divendres, 9 de gener del 2009

el típic pollastre farcit... a l'inrevés

Fa dies que tenia ganes de fer pollastre desossat i farcit, però se'm va ocórrer que el podria fer d'una manera més original, i el volia preparar el dia del meu sant, però no ens vam entendre amb el carnisser, i quan vaig anar a buscar la matèria primera la tarda del dia 31, ja havien tancat. Sort que tenia al congelador un pollastre de pagès de 3'5 quilos que em va treure del compromís.
Però ja he dit aquí que a vegades se'm fica una idea al cap i no paro fins que me'n surto, i finalment vaig fer aquesta mena de pollastre "deconstruit" el dia de Reis.
La idea és senzilla: si el pollastre el farcim amb carn de porc i fruita seca, també ha de quedar bona la carn de porc farcida de pollastre i fruita seca. Això és aquest plat.
Vaig triar la llonza o filet de porc per fer la prova, la vaig obrir de llarg, però sense arribar a tallar la peça, i a cada costat hi vagi fer el mateix, una altra incisió de dalt a baix que permetés anar desplegant la carn com si la desemboliquéssim. La vagi salpebrar i la vaig cobrir amb carn de pollastre passada per la picadora amb una mica de cansalada perquè quedés més melosa, ja que el pit de pollastre és una carn poc greixosa i més aviat seca. També hi vaig posar una fila de prunes, d'orellanes i de nous al mig, i vaig tancar les ales del filet per sobre del farciment. Només faltava lligar la peça perquè no sortís el que havia posat a dintre i salpebrar per fora.

La carn la vaig rostir en una cassola amb oli, una cabeça d'alls i unes quantes cebes de Figueres petites, quan va ser rossa vaig retirar el greix i vaig regar amb un bon raig de brandi; quan l'alcohol es va evaporar, hi vaig posar un tros de branca de canyella i una mica de romaní, vaig tapar la cassola a foc baix i vaig deixar coure durant mitja hora o tres quarts, que es fes bé de dintre però que no s'assequés la carn; cal afegir-hi una mica d'aigua o de brou si veiem que redueix molt el líquid.
Abans de servir, es treu el fil que dóna forma a la carn i es talla a rodanxes, que s'acompanyen de les cebetes i el suc del rostit. També hi vaig fer un puré de patata i uns xampinyons saltats amb all i julivert.

19 comentaris:

  1. A de quedar boníssima aquesta recepta, l'a idea és molt bona de fer l’inrevés del rostit tradicional. S’ha de provar

    ResponElimina
  2. M'acabes de donar una idea fantàstica per a casar porc amb pollastre. Trobe que la teua "deconstrucció" té un toc molt original, i m'agraden molt les prunes i les orellanes amb la carn. MMM!! Queda apuntat al calaix dels "pendents imprescindibles". Salutacions

    ResponElimina
  3. Segurament estaria molt bó, ha estat una bona idea aquesta deconstrucció. Felicitats!

    ResponElimina
  4. D'això se'n diu donar la volta al mitjó! Je je je... visca la imaginació a la cuina, oi? Ja que hem de cuinar cada dia, almenys fem-ho divertit, sí senyor!

    ResponElimina
  5. Manel,
    Haig de reconèixer que quan he llegit "pollastre farcit a l'inrevés", m'he quedat pensatiu.
    Llegint, he vist que és un bon invent i realment t'ha quedat molt bé i suposo que molt bó.
    Felicitats, i com diu la Gemma, visca la imaginació!!

    ResponElimina
  6. Felicitats pel teu sant, encara que ja hagin passat vuit dies, però a casa meva diuen que totes les festes tenene "vuitada".
    M'agrada aquest pllastre farcit a l'inrevés, i a l'hora de tallar-lo i presentar-lo és més fàcil!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  7. Així ho fa la meva mare. És una recepta que m'agrada molt. T'ha quedat rodó, molt bo.
    Salut!!!

    ResponElimina
  8. Que bó , per tots els costats pel rodó i per la solució

    Felicitats pel Sant
    Sandra.

    Com esta el país? nevadet?

    ResponElimina
  9. ¡Caram!, Manel.
    Quina idea més original.
    Què tal canviar el brandi pel vi ranci que és més català? Be, és que jo flipo amb el gustet que deixa el vi ranci als rostits i als sofregits.
    Salut
    Pepin

    ResponElimina
  10. Una idea ben bona i gustosa... que no et servirà per treure cap d'aquells quilets de més que es posen per les fetes, eh! ;D
    Però la carn és dèbil i el paladar ho agraeix, si senyor, i rostits com aquests s'han de continuar fent...

    ResponElimina
  11. A part de ser una idea molt bona la cassoleta té una inta espectacular , jo seia a taula al primer crit.
    una abraçada.

    ResponElimina
  12. àngels, efectivament la idea és capgirar el pollastre farcit tradicional, més que res per provar coses noves.

    francesc, tens raó, és com una deconstrucció, però no n’hi vaig voler dir així per no abusar d’aquesta paraula, que està una mica gastada.

    gràcies, sara maria, ja veus com ens entretenim aquí a dalt quan no podem sortir per la neu.

    pebbles, celebro que t’agradi aquest divertiment.

    gemma, tens tota la raó, no se m’havia acudit però n’hi podia haver dit “mitjó capgirat de llonze i pollastre amb fruita seca”, què et sembla?

    josep, si molts cuiners de renom no han fet res de nou, només agafar plats ja existents i canviar-ne el procés o la presentació, per que no ho podem fer nosaltres?

    dolça, com que la llonza és una peça més gran que el pit de pollastre i més uniforme, la veritat és que queda s’estén molt més bé i va bé per farcir i enrotllar.

    olles, veig que ja està tot inventat. jo que em pensava que havia inventat alguna cosa...

    sandra, avui ja no queda gairebé neu, amb la pluja d’ahir i de vull s’ha fos la major part. a veure si torna a nevar aviat 

    pepín, a mi també m’agrada molt el vi ranci i moltes vegades el faig servir en els rostits i guisats (ahir mateix, amb un conill guisat amb verdures i mongetes seques), però amb el brandi també queda molt bo. celebro que t’agradi la idea.

    maria, això dels quilets només s’arregla menjant menys, però renoi, costa molt eh?

    mai, a la taula sempre s’hi ha d’acudir al primer crit perquè sinó ja saps què passa, sobretot a les famílies nombroses :D

    ResponElimina
  13. Ets el rei del mambo, Manel! geni dels fogons i de les bones idees!
    petons.

    ResponElimina
  14. Manel jo crec que era el teu llom les imatges que ha donat al telenotícies de TV3, encara el vídeo no està on-line, l'enllaç és: http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php, ja diràs.

    ResponElimina
  15. cuines ànec? m'agradaria saber com faries un ànec amb suc de taronja? oi que és millor coure l'ànec en "quartos" que no pas en octaus?
    gràcies

    ResponElimina
  16. parella vermella, aquesta pollastre farcit a l'inrevés ha provocat menys polèmica que les 'porqueries' vàries, eh?


    àngels, gràcies per l'avís, perquè no ho havia vist. m'hauré de mirar més aquest programa perquè ja és el tercer cop que surt el bloc.

    roser, en principi és indiferent coure l'ànec en quarts o en octaus, només que tallat més petit se't courà abans i anirà més bé per repartir (per exemple, la cuixa i la contracuixa, que molts prefereixen abans que el pit).
    l'ànec a la taronja es pot fer tant a la cassola amb l'animal esquarterat, com posant-lo tot sencer al forn, normalment farcit amb taronges marinades amb vi, cava o fins i tot vermut, i regant l'ànec amb el suc de la marinada i suc de taronja mentre es va fent.

    ResponElimina
  17. Un plato muy muy completito, y una estupenda idea, nunca he hecho carne de cerdo rellena de pollo pero tiene que estar muy rico!!!! Besos!!!!

    ResponElimina
  18. salvia, yo tampoco lo había hecho nunca, lo típico aquí es el pollo relleno con butifarra de cerdo y fruta seca, y se me ocurrió este divertimento, celebro que te guste.
    un beso.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte