diumenge, 12 de setembre del 2010

sopeta de foie gras amb carxofes

Sempre m'he preguntat com se'ls acuden els plats als altres, perquè a mi la veritat és que em vénen de les maneres més inesperades. Com aquesta sopeta, que la vaig 'cuinar' mentre passejava el darrer dia de vacances a mitja tarda pels afores del meu poble.
Per dinar havia fet un arròs amb pollastre i hi vaig posar unes quantes carxofes congelades de 'La sirena' que encara no havia provat, i als nens, que les verdures no els diuen res, els van semblar prou bones.
Passejant, havent dinat, pensava com podria preparar-me les carxofes que van quedar, si seria millor una minestra, o anar-les gastant amb l'arròs, quan vaig recordar que havia quedat brou de pollastre i podria fer alguna mena de crema o sopa amb els dos ingredients. I ràpidament em va venir al cap una llauneta de foie gras 'micuit' que tenia a la nevera feia dies esperant un bon ús.
Quan em passen aquestes coses, generalment no tinc espera, i com que ja he dit que encara estava de vacances, després de veure l'etapa de la Vuelta a la tele em vaig posar a la cuina a preparar aquesta sopeta i una coca fullada que també havia pensat durant la mateixa passejada, i que vaig guarnir, en ambdós casos, amb branquetes de romaní que vaig portar de tornada. I com que a casa només hi érem la Lara i jo, vaig trucar una bona amiga perquè vingués a fer de conillet d'Índies o de víctima de les meves proves; la veritat és que va venir (i va marxar) encantada.
Les carxofes, que ja venen tallades, les vaig posar en una cassola amb oli i una mica de greix de la mateixa llauna del foie; és clar que si preparem aquest plat d'aquí a unes setmanes, en lloc de carxofes congelades podrem fer servir carxofes fresques i el resultat sempre serà millor, però he de dir que d'aquesta manera van quedar força bones, tot i que jo només les vaig tastar.
Vaig posar, doncs, les carxofes a sofregir a foc mig fins que van començar a daurar-se, aleshores les vaig salar, hi vaig abocar el brou de pollastre (un brou fosc fet com ja he explicat diverses vegades, per exemple aquí), i vagi deixar que les verdures s'acabessin de coure en el brou al mateix temps que li donaven el seu gust particular.
Quan les carxofes van ser cuites, les vaig treure i vaig afegir el foie gras a la sopa, deixant que es desfés amb l'escalfor. Al final vaig passar el conjunt pel túrmix per amalgamar el conjunt.
Servim fent un munt de carxofes al centre del plat i abocant la sopeta pel voltant. Un cop al plat, hi vaig tirar unes gotetes d'oli de tòfona blanca italiana per aromatitzar el conjunt.

8 comentaris:

  1. Un plat de primera Manel, i amb el foie, els ulls s´em enlairen. felicitats i a tu també et surten les coses , encara que no ho creguis, un petonarro.

    ResponElimina
  2. Un maridatge que haig de tastar, doncs els dos són potents. Ara bé, t'haig de comfessar que el teu criteri té autoritas per a mi. Així que més que tastar per comprobar, el que tinc ganes és de tastar per gaudir de l'experiencia.

    :)

    ResponElimina
  3. Com deien a les trinxeres del 68, "la imaginació al poder".

    ResponElimina
  4. Mmmmm!
    Carxofes, foie i oli de tòfona blanca... No m'estranya que la teva amiga vingués i marxés encantada. Aquestes inspiracions s'han d'aprofitar perquè sempre en surt quelcom d'interessant.
    Per cert, Manel, feia un munt de temps que estava desconnectada del món blogaire i m'ha encantat el new look del teu blog.
    Espero que, d'ara endavant, pugui llegir-te més sovint!
    Una abraçada!
    Anna

    ResponElimina
  5. Manel, ja veiem que les teves passejades són molt i molt profitoses! Wow, llueix de fàbula aquesta recepta!! ;-)

    ResponElimina
  6. Doncs als altres suposo que sen´s acudeixen de mil maneres , però jo que ja n´he experimentat moltes i estic a la sequera , com aviat vénen les vacances ( meves) un passejada per Castellterçol per veure si trobo una mussa no m´anirà malament.
    La sopeta.....la sopeta , segur que te la va inspirar la fada dels camins del bosc, sublim de veritat.
    abraçada

    ResponElimina
  7. Aquesta passejada et va inspirar d'allò més bé, felicitats per aquest plat!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte