diumenge, 5 d’octubre del 2008

canelons de ceps sense pasta amb beixamel de tòfona

Ahir van venir a dinar la Rosa i l'Emili, uns amics de Montgat de qui ja he parlat
aquí i que vénen sovint, moltes vegades per plaer i d'altres, com aquesta, gairebé per feina. Resulta que l'Emili és informàtic i és qui ens ha solucionat, com d'altres vegades, els problemes que hem tingut aquesta setmana amb els ordinadors; com que encara queden coses per acabar, es va oferir (com sempre) a venir a casa a posar en solfa tota la xarxa. El mínim que es mereixia era un bon dinar.
A l'hora de pensar el menú, va pesar el fet que ja estem en temporada de bolets i que la Rosa és celíaca, de manera que vaig aprofitar les dues circumstàncies per fer un plat que se m'havia acudit dies enrere, aquests canelons de ceps sen se pasta. Després d'uns entrants que ja han aparegut aquí i aquí, i abans d'un segon que publicaré dimarts.
Volia fer canelons de ceps des de la darrera vegada que vam sopar a ca sa dels Coll i la Montse ens va obsequiar amb uns canelons de ceps ortodoxos: a grans trets, làmines de pasta farcides d'un sofregit de ceps i ceba, coberts amb salsa beixamel. Estaven boníssims i vaig pensar que també en faria, però variant la fórmula sense desvirtuar el sentit original del plat. D'aquí van sortir aquests canelons sense pasta amb beixamel aromatitzada amb tòfona, imaginats una nit de poca feina a la redacció.
Per fer-los, vaig preparar primer un puré amb patates de l'hort del meu pare que vaig bullir amb aigua salada, les vaig aixafar i les vaig amanir amb una mica de pebre blanc, un rajolí d'oli suau i un rajolinet d'oli de ceps.
A banda, vaig picar una ceba tendra i la vaig posar a sofregir, hi vaig afegir també uns ceps (que eren congelats perquè aquest any, segons que em diuen els que s'hi dediquen, se'n fan molt pocs) també ben picats i els vaig fer fins que van ser cuits; aleshores, els vaig passar per la picadora i els vaig barrejar amb el puré de patata; la barreja la vaig deixar refredar a la nevera.
Per fer la beixamel, vaig preparar el roux amb mantega i farina de blat de moro, per fer-la apta per a celíacs, i una culleradeta de farina de ceps, un producte obtingut amb bolets secs triturats que venen en pots. Com sempre, s'hi afegeix llet i es remena amb el batedor sense parar perquè no es facin grumolls fins que arrenqui el bull i agafi la consistència desitjada. Un cop a fora del foc, s'hi afegeix una mica de pebre blanc i tòfona ratllada (que també era congelada, ara no n'és temporada) per aromatitzar la beixamel.
Amb la barreja de patata i ceps freda, es fan cilindres de la mida d'un caneló i es van dipositant en plats individuals aptes per anar al forn. Finalment, es cobreixen amb la beixamel, formatge ratllat i unes puntes de mantega per enrossir el gratinat al forn.
El resultat són aquests canelons sense caneló amb el gust exquisit dels ceps reforçat per l'oli de ceps i la beixamel aromatitzada amb la tòfona. Com que el cep és un bolet de gran aroma i sabor, els canelons tenien un gust molt potent; si es volen fer més suaus, es pot rebaixar la proporció de bolets respecte a la patata (jo en vaig posar gairebé la mateixa quantitat) i es pot suprimir l'oli de ceps del puré i/o la farina de ceps de la beixamel.
A la Rosa i a l'Emili els van agradar molt; jo no us puc dir com estaven perquè em vaig haver de conformar amb un trist arròs bullit per culpa d'un virus d'aquests que et destrossen l'estómac i l'aparell digestiu durant uns quants dies.
I això que de segon vaig fer botifarra amb bolets, un dels meus plats preferits (la recepta, dimarts).

24 comentaris:

  1. ohhhhhhhhhhhhhh,ohhhhhhhhhh i ohhhhhhhhhhhhhhhhh........sóc la primera Manel? els bolets van bé oi enguany? a veure si aquesta setmana puc coincidir amb el meu marit en festa i anem al meu priorat a buscar rovellons que estic desesperada!!!!!!!!!!
    Quins canelons!!! de luxe

    una abraçadota

    ResponElimina
  2. Pagar en espècies els favors dels amics és el millor que es pot fer, i si és un dinar com aquest, encara més!

    Caram, quins canelons més originals, amb puré de patata... Jo els canelons de ceps els faig com tu, però a la manera tradicional, amb pasta de caneló... Això sí, a la beixamel també hi poso la pols de cep, que potencia molt el gust ;) Hauré de provar la teva versió amb patata!

    Llàstima del virus de panxa, et vas perdre un bon dinar :(

    ResponElimina
  3. mai, aquí a la zona del moianès aquest any encara en tenim pocs, de bolets, però per sort tinc un amic que es dedica a vendre i envasar bolets i tòfones que li porten de tot arreu i quan en necessito, li'n demano. de rovellons, però aquest cop no en tenia. espero que vosaltres en trobeu força.
    els canalons, prova'ls, que diuen que eren molt bons.

    gemma, perdre's un bon dinar no és el problema, el problema és haver de fer-lo amb la feinada que suposa netejar els bolets i tota la pesca. però a mi ja m'agrada. :)
    respecte als canelons, si fas el puré una mica espès aguanten força bé la forma i la pasta no es troba pas a faltar (segons que em van dir). l'oli de ceps a més dels bolets i la farina encara potencia més el sabor si t'agraden gustosos.

    ResponElimina
  4. Manel, quin luxe de canelons, aquests que tu vas deixar per culpa de l'arròs bullit, me'ls envies?????
    Millora't de la panxa ja que deixar perdre àpats com aquest és una pena.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Manel, fantàstic aquest plat. M'encanten els bolets i el gust de les tòfones. Felicitats per la bona idea de barrejar-los i, a més, sense pasta. Genial! Un petó.

    canela

    ResponElimina
  6. Molt bona alternativa a la pasta!! Si senyor!!! La veritat és que havien de ser boníssims també amb el puré de patata!!!!

    Millora't!!

    ResponElimina
  7. Manel, manel, manel.... l'arrós et perd, però a mi em perden els volets!!!
    Aquest any no hi podrem anar, malauradament, a cercar-los.
    estic deseperada i vas tu i em fas aquesta recepta de ceps.

    Sempre ens queden els congelats, és cert.
    Felicitats per aquest plat,!!!

    ResponElimina
  8. Manel!!! M'ha encantat aquests canelons...ben originals si senyor!!!! Amb aquest sinar vigila que el teu amic no et posi un virus expressament per venir més sovint...jeje!!!
    Ja et tenim recuperat???
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  9. dolça, gràcies pels bons desitjos.
    en vaig congelar un parell de platets per quan me'ls pugui menjar, o sigui que si véns, un és per a tu segur.

    canela, si t'agraden els bolets i les tòfones, segur que t'hagués agradat, perquè poca cosa més porta.

    myriam, el puré li dóna cos i forma de caneló i el fa ideal per a celíacs i no amants de la pasta en general.

    dolors, em sap greu, però dimarts vénen més plats de bolets, i dijous, amb arròs.
    em sap greu que no puguis anar a buscar bolets, espero que sigui només per feina; en qualsevol cas, jo no hi vaig mai i visc a 50 metres del bosc, però prefereixo que me'ls portin o, com en aquest cas, comprar-ne. i si no n'hi ha, congelats, que surten més bons que en conserva.

    eva, benvinguda! com han anat les vacances? suposo que ho deus explicar al bloc, ara hi vaig a veure-ho. ja m'estic recuperant poc a poc, gràcies per l'interès i fins aviat.

    ResponElimina
  10. Me he perdido un poco, pero creo que lo básico lo he cogido, me has dado alguna idea, como siempre...Mil gracias Manel

    ResponElimina
  11. su, lamento que los problemas lingüísticos dificulten a veces nuestra comunicación, pero ya sabes que si tienes cualquier duda, te traduzco el artículo entero, si quieres.
    gracias por el esfuerzo y hasta siempre.

    ResponElimina
  12. Manel, m´ha agradat molt aquesta recepte la estem mirant la meva mare i jo, i segur que cauen, per que a ella li encanten als bolets.
    Aixó si que es gaudir d´un bon plat amb els amics. gracies i petons.

    ResponElimina
  13. Uau! Ceps i tòfona, què més es pot demanar? Els bolets són l'indicatiu inequívoc que la tardor ja és aquí. No sé si a casa m'ho permetran, però si fos el cas, provaré de fer-los ;-)

    ResponElimina
  14. Manel molt macos aquest canalons !!!!però jo et volia donar el nom d´una máquina per fer el pa , hi vis al blog de la Mai que tenies dubtes hi contestat però no m´hi deixa entrar, tranquil no tin máquines per vendre nomès soc la dona del forner de la Cuina vermella i ell quan anem de vacances ens fa pa cada dia calent amb aquesta máquina , les mans i el forn normal que tenim a la cuina, també hi fa madalenes, pastissos , croissans etc. es la " Kitchen Aid" potser que ja la cuneixes de toes maneres os vui Felicitar a tots els que feu aquest blogs tan especials i tan plens d´amor ,sou tots gent molt especial i molt diferent ,,,Adeu i felicitats a tothom

    ResponElimina
  15. Manel,
    Espero que ja estiguis millor. Els canelons fantàstics d'aparença, suposo que de gust encara millor. Friso per coneixer la botifarra amb bolets.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. mome, no en vaig poder gaudir gaire, de l'àpat, em vaig conformar amb la companyia, però era per raons alienes al menú...

    ru, efectivament, els bolets ens porten la tardor, i ja veuràs que el cap de setmana en vaig fer un ús prou ampli...

    dolors, moltes gràcies pel consell, venint de tu, l'hauré de tenir molt present perquè a casa sabeu què és el bon pa, que ja us conec a través de la cuina vermella. moltes gràcies pels ànims i segueix cuidant tant bé els nostres amics molletans, estic segur que ells seguiran parlant meravelles de vosaltres.

    josep, estic millor, gràcies, i la butifarra la penjo en cinc minuts. espero que t'afradi.

    ResponElimina
  17. un menú boníssim i de temporada 100%. Veig els canelons i em ve una salivera!!!

    ResponElimina
  18. anna, m'havia perdut el teu comentari. m'alegra que t'agradi el plat, la veritat és que és una opció diferent, i en cas de malalts celíacs, molt adequada.

    ResponElimina
  19. M'agrada molt la teva recepta, però hi trobo una pega molt grossa, enlloc dius les quantitats de materials que has fet servir i que es necessiten, per exemple per un plat per a 4 persones.

    Quants grams de ceps? Quants de paptates? Quanta llet per a la baixamel?

    Sembla que vulguis presumir de recepta , però que amaguis algun inhgredient secret.

    T'agrairia que ampliessi aquest detalls, segur que com a bon cuiner saps perfectament les quantitats de cada cosa per poder fer aquest plat tan fantàstic. Personalment, a mi m'aniria de conya per fer la recepta per Sant Esteve.

    Gràcies.

    Que la força t'acompanyi!

    Joaquim Morera Amat

    ResponElimina
  20. quim, moltes gràcies per la visita i pel comentari.
    no és la primera vegada que se'm planteja aquesta qüestió, però el cert és que m'ho han preguntat poques vegades, potser perquè un dia ja vaig explicar la meva filosofia en un article que pots trobar aquí

    http://cuinagenerosa.blogspot.com/2008/05/receptes-sense-quantitats-dingredients.html

    en tot cas, deixa'm dir-te que no ho sé, excepte a l'hora de fer pastissos, mai a la vida he pesat ni mesurat els ingredients, crec que la cuina té molt de química però una fórmula no és mai suficient, fonamentalment funciona la intuïció.
    la recepta de la qual presumeixo, com dius tu, no porta cap ingredient secret, en aquesta cuina (mira el darrer risotto que he publicat) s'explica tot, però no és una acadèmia ni faria cap bé limitant-me a publicar fórmules quantificades. darrera cada recepta hi ha una experiència que intento transmetre, i per a mi el fet de transmetre-la i la manera de fer-ho és gairebé més important que la recepta, i així ho deuen haver entès els meus lectors perquè ja et dic que mai havia rebut una queixa en aquest sentit.
    quants ceps necessitarem? i quanta patata? em sembla que ja ho diu la recepta, més o menys la meitat de cada, si fem dos canelons per cap i som quatre, el resultat de barrejar els ingredients ha de ser el volum de quatre canelons. com es mesura això? cuinant, fracassant i tornant-ho a provar. no tinc més fórmula ni recepta més precisa, i em sembla que si cuines, ja ho deus saber.
    a mi m'agrada molt fer arròs, però mai a la vida l'he fet exactament igual, a vegades em queda amb poc tomàquet, a vegades em passo amb la sal, i a vegades tot és perfecte. però mai és igual. suposo que amb la termomix sí que deu quedar sempre tot igual, potser per això no en tinc.
    la beixamel? no ve d'aquí, si fas curt de farina, et quedarà més líquida, si hi poses poca llet, més espessa, però en tot cas té solució, el caneló es pot presentar més cobert o menys de beixamel; provant-la notaràs si és dolça o salada, l'única cosa imprescindible, si hi poses oli de ceps i en té poc gust, n'hi pots tirar unes gotes més...la cuina és resultat de l'experiència i aquesta només s'adquireix llegint i practicant.
    jo et puc ensenyar el camí, però l'has de recórrer tu. em sap greu, però aquesta és la meva filosofia. però com em va dir un dia una amiga meva molt estimada, parlant d'un altre tema, la recompensa és enorme si es gaudeix de cada minut del camí recorregut.
    una abraçada i que gaudeixis molt del camí.

    ResponElimina
  21. Gràcies Manel per la teva resposta a la meva pregunta/queixa.

    Sí sóc un cuiner affecionat i esporàdic que fa algunes receptes especials per Nadal i festes aasenyalades, però que també sap cuinar la cuina de cada dia.

    Admeto i respecto la teva filosofia, i crec que -com tu dius-, les receptes són com el teatre, que cap funció és igual que l'anterior, per moltes vegades que la repeteixis.

    Seguiré enganxat al teu bloc per xaferdejar alguna recepte que em pugui servir o interessar i, da'allò que tu no em diguis hauré d'improvisar, però espero que me'n surti.

    Molt bones festes i feliç Any Nou.

    Que la força t'acompanyi!

    Joaquim Morera Amat

    ResponElimina
  22. des que he trobat el teu blog...he descobert moltes coses.. Avui he tingut a la família a dinar..i els he sorprés amb una lassanya de bolets..l'èxit ha estat fulminant!!
    tot i que volia fer els teus canelons..he hagut improvisar...... al fer el farcit de patata i bolets m'ha quedat boníssima però no prou espessa...
    llavors he decidit muntar-ho com lassanya...ben gratinat!!! he rebut moltes felicitacions!!!
    gràcies!!!!!

    No se com fer sortir el nom..
    em dic Roser, i també he fet un comentari en els pastissos de salmó....
    em diverteix la cuina !!!!

    ResponElimina
  23. roser, celebro que et diverteixi la cuina i t'agraeixo molt les visites. si t'han estat útils per passar una bona estona cuinant i fer-la passar als qui t'acompanyaven, la missió d'aquest bloc ja s'ha acomplert. i més encara si has hagut de forçar la imaginació per sortir d'un entrebanc dels que surten cada dia a la cuina i ens ajuden a superar-nos.
    benvinguda i torna quan vulguis, és un plaer!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte