diumenge, 26 d’octubre del 2008

S'ha acabat la temporada cicloturista

S'ha acabat la temporada cicloturista. Avui hem celebrat la Diada Montserratina organitzada per la Federació, que aplega al monestir centenars o milers de ciclistes de tot Catalunya, alguns, com nosaltres, vinguts en bicicleta des del seu poble; altres, per falta de preparació o perquè viuen massa lluny, fan un tros en cotxe i el darrer tram en bici. És igual, la qüestió és complir una tradició de fa anys que representa la fi del calendari de proves que organitza la federació, i que et permet compartir una estona amb gent de tot arreu, alguns et passen com un coet com si les rampes de Monistrol a Montserrat fossin de baixada, altres pugen amb penes i treballs i gairebé et fa mal el cor superar-los. Però la qüestió és arribar, ni que sigui a peu, que també n’hi ha.
També és la fi de la temporada per a mi, perquè fa dies que arrossego una lesió al genoll i dimecres la Rakel, la meva fisio, em va donar un ultimàtum: o pares o la lesió se’t farà crònica. D’acord, li vaig dir, pararé, però pararé dilluns, que diumenge haig d’anar a Montserrat. Només seran unes quantes setmanes, però quan pugui tornar s’haurà acabat el bon temps i les sortides s’escurcen, ja no pots sortir a les 7 del matí a fer 150 quilòmetres, t’has de conformar a sortir a les 10 o les 11 a fer-ne 60, i moltes vegades sol, perquè el fred espanta la majoria i prefereixen la bicicleta de muntanya fins a la primavera.
Ho dic perquè espero que aquest temps extra que tindré a partir d’ara el podré dedicar, almenys en part, a la cuina, que és el motiu d’aquest bloc, que darrerament va una mica coix perquè de temps no me’n sobra.
I, sense que serveixi de precedent, us deixo una foto del grupet de Castellterçol que hem fet aquest matí el camí del poble a Montserrat per Monistrol i tornada per Can Massana i Manresa. Poc més de 120 quilòmetres que són els últims de la temporada.

11 comentaris:

  1. Manel, fes cas a la Rakel, que ho diu pel teu be. Espero que et recuperis aviat, i ja veuràs com estaràs entretingut amb altres cosses i de seguida podràs agafar la bici com a tu t'agrada...però estant al 1000 %.
    De moment, no he pogut veure la foto ...no me l'acaba de carregar...

    Núria

    ResponElimina
  2. Ei, compte amb les lesions, que a vegades per no voler fer repòs es tornen cròniques! Si la fisio mana repòs, tu a seure al sofà o a passar una estona davant dels fogons per preparar un dels teus arrossos ;) Que la bicileta no es mourà de lloc durant tot aquest temps...
    Ara, has fet un bon comiat de temporada, eh? Es diuen aviat 120km, però es triga una bona estona a pedalar-los!

    Avui he passat pel teu poble, hem anat a escalar a Montbrú, entre Moià i Calders. Ostres, quines parets i quins desploms... Esteu molt forts els de la teva terra! I precisament hi he anat amb la filla de la mestra de la Lara ;)

    ResponElimina
  3. núria, no pateixis, que a partir de demà li faré cas. el problema és que si no faig esport i cuino més, tot el que he guanyat aquest estiu se'n va en orris.

    gemma, això de montbrú em porta molts records. és on vaig aprendre a escalar i on anàvema fer pràctiques en la meva època de membre del gemi (grup excursionista moianès independent), però fa molts i molts dies. tornant de montserrat he passat pel costat, o sigui que potser ens hem creuat i tot.
    la teva amiga és la filla de la teresa arrufat em vas dir, oi? ja li ho comentaré a la lara.

    ResponElimina
  4. Si fas aquesta panxada de kms en bici després ja pots menjar tot el que hi ha pels blogs... jejeje
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Manel ja saps el que toca, a fer bondat!!!
    Ja tremolo pensant que incrementeràs la teva activitat al blog, si ara ja no dono a l'abast...

    Tant els canalons com la tarta de poma amb tofe IMPRESSIONANTS!!

    ResponElimina
  6. dolça, això és el que em preocupa, que si no puc anar amb bici em torni a posar com quan estava convalescent i tampoc no feia esport :((

    xaro, prometo fer bondat uns quants dies. no pateixis, que tampoc augmentaré l'activitat exageradament, que no vull passar-me el dia menjant ara que no cremaré com abans.
    espero que ens veurem en la pròxima classe.

    ResponElimina
  7. Manel,
    Molt bon final de temporada.
    Pujar a Montserrrat en bici (jo ni de conya!) es un bon exercici espiritual i corporal.
    Tu deus portar pneumàtics Bridgestone que corren més que els Michelin (o almenys això diu el Pedrosa)- Ara, ja saps, a descansar i fins la primavera (fes cas a la fisio que d'aquestes coses en sap molt!).
    Una abraçada i fins dijous.

    ResponElimina
  8. josep, descansaré com m'ha dit la fisio, però només unes quantes setmanes, perquè a l'hivern també surto, si espero a la pròxima primavera, em quedaré rovellat.
    ensa veiem dijous.

    ResponElimina
  9. Hola Manel!
    Sóc la Victòria del arròs a la cassola...jejeje...

    Com et vaig dir, el diumenge em vaig atrevir a cuinar un arròs de muntanya!!! Era el meu primer arròs.

    Doncs t'he de donar les gràcies per la teva recepta i els teus consells.

    Tot i que cuinava amb inducció va quedar força bé.

    L'únic problema que vaig tenir va ser amb el brou. Potser no li vaig posar la sal apropiada i em va quedar una mica soso... o bé li vaig posar massa aigua.

    El proper dia ho millorarem. Segur.

    Bé! Moltes gràcies de nou i fins aviat!

    Victòria

    ResponElimina
  10. victòria, m'alegra que anés bé, i per això i del brou no et preocupis, a mi també em queda soso a vegades perquè hi he posat massa aigua i queda un brou aigualit o bé poca sal, i l'arròs no es pot rectificar a última hora com diuen a vegades a la tele, el millor es provar el suc durant els cinc primers minuts, perquè al final ja és tard.
    ja em diràs com et va la pròxima. fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte