dilluns, 18 de juliol del 2011

Un altre dinar de ciclistes 'high level' (el dinar i els ciclistes)

Els bons costums cal mantenir-los, en totes les facetes de la vida, i és clar que un dels millors costums que tenim la colla ciclista, a banda de sortir junts cada dissabte, és l'arròs que fem a l'estiu a Cal Sotrac, com han batejat l'Anna i el Dome la seva magnífica casa amb porxo i barbacoa on cuinem i degustem cada any un arròs diferent, amb un seguit d'entrants també diferents en un ambient magnífic que, aquest no, no canvia pas mai.
Ahir era el dia i, com sempre, vam començar la jornada amb quatre hores de bicicleta de bon matí per agafar gana abans de posar-nos a la feina per preparar un menú força llarg que, com sempre, em vaig encarregar de dissenyar.
El millor d'aquests dinars gairebé és la preparació, amb els companys posats a la feina d'ajudants de cuina que, malgrat que no és pas la seva vocació principal, cada any fan amb més traça. Aquest any també es van afegir les dones d'alguns d'ells a les tasques de preparació i segurament per això la cosa va anar millor que mai.
No entraré en detalls de la festa, però puc dir que vam acabar cantant a cor, i no pas amb poca traça, una cançó que qui sap per què algú de tant en tant es posa a cantar quan pedalem per carreteres planes, és clar, perquè pujant ofegats algun port seria força més difícil. De la cançó, no en diré res més, la deixo a la columna de la dreta, en una versió més moderna que la del Joselito que cantem sobre la bici (i ves a saber què els pensen conductors de motos i cotxes i els altres ciclistes quan ens senten!).
Pel que fa a la part estrictament gastronòmica, que és la que pertoca explicar en un bloc de cuina, més avall us deixo el menú. Només dir que anem agafant l'aire al foc de llenya on preparem l'arròs, i aquest any el comentari general va ser que havia quedat molt bo, com la resta del dinar, a l'alçada dels vins (el blanc Vailet del celler Espelt, entre d'altres) que va seleccionar com sempre amb encert i coneixement el Kike.
L'arròs, en aquesta ocasió, va ser un arròs mixt, amb pollastre, costella, gambes, sípia, cloïsses, musclos, pèsols i carxofes baby, amb un bon brou de peix que vaig fer el dia abans.
A banda d'unes patates xips i un fuet per picar mentre cuinàvem, i l'amanida de rigor, també vam fer:
- Olives gordal farcides de veritat, d'anxova, seitó i pebrot vermell, farcides primorosament pel líder de la muntanya.
- Cassoletes de formatge i melmelada de tomàquet, una petita delícia clàssica d'aquest bloc versionada en molts d'altres, i que en la seva senzillesa va ser l'entrant més elogiat.
- Culleretes de salmorejo amb anxoves i seitó, un altre clàssic d'aquesta cuina que va agradar molt.
- Tàrtar de ceps que va dur l'altre Manel (va bé tenir un comerciant de bolets a la colla!) i que vam amanir amb una vinagreta de mostassa a l'antiga.
- Crema suau de formatge roquefort amb nous per untar en torradetes.
- Unes bones gambes a la planxa, fetes també al foc de la barbacoa, amb oli d'all i julivert, per llepar-se els dits (i xuclar-ne els caps!).
- I per donar un toc encara més sofisticat a l'àpat, un entrant del Ferran Adrià, uns timbals de síndria amb àcids que vaig veure al bloc de l'Alfons. Un encert de contrastos.
I les postres... l'encarregat de les compres (i autor d'aquestes línies) es va oblidar de comprar-ne, però per sort el Dome és de família de pastissers i a casa seva no faltava un bon gelat de cal Miró ni altres gormanderies.
Com sempre, una jornada magnífica, tant a la carretera com a la cuina i a la taula, de bon menjar i bon beure i, sobretot, d'amistat i de rialles.
Només poso unes fotos de la part gastronòmica, però si hi ha algú interessat, hi ha un vídeo de la interpretació de la cançó del toro enamorado de la luna....

14 comentaris:

  1. Pedaleu 4 hores, prepareu aquests entrants, després el magnífic arròs i tot això amenitzat amb la banda sonora que dius???? Realment chapeau!!
    Si algun dia em creuo amb un grup de ciclistes cantant aquest hit-parade t'asseguro que m'aturaré i et buscaré, ;-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Haureu d'entrenar molt per baixar el dinar... Gran el Vailet de l'Espelt!!!

    ResponElimina
  3. Quin goig de taula amb aquests entrants i aquesta paella! És genial fa dinars o sopars on tots col·laboren i quin bon ambient que s'hi respira!
    Que en pogueu fer molts
    Petons

    ResponElimina
  4. Jo estic fotut del peu ara i m'has fet gola per dos costats! Per la bici i per l'àpat!!!

    Salut :)

    ResponElimina
  5. Però com és possible que els quatre comentaris anteriors al meu no demanin EN MAJÚSCULES que aparegui públicament i de forma notoria LA VERSIÓ DEL TORO Y LA LUNA?

    Es que fins que no la vegi i senti no puc digievolucionar a la resta de coses bones a comentar!!

    ResponElimina
  6. yo creo que depues de una paliza de km una comida asi vale la pena el esfuerzo anterior
    miquel

    ResponElimina
  7. Però quina currada!!! Jo després de fer 4 hores de bicicleta em veuria incapaç d'organitzar aquest tiberi.
    Tot té una pinta fantàstica!

    ResponElimina
  8. Vec que les tradicions no es perden!!! Felicitats pel dinar i per les pedalades!!
    Ptnts

    ResponElimina
  9. Desprès d’unes pedalades, aquesta taula i desprès l’arròs, faran falta mes pedalades?????
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Quin arròs i quins aqueritius!!!!
    sou uns artistes!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  11. Tot i que els timbals em van encantar....., no li faria cap lleig a aquesta magnífica paella ...!!
    una abraçada

    ResponElimina
  12. Felicitats i gràcies pel dinar que ens vas preparar. Dia rodó, bon dinar, bona companyia, bona conversa... ,un luxe per la grupeta ciclista.

    Manel C.

    ResponElimina
  13. dolça, espero que no ens trobis mai, perquè a vegades em fa una mica de vergonya algunes coses que fem :-)

    sara maria, ho fem a l'inrevés, gastem abans per tornar a omplir els dipòsits!

    sílvia, a mi no m'agrada gaire cuinar amb gent, però en casos excepcionals com aquest m'ho passo realment bé!

    xavier, llàstima que visquis tan lluny, sinó podries afegir-te a la nostra grupetta (per pedalar i per dinar, és clar!)

    starbase, algun dia en privat potser et passo la gravació :-)

    miquel, la pallissa ens la donem igualment cada dissabte, el dia que hi ha dinar posterior és un luxe!

    cristina, tot és qüestió d'entrenar-se, tant a la carretera com a la cuina.

    marta, l'any passat ens el vam saltar, però els bons costums no s'han de perdre!

    sión, hauria anat bé tornar a pedalar per baixar el dinar, però en el meu cas va quedar per dimarts.

    marylou, moltes gràcies!

    alfons, els timbals van tenir força èxit, són un contrast ben sorprenent, ben diferent de l'arròs, però complementaris.

    manel c, va ser un bon dia, sí, només va faltr la teva companyia per atacar les estenalles ;-)

    ResponElimina
  14. Fer esport, passar-ho bé, cantar, cuinar, menjar en companyia... són els millors moments de la vida. Que seguiu tan feliços!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte