dimecres, 11 de juny del 2008

el bistec rus

Potser em faig pesat, però deixeu-me fer una pregunta que ja he fet altres vegades per altres plats: algú cuina encara el bistec rus? es manté la preparació o es fa però se'n diu hamburguesa?
Segons el diccionari de l'IEC, un bistec rus és "
carn picada, normalment barrejada amb ou i assaonada amb all, ceba, julivert, etc., de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa". Ni més, ni menys.
A casa, la mare ens en feia sovint, més o menys amb els mateixos ingredients, i a l'hora de coure'l, li donava forma de gran hamburguesa que omplia tota la paella, l'enfarinava i el fregia a foc no gaire ràpid perquè la carn es fes pèr dins, perquè solia ser força gruixut si n'havíem de menjar tots.
Ara encara en fa a vegades quan hi van els meus fills a dinar i els encanta, però a casa sol preparar-lo la meva dona. Dilluns, però, el vaig fer jo.
Com ja he dit altres vegades en fer mandonguilles, per exemple, prefereixo barrejar carn de vedella i de porc, més o menys al 50%, perquè la vedella sola queda més seca, i hi poso un ou sencer o dos (més o menys un cada 250-300 grams), farina de galeta per lligar, i ceba, all i julivert molt ben picats. No es pot abusar de l'all, o directament no se n'hi posa, si no agrada, i cal assaonar la carn amb sal i pebre i, si es vol, una punta de picant, també a gustos.
Es barregen bé tots els ingredients, amb les mans si cal, i es prepara el bistec rus col·lectiu o en porcions individuals que dexprés aixafarem. Com que vam menjar tots a hores diferents, vaig optar per aquestes últimes, i en lloc de coure-les a la paella, les vaig fer a la planxa.
Per acompanyar, les cintes de pastanaga que vaig explicar ahir, uns pèsols simplement bullits i una compota de poma tal com l'explicava ahir l'Anna de La taula d'en Bernat, amb pomes grogues, sucre, aigua i un rajolí de Pedro Ximénez, tot ben buit en un cassó i passat pel minipimer. Un plat ben senzill però complert, gustós i sa, que no barreja proteïnes amb hidrats de carboni ni res d'això.

9 comentaris:

  1. M'encanta aquest plat: senzill i saludable i a la vegada casolà i treballat. Me l'apunto als pendents (per copiar la presentació i tot). Sempre dic que he de fer "hamburgueses" (i hauria de dir bistec rus) i mai en faig; a veure si m'atreveixo amb aquests complements

    ResponElimina
  2. Me llama la atención porque en Argentina, con todos los inmigrantes rusos que hubo, jamás se le llamó bistec ruso, siempre hamburguesa, y es exactamente igual. Cuando se hace grande, generalmente en forma alargada (no redonda), se le llama "pan de carne".
    Allá se hace exclusivamente de carne de vaca.
    Un secretito para que no quede seco: agregarle zanahoria rallada.

    Un besito

    ResponElimina
  3. Manel que interessant tot el que expliques i els matissos que hi fas, així els que et llegim aprenem un munt de coses per emprar bé la nostra llengua!
    Aquest bistec rus molt bo, i molt acertada la decoració!

    ResponElimina
  4. ro, segur que t'atreveixes i ho millores, el deu bloc ho demostra.

    flor, supongo que el nombre de bistec ruso es como el de la ensaladilla rusa, que no tiene nada que ver con rusia ni nadie sabe de donde viene.
    ah! muchas gracias por el secretito.

    parella vermella, sou molt amables, com sempre, gràcies per venir.

    ResponElimina
  5. Manel, a casa la carn picada no agrada massa, però als meus fills quan eren petits els hi feia "mini-rus", (les mandonguilles tampoc les volien) i els feia com tu dius mitat i mitad de carn, l'ou, all i julivert, però en lloc de farina de galeta hi poso molla de pa del dia abans ben esmicolada.

    ResponElimina
  6. mmmmmm...m'encanten les hamburgueses (o filets rusos!) i més si son casolans!!!...Des de que les faig jo, el meu marit ja no en vol de comprades!!! ;)Increible la presentació, entra pels ulls!!!
    Eva.

    ResponElimina
  7. dolorss, amb pa del dia abans també queden molt bé, i si es vol, es pot remullar en llet.

    eva, el teu marit sap el que és bo, només cal veure amb qui es va casar.

    ResponElimina
  8. A casa encara en fem... i quan en mengen no parem de recordar als avis...i lleparnos els dits..mmm

    ResponElimina
    Respostes
    1. és bo, oi? m'agrada veure que es mantenen les coses bones :-))

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte