dimecres, 6 d’abril del 2011

convertir la verdura del dia abans en un plat nou (i bo)


Verdura bullida: patata, mongeta tendra, pastanaga, un àpat ben habitual a totes les cases, ja sigui per convenciment, ja sigui per tòpics del tipus 'operació biquini'. Acabades de fer, amb un bon raig d'oli d'oliva és més que suficient, un plat senzill difícil de superar. Però quan pelem patates, pastanagues, mongetes, moltes vegades en fem de més per tenir-ne l'endemà o al cap de dos dies. Després de passar per la nevera, la verdura ja no és igual i un raig d'oli ja no és suficient per convertir-la en un bon plat. Què fem aleshores?
De receptes d'aprofitament n'hi ha moltes: és clar que aquesta mateixa verdura, passada per un paella on hem fregit un all ben picadet, guanya molt; o saltada amb uns dauets de cansalada, deliciosa. Però hi ha més alternatives, moltes, i no donen pas gaire més feina. Vet aquí algunes ben senzilles i molt, molt gustoses.
Dissabte vaig sortir amb la colla ciclista; feia dies que no hi anava i havia pogut entrenar poc, de manera que els més de cent quilòmetres que vam fer em van passar factura i vaig arribar, com es diu col·loquialment, petat. Tant, que els darrers quilòmetres semblava una ànima en pena i quan ens vam asseure a la plaça de la tortuga, on solem acabar i acomiadar-nos, em va costar déu i ajuda tornar a pujar a la bici i enfilar cap a casa, que a sobre és al capdamunt del poble i, per tant, fa pujada.
No estava, doncs, per passar gaire estona dret a la cuina, i me n'hagués anat de pet a la dutxa i al sofà si no fos que necessitava alimentar-me per refer-me una mica. I com que no tenia esma de posar-me a bullir pasta, que hauria estat el millor perquè diuen que els hidrats de carboni quan s'absorveixen millor és quan els dipòsits són buit, i als meus no n'hi quedava ni un gram, vaig posar en pràctica un parell de receptes que tenia pensades feia temps.


Vaig treure de la nevera un plat de verdura que havia quedat el dijous, perquè es temperés mentre em dutxava, i la vagi dividir en dues parts.
Una meitat la vaig amanir amb filets d'areng en salsa de mostassa, una de les moltes preparacions d'aquest peix que es troben a la botiga d'alimentació d'Ikea. Va quedar un plat espectacular en uns pocs minuts, és la primera foto del post.
També es podrien fer servir altres conserves, com el peix en salsa d'all dels mateixos magatzems, o les mil i una preparacions que trobem de peix en llauna als supermercats, o bé altres salses preparades, com una maionesa o un allioli.
És el que vaig fer amb l'altra meitat de la verdura. En un plat hi vaig posar unes rodanxes de tomàquet, les vaig salar i al centre hi vaig posar les patates i mongetes. Per sobre, salsa pesto.
Per fer un plat de reaprofitament total, la tercera preparació de la verdura que poso avui, que he fet diverses vegades, és la mateix verdura amb salsa de samfaina. D'aquesta no se'n troba al super, que jo sàpiga, però és fàcil de fer: només cal que quan fem samfaina a casa, en fem una mica més del compte, i en passem una part pel túrmix. Queda una salsa molt bona que he fet servir per acompanyar altres plats, com unes broquetes de botifarres.
En fi, només es tracta, com sempre dic aquí, de posar-hi una mica d'imaginació, anar experimentant amb les coses que tenim al rebost o a la nevera, i quedar-nos amb aquelles que més ens agradin.

18 comentaris:

  1. Ostres, jo he fet servir ingredients semblants aquests dies en ocasions de pressa i gana...
    1. verat en oli (de llauna) dins d'una tortilla mexicana amb una culleradeta de tomàquet fregit i una mica d'orenga, i escalfades a la planxa com per fer quesadillas. Èxit a casa!
    2. patata bullida amb tonyina i pesto. No tant èxit però ha caigut ;-)

    ResponElimina
  2. Per tornar cansat de la bici, crec que encara vas tenir prou humor i imaginació, je je je...
    A mi m'agrada molt que em sobri una mica de verdura, al final de la setmana faig un remix d'aprofitament deliciós. M'apunto les teves tres propostes, com tu dius a la cuina cal experimentar!

    ResponElimina
  3. Buenas ideas, de cambiar la forma de las sobras, en platos deliciosos! Y además cuando llegas cansado y encuentras algo en la nevera lo agradeces!

    ResponElimina
  4. Gràcies per les idees. A mi que em costa una mica menjar verdura, potser barrejada amb alguna salsa d'aquestes entraria millor. Ho provarem

    ResponElimina
  5. Hola,
    Doncs molt bé per aquestes propostes.. Jo no he sortit de passar-la per a la paella amb un all picadet, o afegir una llauna de tonyina freda de la nevera! Ara, però ja tinc altres opcions. Gràcies!

    ResponElimina
  6. Manel,
    M'encanten les teves cuines d'aprofitament. El teu bloc, a banda de "cuinar es generós" es podria ben be dir "cuinar es imaginació".
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Jo, que en faig molta de cuina d'aprofitament, m'apunto els teus suggeriments.
    Després de 100quilòmetres i estan "petat" com dius encara et funciona l'imaginació d'aquesta manera?
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. Manel, sort que estaves cansat de la bici que sino, noi no se que hauríes fet!!!
    Prenc nota de les variacions.

    Petonets,

    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  9. avui potser no dinaré, per manca de temps. uf la feina !!!
    Tot i axò, no m'he pogut estar de " xafardejar " el plat que has penjat.
    Les tres B ( españolas).
    Si només amb la vista,ja en tingues prou per menjar, avui ja ho hauria fet.

    ResponElimina
  10. A la cuina no es llença res!!!
    Jo el que faig és saltejar uns alls a la paella i afegir-ho a la verdura i la seva aigua de bullir i ho passo pel túrmix. Per quan et queden 4 mongetes i dos trossos de patata et surt una sopeta de verdura improvisada.

    ResponElimina
  11. Home, tela amb les versions!! una verdura de luxe! M'encanta com fas volar la imaginació per reconvertir un (ja de per si) bon plat!

    ResponElimina
  12. como dice la Gemma a ti la bici te sienta bien encima despues de la paliza sabes improvisar muy bien y convertir patos de ayer en plato de hoy.Me gustan las tres propuestas y intentare que me sobre algo.
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  13. Admire molt la gent que és capaç de fer una pila de quilòmetres en bicicleta i sobreviure-hi!! Jo m'hi veig incapaç... Que a més tingueres l'esme de posar-te a cuinar, mèrit doble!!! T'han quedat uns plats d'aprofitament d'allò més saborosos i abellidors. Això de les tomaques amb salsa pesto m'ho apunte. Salutacions

    ResponElimina
  14. doncs per estar petat, deu ni do!! ... tres preparacions per manca d'una .. es veu que això d ela bici rebaixa les reserves d'hidrats però augmenta les de imaginació...
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Com t'ho diria...sobre això de la cuina d'aprofitament... m'agrada com penses, Manel!!!! :D

    ResponElimina
  16. La quantitat de plats la mar de bons que surten d’aprofitar restes d’altres plats, amb la verdura sobrant en surten un munt, tot es posar-hi imaginació
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Com molt be dius, la imaginacio es la base de la cuina. La resta son tonteries. I el millor son els plats que es preparen amb el que hi ha a la nevera o a l'armari. Es comina tot i es com fer magia. Surten coses fantastiques!

    Que tingueu un bon dia!

    ResponElimina
  18. epolenep, tots recorrem alguna vegada a aquests truquets, oi? m'apunto la teva tortilla mexicana.

    gemma, no et pensis que no em va costar aquest cop estar-me ni que fos cinc minuts dret a la cuina!

    damilena, muchas gracias por la visita, celebro tenerte por aquí.

    sílvia, no et pensis que jo entre una bona botifarra i un plat de verdura triés aquest segon, eh? però com que s'ha de menjar de tot, donant-li una mica d'alegria passa millor. gràcies per la visita.

    eri, la verdura fregida amb una mica d'all és prou bona, i amb tonyina i una mica de maionesa, també, però tot és qüestió de provar coses noves.

    josep, amb gaires posts com aquest, li hauria de posar 'cuina de resistència a la crisi' :-))

    dolça, per sort, quan em poso a la cuina ja tinc les coses pensades de fa temps, perquè dissabte no ss m'hagués acudit ni com fer una truita :-(

    esther, moltes gràcies per venir i per seguir-me, em passo a conèixer el teu bloc! una abraçada

    anònim, tan de bo només amb la vista ja quedéssim timps, ens estalviaríem un munt de temps i de diners, oi? gràcies per la visita, siguis qui siguis.

    cuina al gust, m'apunto aquesta sopeta impritsada, ha d'estar ben bona!

    els fogons (no sé mai si és una o l'altre), la imaginació a la cuina és imprescindible per no caure en l'avorriment, oi?

    miquel, té truc, eh? normalment les coses les tinc pensades força temps abans, perquè aquest dia mateix, no se m'hagués acudit res més que estirar-me al sofà :-(

    francesc, el tomàquet amb salsa pesto és un clàssic a casa, i aquest dia ho vaig provar amb la verdureta al mig i també em va agradar força.

    alfons, hehehe només dues, la tercera foto és de fa més temps. i, com ja he dit a algú més, perquè ho tenia pensat d'abans, que sinó pas poc que se m'hauria acudit res, dissabte!

    òscar, gràcies. posats a pensar, també vaig pensar en la teva famosa carmanyola quan ho feia :-))

    sion, tens tota la raó!

    joan, és veritat, la cuina no deixa de ser màgina, tranformar les coses, canviar-los el color, la forma, la textura... gràcies pel comentari i per la visita!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte