dimarts, 17 de juny del 2008

pastís de mousse de nutella

La Gemma, de La cuina de casa, és una pastissera com n'hi ha poques, només cal visitar el seu bloc i veure, per exemple, el magnífic flam d'orxata light que s'ha tret de la màniga aquesta setmana amb quatre ingredients i ben poca feina.
Doncs bé, fa poc més d'un mes va recrear un pastís que havia vist per internet fet amb una mousse de nutella, la popular crema de xocolata amb avellanes que tant agrada a nens i grans, i tenia un aspecte tan sensacional i semblava tan fàcil de fer que vaig pensar que l'havia de fer tant sí com no. No sóc pas l'únic, perquè, per exemple, la meva fisioterapeuta, la Rakel, que té molt bones mans per a la rehabilitació i també per a les postres, quan li vaig passar l'adreça de la pàgina va prometre que el faria.
Dissabte va ser el dia, perquè estàvem convidats a sopar i em va semblar que seria un gran què portar-hi aquest pastís. Així que al matí, amb la meva filla, ens vam arremangar i el resultat va ser el que veieu.
Com que vam fer alguns canvis, us dono els ingredients de la recepta adaptats i us explico com ho vam fer.

Per a la base:

- 200 g de galetes maria
- 50 g de mantega
- Un raget de batut de xocolata
Per a la mousse:

- 400 ml de nata líquida per muntar
- 100 ml de batut de xocolata

-
2 clares d’ou - 200 g de Nutella - 4 fulles de gelatina
Per a la cobertura:
- 120 g de xocolata de postres

- 100 ml de nata líquida

- 12 g de glucosa o bé aigua amb sucre

- Ametlla picada

- Bombons per decorar

La Gemma hi va posar una base de pa de pessic, però jo vaig optar per una barreja de galetes triturades amb mantega i un rajolí de batut de xocolata.
La Nutella s'escalfa en un cassó al bany maria i s'hi afegeix el batut de xocolata, en el qual haurem desfet la gelatina prèviament rehidratada en aigua freda. Un cop es refredi una mica la mescla, hi afegirem la nata semimuntada i les clares muntades a punt de neu, vigilant que no s'abaixin quan barregem. S'aboca tot plegat en el motlle sobre la base de galeta i es deixa quallar a la nevera una bona estona, fins que la mousse estigui ferma i no se'ns hi enfonsi la xocolata de la darrera capa.
Per preparar-la, cal escalfar la nata i la glucosa al microones, gairebé fins que bullin, i barrejar-hi la xocolata remenant fins que es fongui i quedi sense cap grumoll. Es deixa refredar una mica i s'aboca sobre la mousse, anivellant-la bé.
Com que la glucosa és difícil de trobar, la vaig substituir per caramel, és a dir, aigua amb sucre fos sense deixar que es torri, de manera que fa la mateixa funció que la glucosa, dóna brillantor a la xocolata i ajuda que no s'endureixi i es pugui tallar fàcilment.
Per decorar, hi vam posar ametlla crua triturada en quadradets, que vam passar per una paella fins que van agafar un bonic color torrat. La Lara va formar una corona al centre amb bombons dels tres colors de la xocolata i l'ametlla la vam repartir dels bombons enfora.
En el sopar el pastís va tenir un gran succés i com que la idea no és pas meva puc dir que és bo de veritat.


17 comentaris:

  1. Manel, t'ha quedt fantàstic!!!!...I la teva filla ja apunta maneres, no?...No m'estranya...amb un pare com tu li deus haver passat l'afició!!! Felicitats als 2!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. eva, gràcies per la felicitació i per la visita. m'agradarà molt conèixe't dijous a la classe de la mireia carbó.
    fins dijous!

    ResponElimina
  3. Manelfelicitats a tu i a la teva filla, quin pastis!!!!
    ja veig que ara ho domines tot.

    ResponElimina
  4. Manel: si haguera pogut, t'hauria posat "l'al·leuia" de Haëndel. Només aixecar-me del llit i trobar-me aquest magnífic pastís, perfecte per a un "xocolateïnòman" com jo. La nocilla forma part d'alguns "mitxelins" meus que suporte amb estoïcitat. Veig que la teua filla t'ajuda a fer coses boníssimes. Tenim el futur culinari assegurat. Per cert, el truc del caramel per tal de substituir la glucosa em sembla molt enginyós. Per on jo visc, trobar segons quins ingredients "exòtics" és ben difícils. Salutacions.

    ResponElimina
  5. Us ha quedat espectacular! Ja pots felicitar a la teva filla de part meva, ja veig que serà una gran pastissera!
    Aquest pastís és un 10 pels amants de la xocolata, sempre té èxit!!!

    ResponElimina
  6. Està genial!!! La veritat és que us va sortir molt i molt bé!!! Enhorabona!!

    ResponElimina
  7. Olé Manel! Us ha quedat estupendament! A més sóc fan de la nutella! boníssim!! l'haig de fer...

    ResponElimina
  8. És impressionant!!! i això que dius que les postres no són el teu plat fort... i tant que haig de provar de fer-lo perquè això s´ha de tastar. Prometo intentar-ho i portar un tros a fisio a veure si aconsegueixo l´aprovat..., perquè les meves mans em sembla que no estan a l´alçada d´aquesta obra d´art de xocolata!!
    T´ha quedat genial!!!!
    Rakel.

    ResponElimina
  9. arérakel, espero amb ànsia el dia que portis el pastís al consultori de fisio, però hauré de venir més d'hora perquè segur que volarà i obtindrà per unanimitat de tots els teus pacients una matrícula d'honor.

    ResponElimina
  10. Manel, si no és molt demanar, necessito suggerències per a un sopar per a 14 persones (la nit de Sant Joan). A ser possible coses senzilles, resultones i que es puguin preparar amb antel·lació.
    Mil gràcies!

    ResponElimina
  11. anna, sí que és molt demanar, però et contesto amb gust, fins on pugui arribar, perquè un sopar per a 14 persones porta molta feina, per informal que es faci (suposo que deu ser informal, per ser dia de revetlla).
    se m'acut que és el dia de la coca, i com que de dolces segurament en comprareu, es poden preparar coques salades. per exemple, amb coques de forner sense sucre partides per la meitat, o bé amb baguets també partides, i a sobre escalivada i anxoves o arengades o salsitxes i posat al forn el darrer minut. o amb verdures tallades en juliana i saltades cinc minuts al wok o a la paella. això si no vols preparar la massa, que sempre queda millor.
    per no parlar de les pizzes casolanes, que també donen molt de joc i ofereixen varietat de gustos per tota mena de lpúblic.
    en sopars així queden molt bé els montaditos: a la secció "sobre pa" n'hi trobaràs uns quants i aviat en penjaré un de molt original.
    també, amanides fredes que pots tenir preparades: de llenties (recepta a la secció llegums), de pasta amb nombrosos ingredients, de brots tendres amb formatge de cabra, pinyons calents i fruites vermelles amb una vinagreta de mòdena.
    marisc fàcil: llagostins comprats cuits o cuits a casa, musclos farcits (a la secció peixos) o amb dues salses (maionesa i salsa de tomàquet).
    sopes fredes: gaspatxo i vichyssoise.
    plàteres d'embotits i de formatges
    pà amb tomàquet.
    carns: ales o cuitetes de pollastre enfarinades i fregides ben cruixents, també són ben bones fredes, si vols amb alguna salsa.
    carn freda d'aquella dels anglesos que queda crueta per dintre i ara no em surt el nom...
    en fi, nombroses idees, algunes per exemple les que vau aportar a la "montadito's party".
    no sé si t'he estat útil, però he fet el comentari més llarg que recordo.
    fins aviat, anna!

    ResponElimina
  12. moltes felicitats, ho heu brodat , ha quedat a les mil maravelles, i totes les altres coses que he vist, que feina uns dies que no he estat per la xarxa. Petons.

    ResponElimina
  13. gràcies, mome, si pots, prova de fer-lo, és un pastís fantàstic, de presentació i de gust.

    ResponElimina
  14. Ep Manel! Des de casa t'enviem una forta felicitació per aquest pastís elaborat amb la teva filla!
    Com diu l'Eva, ja apunta maneres!
    Deliciós.

    ResponElimina
  15. gràcies per la felicitació, l'hi faré arribar de part vostra.
    avui ja hem fet el pastís de formatge que ens van ensenyar ahir, a veure com surt.

    ResponElimina
  16. Aquest pastís l'he de fer jo a casa aquests Nadals amb la meva mare... :-)

    ResponElimina
  17. sunshine, t'agraeixo molt la visita, i espero que el pastís us agradi tant com ens va agradar a nosaltres.
    bones festes i fins aviat ;DD

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte