dilluns, 9 de gener del 2012

els meus preferits del 2011 (i II)


Després de la selecció de fotos que m'agraden de l'any passat, us deixo aquí les receptes que, per la raó que sigui, més recordo d'entre el centenar molt llarg que vaig publicar el 2011.
Hi ha una mica de tot: aperitius, entrants, coques, cremes, arrossos, fideus, carns, peixos... i poques postres, és clar, perquè n'he publicat ben poques, o potser cap, d'original.
Em fa gràcia començar per uns entrants ben recents, perquè tinc un record molt grat del primer cop que vaig fer aquesta escalivada amb anxoves a la meva manera per a un sopar molt especial a casa.
També em porta bons records aquest aperitiu clàssic en versió moderna: olives, escopinyes i vermut de reus amb llimona, i perquè sigui realment un resum i no un catàleg, només un tercer entrant, en aquest cas en gotets: de xirivia i bròquil amb entrebancs cruixents.



A meitat d'any vaig dedicar-me força a fer coques, però no coques dolces, sinó coques enteses com una base de pa de diferents tipus sobre la qual posar una versió reduïda d'un plat. N'he triat aquestes dues, però podrien ser moltes més: el gaspatxo sòlid en lassanya, que situaria molt amunt entre els meus preferits, i la coca de botifarra negra, espinacs i pinyons. I hi afegeixo aquests dos 'invents' de nom i de concepte: les donuquetes, croquetes en forma de donuts, un plat dedicat; i la butiburguer, que no cal explicar.


D'entre els primers plats, trobo al gener una crema de marisc amb la seva carn en un farcellet, potent de gust i de presentació original; més endavant vaig fer el puré cremós de naps amb cansalda cuita al buit, botifarra negra i oli de 'tartufo', un plat fet amb productes senzills que conjuntats i amb el toc sofisticat de l'oli de tòfona esdevé un plat de luxe; les mongetes guisades en tres versions va ser un experiment de com fer les típiques mongetes estofades amb verdura en la versió clàssica, en forma de purés i en un gotet. I, finalment, entre els primers, una amanida, aquesta amb canonges, salmó marinat i formatge batut amb anet.




Entre els arrossos, que no falten mai a casa ni al bloc (aquest any he superat la xifra de 50), vull destacar sobretot l'arròs socarrat de gambes amb allioli, perquè era molt bo i perquè em sembla que va quedar molt original, com aquestes croquetes de risotto de ceps amb cor de foie, una versió pròpia dels 'arancini' que tant agraden al meu estimat comissari Montalbano.
No han faltat aquest any noves versions dels clàssics fideus a la cassola, dels quals destaco aquests amb minimandonguilles i favetes,  ni plats més originals com aquests calamarsets amb ceba i botifarra negra.



I com que m'he passat de llarg del propòsit inicial d'aquesta entrada, i, efectivament, això sembla un catàleg en lloc d'un resum, només tres plats de carn i dos de peix. Entre les carns, un plat que la meva amiga Mai diu que posarà a la carta quan estreni el seu restaurant: escabetx suau de costella de porc amb verdures i mongetes del ganxet. I un altre que conjumina dos productes que aquí sovintegen perquè m'encanten, els menuts i els bolets: peus de porc amb rabassoles, carxofes i botifarra negra. I encara unes mandonguilles amb sípia que teníen l'originalitat que estaven cuinades amb una salsa negra... de trompetes de la mort
Entre els peixos, se'm fa difícil triar-ne només dos. Un podria ser una altra versió d'un plat conegut, llom de lluç amb patates, ceba i tomàquet, i l'altre, una cueta de rap al vapor amb crema de ceba, llardons de sobrassada i xips de moniato.



Dels articles que he escrit amb plaer en aquests dotze mesos passats, en vull destacar quatre per raons ben diferents. Un el vaig titular convidat a cuinar perquè vaig ser convidat amb una colla d'amics blocaires a un sopar molt diferent a casa d'un xef i amic, Xesco Bueno, però abans ens vam haver de fer el sopar, cadascú responsabilitzant-se d'un plat triat per l'amfitrió. Una gran experiència. I allà vaig aprendre a fer aquest magnífic arròs verd amb gambes.
Com també ho va ser poder participar en l'organització de la campanya de suport al Gran Recapte del Banc dels Aliments, l'octubre passat, amb la qual els blocs vam incitar a fer donacions, i sembla que amb força èxit, perquè es van recollir més aliments que mai. Jo hi vaig aportar aquesta recepta de llenties amb morro i orella.
Una altra campanya que va tenir molt de ressò i en la qual em va agradar molt col·laborar i participar amb aquest ravioli de gambes amb oli de ceps va ser l'homenatge gastroblocaire al xef Santi Santamaria amb motiu de la seva mort al febrer.
I també recordo amb especial plaer un plat més recent, uns senzills fideus a la cassola vegetals, sorgits del repte d'una amiga i notable gastroblocaire que me'ls va posar com uns deures que vaig fer amb molt de gust.
Espero que aquest 2012 em permeti mantenir el ritme de publicació i m'inspiri noves combinacions de menjar que a mi em diverteixin i a vosaltres us aportin alguna cosa.

19 comentaris:

  1. Nivellàs en general, ja t'ho he dit abans però hi ha molt de nivell tant amb les receptes com en la presentació com en les fotografies.

    ResponElimina
  2. De totes les delícies, em quedo amb l'arròs socarrat de gambes amb allioli. L'aspecte és fantàstic i, pel què dius, el gust també. I pel que fa al repte fideuat, va ser un plaer llegir la recepta! Bon any 2012 i bona cuina!

    ResponElimina
  3. Ostres!! ara mateix em demanaria un menú degustació ben generós! perquè la veritat és que no sabria amb quin dels plats quedar-me. Estic totalment d'acord amb el que et diu l'Òscar!
    Que el 2012 sigui tan o més productiu que el 2011!
    :)

    ResponElimina
  4. Y los mios tambien ,son geniales todos,algunos ya te los he probado.
    Como dice la Bet un menu degustacion seria la bomba

    ResponElimina
  5. Em meravella la feinada que has fet, vista així resulta molt reeixida. Veient els petits entrants tan originals que ens ofereixes, l'altre dia vaig pensar en aquest blog, en un àpat on l'anfitriona ens havia omplert la taula de plats estèticament impecables, però gastronòmicament qüestionables, perquè tenies la sensació d'estar menjant per caprici, sense un sentit unitari de l'àpat. No sé si m'explico. Vaig trobar a faltar la cosa de lligar tan "pica-pica" amb un leit-motiv comú, dotar d'algun significat un àpat memorable, no només com a exhibició de la destresa del cuiner. No sé si ja ho has tractat al blog, però em semblaria molt interessant.

    ResponElimina
  6. molt bon any nou! com es nota que has treballat de valent aquest 2011! força cuina! petons!

    ResponElimina
  7. Et torno a dir el mateix de cada any: et falten postres! :)
    Una abraçada i feliç 2012!

    ResponElimina
  8. Jo m'apunto al menú degustació generós amb la Bet, jajaja!!! Quin fart de salivar tansols veient les fotos!

    ResponElimina
  9. M'encanten els dos reculls que has fet, trobo que és una manera genial de destacar algunes receptes que ens poden haver passat desapercebudes als lectors!! I tenen una pinta impressionant; a veure si aquest cap de setmana m'animo i faig aquest arrosset socarrat amb gambes i allioli mmmm Volia fer la crema de marisc amb el farcellet per cap d'any però al final vam triar un altre plat, o sigui que em queda pendent! ;)

    Un petó! :)

    ResponElimina
  10. A aquesta llista de plats no sabria quin escollir, hi ha un nivell molt molt alt
    Una abraçada i Bon Any

    ResponElimina
  11. M'ha agradat molt aquesta selecció.
    Saps que l'escabetx suau de costella de porc l'he fet un munt de vegades? a casa ens agrada molt, i qual el faig n'acostumo a fer en quantitat, i en tinc per uns dies i així em soluciona un sopar, una tapa per un vermut, etc.
    També desitjo que continuïs tan productiu com sempre.

    ResponElimina
  12. Fa goig veure tot aquest "be de Deu".... felicitats per la selecció.

    Salut..!

    ResponElimina
  13. òscar, gràcies, no tinc nivellàs però intento fer-ho cada dia una mica milllr.

    marina, l'arròs socarrat també és un dels meus preferits, vaig gaudir molt creant aquest plat i no l'he tornat a fer, encara que en tinc moltes ganes ;-)

    bet, gràcies, de moment el 2012 m'ha agafat baix d'inspiració, però queda temps per remontar!

    miquel, entre tu i la bet m'heu donat una idea, a veure quan preparo aquest menú degustació.

    clídice, tens raó que a vegades caiem en l'exhibicionisme, jo el primer, però sempre que puc m'agrada que el menú, encara que sigui llarg i amb molts platets, tingui un fil, un lligam, que generalment és la tradició culinària de casa o del meu poble o del meu país, els productes que tinc més a l'abast, i un equilibri entre productes, elaboracions i presentacions, que facin el menú divertit, interessant i gustós, és clar.
    tens raó que pot donar per a un post, aquest tema, gràcies per la idea!

    ResponElimina
  14. cinta, gràcies, sí que he fet coses aquest any passat, a veure si aquest m'hi poso :-)

    gemma, les postres que he fet no tenen res d'original: panellets, mona, pastissos d'aniversari... i tampoc no et vull fer competència, dona ;-)

    el taller de cuina, ja sou tres, vaig fent llista :-)

    anna, ja em diràs si proves aquest socarrat provocat, i la crema prova-la, la veritat és que és fàcil de fer i molt bona, i amb el farcellet et farà quedar bé segur.

    sión, moltes gràcies! bon any també per a vosaltres.

    montse, saps que em dones una alegria? a mi em va agradar molt la costella, però no l'he tornat a fer més! a veure si aquesta setmana la faig, que me n'has fet entrar ganes, i com que fa dies que no faig coses noves, puc aprofitar per recuperar les que no he tingut temps de repetir :-)

    ricard, moltes gràcies, em va fer il·lusió posar de costat uns quants plats que m'agraden, trobo que amb el dia a dia costa tenir una visió global i, si cal, crítica de la feina que vas fent.

    ResponElimina
  15. gggrr grr doncs a mi em sembla fatal q tu facis la selecció i no convokis, com tot blocaire q es preui, concurs pupular amb premi inclos! .

    :) tinc el número 3 amb la Bet i l'Ana??

    Àfrikaa

    ResponElimina
  16. àfrikaa, per antiguitat i perseverança, em sembla que et correspon el número 1!

    ResponElimina
  17. Els teus plats sempre són una referència per a qui vulga quedar bé en un àpat. En prenc bona nota. Salutacions

    ResponElimina
  18. Tots els plats es veuen de luxe.
    Muxuak

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte