona idea fer-ho amb gelatina de formatge, vaig al teu bloc a veure'ls.

    òscar, tens raó que aquest formatge batut té poc gust, pensa que és desnatat i no té greix, per això només funciona barrejant-lo amb sabors potents (en anteriors receptes, anet i ous de peix, però també bolets, bacó...). per la seva textura, també pot funcionar molt bé per substituir la nata en l'elaboració d'algunes salses per a pasta, per exemple, per fer-les més lleugeres sense aportar un sabor que canviï el de l'ingredient principal.

    anirac, celebro que t'agradi.

    sión, sí que era força bo de menjar.

    a peu coix, tens raó, el pa amb tomàquet és bo de totes maneres.

    gemma, a mi també m'agraden cada vegada més!

    pepín, celebro tornar-te a veure per aquí.

    gemma, tens raó, m'agrada jugar una mica amb aquestes ambigüitats.

    mercè, molt bona pregunta. la resposta crec que és que no. un plat és sabor, però també és textura, i les deconstruccions generalment mantenen el sabor, però les textures s'alteren i no és el mateix. però tampoc el vaig fer per substituir l'original, només és un divertiment :-))

    taller de cuina, téns raó, i d'això és tracta, de divertir-se i que resulti :-)

    anna, al final, el que canvia d'un plat a un altre és la presentació, perquè ja gairebé tot està inventat, oi?

    glòria, t'he de confesar que no em faria res que me'l copés algun xef important, sobretot si ho digués, és clar!

    ResponElimina
  14. Només puc fer que felicitar-te. M'encanta la gent que reinventa i que respectant la tradició enalteix la modernitat. Un 10!

    Ara només falta anunciar les entrades al bloc al Twitter.

    MMMMmmmm!!!

    @dmontserratnono

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte