dilluns, 1 de novembre del 2010

pebrots farcits de pollastre amb samfaina, amb beixamel de 'piquillos'


Cada any, a final d'octubre, coincidint amb el canvi d'hora, la Federació Catalana de Ciclisme organitza la Diada Montserratina, en la qual ciclistes de tot Catalunya s'apleguen a Montserrat, ja sigui fent tot el trajecte des de casa seva, o només la darrera pujada des de Monistrol. Nosaltres hi anem cada any des de Castellterçol en bici, 125 km en total, en la que sol ser la darrera sortida llarga de la temporada abans del parèntesi hivernal. Ahir era el dia, però a les sis del matí, quan em vaig despertar, el vent udolava fort i empenyia la pluja contra la finestra. Vaig esperar una hora, vaig trucar un company a veure què faria, i van decidir tornar-nos-en al llit, perquè una cosa és que se't posi a ploure durant una sortida i arribis moll com un ànec, i l'altra és sortir amb pluja i passar-te sis hores xop.
A més de dormir, el temps em va permetre ahir fer d'altres coses, com mantenir una reunió mig amistosa mig professional de la qual en va sortir algun projecte prou engrescador, i tenir més temps per fer el dinar abans d'anar a treballar. Fruit de les inclemències meteorològiques, que al migdia ja havien desaparegut, són aquests pebrots farcits de pollastre amb samfaina, amb beixamel de 'piquillos'.
La recepta va sortir d'una manera totalment improvisada, al matí vaig trobar una llauna de pebrots del 'piquillo' que em va fer recordar que feia molt de temps que no en preparava, i també tenia una albergínia graffiti que volia gastar i un pit de pollastre rostit.
Per això, a l'hora de fer el dinar, vaig posar els pebrots en una paella a fregir, amb el foc ben baix, amb un raig d'oli i un gra d'all laminat, perquè aquests pebrots, tot i que ja estan cuits, sempre va bé acabar-los de coure i enriquir-los d'aquesta manera.
D'altra banda, vaig posar a sofregir ceba picada i l'albergínia tallada també a daus petits, i com que no m'acabava de fer el pes, hi vaig posar també pebrot vermell, pebrot verd i carbassó. Finalment, una cullerada de tomàquet ben concentrat, el que els italians anomenen 'passatta'. L'havia fet posant una llauna de tomàquet triturar a coure en un cassó amb oli, sal i sucre, i li vaig deixar ben bé un parell d'hores, remenant sovint i afegint-hi una mica d'aigua quan calia, fins que va quedar un concentrat de tomàquet deliciós. També hi vaig posar herbes: orenga, alfàbrega i farigola. És ideal per fer arrossos i altre plats estalviant temps perquè no has d'esperar que el sofregit es vagi confitant.
Finalment, a aquesta barreja que sense voler s'havia convertit en una samfaina hi vaig posar el pit de pollastre rostit que m'havia quedat  de divendres, tallat a daus petits, i amb una cullereta, vaig anar farcint els 'piquillos'.
Mentre s'acabava de fer la samfaina, vaig començar a fer la beixamel, amb mantega, farina i llet, però poca, perquè també hi vaig posar el suc de la llauna dels pebrots, que va donar a la salsa un gust ben original.
Ja només faltava posar els pebrots farcits en una safata, napar-los amb la salsa, posar-hi una mica de formatge parmesà a sobre i gratinar uns minuts abans de portar a taula.
Marxar a treballar em va costar menys gràcies a aquests pebrotets
I amb el farcit que va quedar, i la resta de la beixamel, una barreja per farcir unes cassoletes de pasta de full que, gratinades, em faran desitjar que arribi l'hora de plegar aquest vespre.

16 comentaris:

  1. Manel, quina recepta improvisada més espectacular!!I la presencia exquisita. felicitats noi. una abraçada enorme.

    Núria

    ResponElimina
  2. Quina ràbia això del temps... Jo havia quedat per sortir a escalar, però com que plovia ens vam quedar. I a les 13h feia un sol i un cel serè que ho va eixugar tot. Si almenys hagués seguit plovent no m'hauria sapigut tan greu quedar-me a Sabadell...

    Tu almenys vas fer un bon dinar, je je je... tot té la seva part positiva, oi?

    ResponElimina
  3. Uns piquillos de festa major!!!! ho deixo a pendents amb el teu permís!!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Bueno, aquests piquillos van compensar la no sortida, ara que a mi m'agradat molt la mossegada del vespre.

    Muas!

    ResponElimina
  5. Manel, aquest post m'agrada més que el gol que va marcar Villa el dissabte.

    I quina foto! Quins colors!

    Les 10.30 i ja tinc gana.

    #golasso #manelselección

    ResponElimina
  6. Caram!! Sort de la pluja que t'ha permés fer aquest plat tan deliciós! Ja tinc ganes de fer pebrots farcits, boníssims!

    ResponElimina
  7. Com sempre ens ofereixes molt bones propostes. Si ja tinc apuntades per fer aquesta setmana els canelons d'alberginies, aquests pebrots me'ls apunto igual!
    Fa una bona pinta aquesta safata...
    Fins aviat! ;)

    ResponElimina
  8. Una bona manera d' improvitzar un plat espectacular!

    ResponElimina
  9. Uns pebrots ben sorprenents!!,farcidets i ben sucosos! les fotos t'han quedat
    molt bé, ho diuen tot... !
    petó

    ResponElimina
  10. Sin duda tengo que probar esta receta

    http://harkyto.blogspot.com/

    ResponElimina
  11. Jo vaig sortir a fer una caminada per la muntanya amb capelina, i vam poder fer la travessa sencera sense mullar-nos massa. Ara bé, el nostre dinar no va ser tan bo com el teu!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. el mal temps no permet anar en bici, però sembla que espavila la imaginació .... a la cuina
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Aquets pebrots estan digen menja’m, han d’estar deliciosos
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. núria, quina alegria tornar-te a veure per aquí! una abraçada.

    gemma, fa ràbia que el dia comenci espatllat i després s'arregli quan ja has canviat els plans, oi?

    marylou, tens tots els permisos que calgui, i jo encantat!

    gemma, tens raó, el farcit dins d'una tartaleta estava també molt bo.

    òscar: aplicant el mètode científic, hi ha dues possibilitats, que siguis perico (o del madrid) o que siguis del barça. com que la primera no m'interessa tenir-lo en compte, vull pensar que ets culé, i, aleshores, el teu comentari és un elogi tan gran que el dia que vulguis tens un lloc a la meva taula per tastar aquests pebrots i el que calgui.

    els fogons de la bordeta, home, sort sort no ha estat, millor haver pogut fer les dues coses, però vaja, bé ens hem de conformar, oi?

    manu, només et puc dir, també un dia més, gràcies.

    acabat de fer, tindràs feina aquest cap de setmana, eh? jejeje

    anna, sovint a la cuina les coses millors surten improvitzant sobre la marxa, oi?

    teresa, tenia por que les fotos, almenys la primera, fos de massa a prop, però celebro que t'agradin.

    harkyto, bienvenido a esta casa, veo que tienes página propia, corro a conocerla.

    eva, el teu comentari em fa especialment feliç, perquè quan escric no m'agrada posar quantitats ni fórmules tancades, m'agrada explicar les coses de manera que a qui ho llegeix li entrin ganes de provar-ho. i si aconsegueixo que sembli tan senzill com dius, em puc sentir satisfet. moltes gràcies!

    dolça, segur que després d'una bona caminada, el dinar, fos el que fos, el devíeu trobar boníssim.

    alfons, tens tota la raó, tancat a casa veient ploure et venen més ganes de fer coses per distreure't.

    sión, sí que sembla que parlin, però amb la boca plena.. jajaja. una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte