dijous, 14 de gener del 2010

el principal aliment del món (30)

no llencéssiu pas mai una salsa

No hi ha un pecat més gros que llençar la salsa que ha quedat d'un guisat o el suc d'un rostit. És un pecat mortal d'impossible perdó; si el cometeu, us perdreu un dels plaers més grans que hi pot haver a la cuina, que és transferir tota la potència que concentra aquella salsa o aquell suc a un arròs o una pasta i aconseguir, amb pocs minuts, un plat tan memorable com el que em vaig fer la dies enrere amb
la salsa de la cassola de cues de rap i gambes
que vaig fer Nadal. Feia de temps que no menjava un arròs tan bo.
A la cuina és molt freqüent que fem un guisat o un rostit i ens quedi el suc, fins i tot amb algun dels acompanyaments que hem posat al plat. Per exemple, si fem un conill amb bolets és fàcil que s'acabi la carn i quedi part del suc amb uns quants bolets, o després de fer unes mandonguilles, difícilment menjarem prou pa per acabar-nos tota la seva salsa. Tot això s'ha de conservar en un taper, ben tapat, perquè l'endemà ens puguem recrear amb el millor d'aquell plat trasplantat a un de nou.
De la cassola de rap i gambes, me'n va quedar per l'endemà, i tot i així, després d'acabar-me el peix i les gambes, a la cassola la quantitat de salsa era notable. A més, també m'havia obert unes escopinyes al vapor amb un raig de vi blanc i un altre d'oli d'all i julivert, i tampoc no vaig pas llençar el suc que van deixar anar.
Per tant, per fer-me un dinar de rei, només em va caldre posar a estofar en una paella una mica de ceba tendra picada, i quan va ser feta, hi vaig afegir l'arròs, el vaig fer sofregir una estona i hi vaig posar la salsa del rap i l'arròs, remenant bé perquè els grans s'amaressin del sabor reconcentrat del plat nadalenc. Finalment, hi vaig afegir el suc d'obrir les escopinyes i un mica d'aigua, perquè el resultat final no fos massa fort ja que el líquid que queda d'obrir al vapor tant musclos com cloïsses com escopinyes té un sabor a mar salat notable. Només va caldre esperar que l'arròs s'acabés de coure, hi vaig afegir unes escopinyes que havien quedat i finalment vaig empolsinar la paella amb julivert picat.
Em va saber greu que aquell dia dinava sol i ningú més va poder gaudir d'aquella meravella, però no era pas ni la primera ni l'última vegada que faig un arròs o uns fideus amb aquest sistema i si algú encara llença aigüera avall l'or líquid que queda a les seves cassoles i un dia el guarda per fer-se un arrosset, estic segur que m'ho agrairà.

24 comentaris:

  1. Noi , fas com jo ...de qualsevol cosa , fas un arròs..
    Molt bé Manel , ho tenim que aprofita tot..

    ResponElimina
  2. doncs és una bona idea, però a casa, quan hi ha alguan salsa tinc dos tigres que no deixen de sucar pa jijijii

    ptns

    ResponElimina
  3. Manel,
    Jo també aprofito els suquets de tot, del fricandó, del pollastre amb escamarlans etc.
    És veritat queda el que facis més concentrat.
    salutacions,

    ResponElimina
  4. Bonissim,la qüestió ,es no tirar res. Molt bé.

    ResponElimina
  5. Gran plat! Totalment d'acord en que no s'ha de llençar res. De fet, no sabria triar entre una cassola de rap o un arròs fet amb les seves sobres... Em quedo amb els dos!

    ResponElimina
  6. Ja ho diu bé, dinar de rei..icom o amb el producte que n'ets el rei cuinant-lo!
    ...fa una pinta deliciosa!!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  7. Hola Manel! ets un expert en arrossos. I mai no hauria pensat en aprofitar les salses, gràcies per la idea.
    pt!

    ResponElimina
  8. Sembla que t'estigui veient fer l'arròs, amb tant detall com ho expliques. Només ens falta tastar-lo!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  9. Doncs jo tampoc el llenço i també l'aprofito per l'arros o la pasta i queda genial.

    Ara

    ResponElimina
  10. Bon any Manel ... ostres no se m'havia ocurregut mai guardar les salses o sucs de cocció que sobren .. tot i que a casa sóm panarres i suquem pa allà on calgui ... però és molt bona idea ..... gràcies

    petonets

    ResponElimina
  11. Manel,
    Fantàstic arròs. Jo tambè en faig d'aquests. Vaig congelant restes de salses i rostits i quan en tinc unes quantes faig una arròs mar i muntanya de sobres.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  12. A casa tampoc es tiren les salses ni els sucs, es poden fer plats magnífics, com aquet senyor arròs, que fa tan bona pinta com imagino de sabor.
    Petons

    ResponElimina
  13. Apa, d'aixó se'n diu menjar com un rei!!!!

    Jo també aprofito totes les salses, per pasta i arròs!

    ResponElimina
  14. El que és un pecat es que t'hagis hagut de menjar aquest bé de déu tu sol!!! a veure si aviat pots compartir-lo i el sol que a poc a poc t'escalfa i t'il·lumina ho faci del tot.
    Petonarrus!!

    ResponElimina
  15. Un reciclatge perfecte, per aquest or líquid com bé tu dius
    Una abrçada

    ResponElimina
  16. Hola Manel!!

    tORNO A SER AQUÍ! tORNO A RESPIRAR! JA només treballo de matins i, fins que no comenci altre cop la universitat, tinc temps per a cuinar, escriure, xafardejar... I avui m'he hagut de posar al dia de toootes les actualitzacions que has anat fent en aquest temps! Realment el reciclatge culinari és genial... a vegades és més bo el plat que recicles que el primer que fas! però estic d'acord amb el comentari de més amunt... el pitjor de tot, és menjar-ho sol... mentre llegia pensava que admiro la voluntat que tens de cuinar tan meticulosament per tu sol... jo, quan em trobo en aquestes situacions recorro (erròniament) a l'amanida i la truita o l'entrepà... Bé, ja pots tornar-me a fer visites! jeje

    Per cert, què és això d ela trobada blocaire??

    Una abraçada!

    Elena

    ResponElimina
  17. Jo també guardo sempre les salses: no he fet servir mai pastilles de carn o peix per enriquir un plat!

    A aquest pas et convertiràs en un rècord guinness! Ets el rei de l'arròs!

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  18. Home intel.ligent!!!! A casa quan faig un suquet,mandonguilles, guisat o tot alló que té salsa, es el meu marit el que preferix no acavar-ho pq al día següent sap que faré arròs i es el que més li agrada d'aquest món. Puc fer-me una idea de com estava el teu arròs. Petons

    ResponElimina
  19. Manel; l'arrós té mil cares, amb aquest arrós teu, mil trenta¡¡ :-D
    Salutacions a Castellterçol¡¡.

    ResponElimina
  20. hola Manel! fa dies que no seguia el bloc, i he trobat forces canvis...
    avui he fet arrós, sols de peix, i no m'ha quedat malament del tot...vaig millorant...
    però ara que tens la cuina d'inducció (si no recordo malament..) com controles l'arrós? quantitat d'aigua? intensitat del foc? temps??
    m'agradaria molt que ho expliquessis...si et sembla bé..clar....

    ResponElimina
  21. Hola Manel, és el primer cop que participo en el teu blog, tot i que ja fa temps que el segueixo.
    pel que fa a les salses, estic completament d'acor. Jo també vaig fer un arròs excelent amb una salsa de sarsuela que estava per llepar-se els dits

    ResponElimina
  22. Tens tota la raó! els suquets que queden d'alguns rostits, fan una base excepcional per a altres receptes!
    El teu arròs... per llepar-se'n els dits!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  23. Mai, mai de la vida s'ha de llençar el suc... a casa sol anar al revés: no queda suc perquè hi faig unes sucades de pa que farien empal·lidir qualsevol dietista XDDD
    En tot cas, el dia que en sobra es recicla al cap de 3-4 dies en un arròs de primera pel preu de 4 grapats d'arròs!

    ResponElimina
  24. És una molt bona idea guardar les salses, jo també ho faig i les menges que en surten son el doble de bones!
    Agafen un gustet...
    Com tots els arrossos un 10 per aquest també!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte